Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Noves tecnologies

Λ

Lectors de llibres electrònics: Pren embranzida la tinta electrònica

La demanda creixent de lectors de llibres electrònics augura una revolució en la forma com s'accedirà a les novel·les i als llibres de text

  No fa no gaire temps els melòmans van començar a observar amb malenconia les seves extenses col·leccions de discs. Interioritzaven la certesa que estaven destinades a desaparèixer amb l'arribada del format MP3 i els aparells portàtils capaços de reproduir-los. Aquelles prestatgeries plenes de vinils i de discs compactes es veurien aviat condensades en reproductors com l'iPod. Aquí cabia tota la música.

Els bibliòfils també podien pressentir que tard o d'hora les seves biblioteques passarien per la pedra de la digitalització. En aquell moment ja començaven a destacar diverses iniciatives centrades en la digitalització de les obres lliures de drets d'autor, com el Projecte Gutenberg, per oferir-les gratuïtament a la Xarxa. Uns anys més tard es va presentar la iniciativa Google Print, per la qual el buscador es va proposar digitalitzar 15 milions de llibres en 10 anys.

Un canvi llargament esperat

A diferència del que ha passat amb la música, el canvi de format al món de les lletres està tardant més del que es preveia. Si bé la qualitat d'una cançó a penes minva del CD al MP3, encara resulta molt més còmode llegir sobre paper que sobre pantalles convencionals (al mòbil o a l'ordinador). Però l'arribada dels primers lectors de "tinta electrònica", liderats pel dispositiu Kindle d'Amazon (el que, per a molts, serà per als llibres electrònics el que l'iPod ha estat per als reproductors digitals de música), comença a esquerdar bona part dels prejudicis i les reticències.

Un llibre electrònic no deixa de ser un ordinador barat, d'una mida semblant a un llibre fi i petit, però que no té una pantalla convencional, sinó una "tinta electrònica", que no cansa la vista i que amb prou feines s'assembla a una de convencional. Les pantalles LCD dels ordinadors emeten llum i ofereixen poca definició perquè la imatge es genera contínuament: és igual que veiem un vídeo o que llegim un document, sempre es regeneren desenes de vegades per segon. Les pantalles de "tinta electrònica" estan compostes de multitud de boles d'un color per cada costat que giren en funció de la imatge que vulguin mostrar (com un mosaic a les grades d'un estadi). Així, la imatge és estàtica fins que passem de full, fet que redunda en una vista més descansada i en un consum ínfim de bateria (només gasta quan mostra un altre full, és a dir, quan canvia l'orientació de les boles).Un llibre electrònic pot funcionar setmanes sense necessitat de recarregar electricitat.

El negoci de Kindle

  El resultat final són aparells com Kindle, que comercialitza el gegant del comerç en línea Amazon (299 dòlars, uns 215 euros); Papyre, que ven l'empresa espanyola Grammata (299 euros); Reader de Sony (entre 350 i 500 euros segons els models) o iRex Iliad (550 euros). Tenen l'aspecte, el pes i les dimensions d'un llibre de grandària mitjana, però són petits ordinadors plans amb una pantalla i uns pocs botons per a fer-la servir. Aquests i altres dispositius comercialitzats al gran públic han generat als Estats Units i als països del nord d'Europa una gran fam per la literatura electrònica.

De sobte, la demanda de versions digitals dels llibres que es troben a les llibreries s'ha disparat, fet que ha sorprès les editorials que en posseeixen els drets. Al món editorial anglosaxó la resposta ha estat ràpida i s'ha acordat un model de negoci tancat en el qual es ven el lector Kindle amb la condició que es comprin els llibres només pel canal oficial i amb sistemes anticòpia. Amb posterioritat, Amazon i els altres fabricants de lectors reparteixen beneficis amb les editorials segons el volum de vendes. És un model calcat al que aplica Apple amb el seu reproductor de música iPod i la seva botiga iTunes Music Store.

L'inconvenient principal: es redueixen les alternatives de compra de llibres fora dels serveis indicats. El gran avantatge és que ha servit per a disminuir els recels de les editorials i s'ha aconseguit que es digitalitzin els seus llibres. Sense aquests, de poc serveixen els aparells lectors. Així, l'oferta en anglès de llibres electrònics és àmplia i actualitzada, encara que es trobin a faltar un munt de títols clàssics. Fins i tot Google està intentant entrar en el negoci basant-se en el lector de Sony i oferint el seu propi catàleg d'obres, anomenat Google Books.

En l'àmbit editorial hispà, però, els canvis es produeixen molt més lentament i les reticències continuen imperant. Els fabricants del Papyre estan arribant a acords amb editorials espanyoles, segons van declarar en una entrevista al juny d'enguany a CONSUMER EROSKI, però l'oferta continua sent pobra de moment, tot i que la demanda creix dia rere dia.

El canvi promet ser un "boom" igual com ho ha sigut el de la música digital, però de la mateixa manera promet portar molts problemes de drets d'autor i de control de la difusió de continguts. En aquests moments ja circulen per xarxes com les de l'Emule o Bittorrent centenars de milers de llibres que comparteixen espai amb les cançons, les pel·lícules i les sèries.

Algunes botigues de llibres electrònics

  • Bubok (www.bubok.com) és un servei web que permet tant l'edició com la venda de llibres electrònics. Compta amb un catàleg curt de moment, però amb algun autor interessant com Alberto Vázquez Figueroa, que ofereix gairebé totes les seves obres. El preu voreja els 1,20 euros per la descàrrega en format PDF.
  • Mi elibro (www.mielibro.com) és una altra plataforma que permet tant la compra de llibres digitals com de llibres en paper. Disposa d'un catàleg més ampli que Bubok però també limitat. El preu dels seus títols voreja els sis euros i es descarreguen en format PDF amb sistemes anticòpia.
  • El projecte Gutenberg (www.gutenberg.org) té una vocació pública, s'hi pot col·laborar lliurement i es finança amb les aportacions dels usuaris. El seu objectiu és digitalitzar la totalitat d'obres escrites que es troben sota el domini públic per distribuir-les gratuïtament. En llengua castellana ofereix una recopilació de títols que inclouen Pérez Galdós, els clàssics del Segle d'Or, amb el Quixot al capdavant, o l'obra de Blasco Ibáñez. En català també se n'hi poden trobar alguns títols.

Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto