Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

Λ

Lactància materna: Bona per a la mare i excel·lent per al nadó

La llet materna és l'aliment perfecte per al creixement del nou ésser i per a una millor recuperació de la mare

  És un producte sostenible, no necessita envàs, no contamina el medi ambient, se serveix a la temperatura idònia i representa un important estalvi econòmic. Aquest miracle s'anomena llet materna. Cap altre aliment aconsegueix reunir totes les proteïnes, els minerals, els àcids grassos i els oligosacàrids necessaris per a l'organisme a cost zero, en perfecte estat de conservació i sempre a punt per al consum, ja sigui al matí, a la tarda o a la nit. Per això, més del 80% de les mares opten per alletar el seu nadó després de donar a llum. Tanmateix, als tres mesos el percentatge descendeix i als sis, el temps mínim recomanat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), no arriba al 45%. Què passa perquè es renunciï abans d'hora a un acte reconegut per la ciència, l'OMS i la majoria de professionals sanitaris com el més sa i beneficiós tant per al nadó com per a la mare?

Des del Consell Internacional de Consultors en Lactància Materna asseguren que la desinformació, els mites i els prejudicis al voltant de la lactància, dels problemes que puguin sorgir (mastitis, mugró invertit...) i, fins i tot, del propi procés de donar el pit des del mateix moment del naixement del nadó, són factors clau que en determinen l'abandó prematur. Un moment crític, en què moltes mares opten per utilitzar el biberó, té lloc als tres mesos per la major demanda del nadó. Però poques saben que aquest canvi té una explicació fisiològica i que, si es continua amb el pit, aquest pot produir tanta llet com la que demani el petit.

L'evidència científica constata que l'alimentació del nadó durant els primers mesos de vida té una influència decisiva tant en les fases primerenques del desenvolupament de l'infant com en la seva salut adulta. Els estudis sobre la composició i les propietats de la llet materna han permès conèixer que, a més dels nutrients necessaris per a un òptim creixement del lactant, aquesta conté centenars de substàncies bioactives (anticossos, enzims, hormones...) que promouen la salut i el benestar del nadó. Aquesta és la raó principal per la qual la indústria de les llets adaptades intenta igualar la composició d'aquestes a la de la llet materna i suma, als preparats estàndards, ingredients com els àcids grassos poliinsaturats de cadena llarga, el beta-palmitat o els prebiòtics i probiòtics.

No obstant això, encara que aquestes llets artificials són, des del punt de vista nutricional, acceptables, no es poden considerar com un tipus d'alimentació equiparable a la lactància natural.

Lactància: natural, gratificant i positiva

  Les mares que decideixen alletar els seus nadons es pregunten sovint pel tipus d'alimentació que han de seguir, si la producció de la seva llet és suficient i si aquesta és nutritiva. En vista d'aquests interrogants, el missatge de l'OMS és clar: s'ha d'optar per la lactància materna exclusiva durant els sis primers mesos de vida com el tipus aliment que proporciona la nutrició més convenient per al creixement i el desenvolupament del nadó.

La dieta de la mare influeix en la composició de la llet, per això en aquesta etapa de la vida és fonamental que vagi amb cura amb la dieta, especialment amb el tipus de greixos que ingereix, ja que aquests es traslladen a la llet materna. Per això és convenient prendre aliments rics en greixos insaturats i àcids grassos essencials, com ara oli d'oliva verge extra, fruites seques i peix blau, a més d'evitar el consum de greixos trans o parcialment hidrogenats, reconeguts pels seus efectes danyosos sobre la salut del cor i les artèries.

Pel que fa als aliments que influeixen en el gust de la llet o que causen molèsties al nadó, hi ha més de mite que d'evidència. Els aliments flatulents com els llegums no causen necessàriament molèsties al nadó, ja que els gasos es produeixen amb la digestió d'aquests aliments a l'intestí matern i no arriben a la llet. Altres aliments amb sabors pronunciats, com els espàrrecs, les cebes i els alls, només transmeten el gust a la llet si se n'abusa, per això també se'n poden consumir amb moderació.

  Les característiques de la llet materna poden variar d'una dona a una altra, encara que són moltes les particularitats nutritives que la fan única:

  • Alt contingut en lactosa i oligosacàrids. Garanteixen una enorme aportació energètica que permet al nadó guanyar pes dia rere dia. La lactosa es transforma en àcid làctic per la flora intestinal, que afavoreix l'absorció de calci, ferro, fòsfor i altres minerals.
  • Aportació equilibrada de proteïnes. Facilita la digestió i conté menys caseïnes, les proteïnes més al·lergògenes (abundants en la llet de vaca).
  • Àcids grassos poliinsaturats de cadena llarga (AGPCL) i àcids grassos essencials. Tenen un paper determinant en la maduració cerebral i en el sistema nerviós del nadó. El contingut en greixos varia d'una dona a una altra i d'una presa a una altra, encara que la concentració és més alta al final del matí i al començament de la tarda.
  • Concentració adequada de vitamines, excepte de vitamina D, que se suplementa per afavorir l'absorció i la fixació òssia del calci.
  • Aportació equilibrada de minerals. Tret del sodi, per a evitar sobrecàrrega renal en el lactant.

La quantitat de llet materna s'adapta a la demanda del nadó, i això impedeix que l'infant passi gana quan se li dóna de mamar. D'aquesta forma, el petit regula la gana i evita la sobrealimentació, que pot induir a l'obesitat infantil.

Des de l'Acadèmia Americana de Pediatria s'assegura que als nutrients se sumen substàncies úniques com ara anticossos, hormones i enzims digestius (que afavoreixen la maduració de la flora intestinal i milloren la digestió). Totes aquestes substàncies protegeixen el nadó contra nombroses malalties com ara al·lèrgies, èczema, diarrea, asma, pneumònia i altres infeccions respiratòries, infeccions d'orella i meningitis. Aquestes substàncies úniques no es poden subministrar al lactant per mitjà de les llets artificials.

Les bondats de la llet materna s'estenen a les mares, ja que aquestes perden pes més ràpidament, registren un menor risc de sofrir anèmia postpart i el càncer d'ovaris, el de mamella i l'osteoporosi són menys freqüent en les qui han alletat.

La crisi dels tres mesos

Des del Comitè de Lactància Materna de l'Associació Espanyola de Pediatria s'adverteix que moltes mares, per desconeixement, abandonen la lactància cap als tres mesos del naixement del nadó. En aquest període, la criatura té dies en què està inquiet, plora més, dorm pitjor i reclama mamar més sovint, fet que la mare interpreta com que té gana. És llavors quan la mare creu que no té prou llet i suplementa les preses amb biberó. Des del Comitè informen que aquesta pràctica no és la solució adequada.

Aquest període -que també es pot donar a les tres setmanes i al mes i mig del naixement- és de creixement i per això el nadó té més gana. La mare no té els pits tan plens perquè en aquests mesos la producció de llet materna s'ha adaptat a les necessitats del nadó. A més, el lactant buida el pit de manera més eficaç i ràpida.

Si es col·loca el nadó més vegades al pit, la seva succió estimula la producció de llet. Això no passa si se li dóna biberó. En qüestió de dies el nadó tornarà a reduir el nombre de preses perquè aquestes seran més substancioses. Així, i en principi, no són necessaris els suplements amb llet artificial. Encara que hi ha problemes físics i emocionals que impossibilitin la lactància natural, són més freqüents les equivocacions que en dificulten la instauració i el manteniment. La falta de contacte precoç, la primera presa tardana, l'horari rígid, el buidatge incomplet, la mala postura o la suplementació amb biberó són alguns errors freqüents. Els nadons interactuen amb la mare i necessiten el seu contacte, per això si plora no sempre és perquè tingui gana, i si es calma amb la llet materna no és sempre perquè necessita menjar.

L'opció de la lactància artificial

Les dones que per motius personals o mèdics opten per la lactància artificial poden estar tranquil·les perquè, encara que no és tan completa com la materna, constitueix un aliment correcte.

Novetats en llets artificials

Els darrers anys, els avanços científics han permès millorar de forma substancial la composició nutricional de les llets artificials, a fi d'imitar el valor nutricional de la llet humana. Alguns dels nutrients que cada vegada més marques incorporen en les formulacions són:

  • Àcids grassos. Els àcids grassos poliinsaturats de cadena llarga (AGPICL), com l'àcid araquidònic (AA) i el docosahexaenoic (DHA) són bàsics en la configuració de l'estructura i el funcionament del sistema nerviós del nadó. Està demostrat que els lactants amb nivells més alts d'aquests àcids grassos tenen un millor desenvolupament de les estructures cerebrals relacionades amb la memòria i l'aprenentatge, fins al punt que l'European Society for Paediatric Gastroenterology, Hepatology and Nutrition (ESPGHAN) en recomana l'addició en les fórmules per a prematurs.
  • Beta-palmitat. Un tipus de greix que conté la llet materna i que afavoreix l'absorció de minerals com el calci.
  • Prebiòtics (oligosacàrids com la inulina). Són substàncies que arriben intactes al còlon i que són fermentades pels bacteris intestinals, de manera que afavoreixen el predomini dels bifidobacteris en la flora intestinal. Això estimula indirectament el sistema immunitari intestinal del nadó. La mare els aporta a la seva llet si inclou en la dieta vegetals com la xicoira, la carxofa, l'all, el porro, la ceba, l'espàrrec i el plàtan. Tot i això, la Societat Europea de Gastroenterologia, Hepatologia i Nutrició Pediàtrica (ESPGHAN) insisteix que no convé recomanar la incorporació de prebiòtics i probiòtics de forma generalitzada en les llets artificials i, fins i tot, informa de la quantitat segura: fins a 0,8 grams per cada 100 mil·lilitres de prebiòtics.
  • Probiòtics (lactobacils i bifidobacteris). Són microorganismes vius que s'ingereixen per obtenir un efecte beneficiós en la flora intestinal. El Comitè Científic d'Alimentació de la Comissió Europea ha avaluat favorablement l'addició de probiòtics a les llets infantils de continuació, per bé que insisteix a determinar encara més la seva eficàcia i seguretat a llarg termini.
  • Llets dissociades: dia i nit. Els estudis sobre la composició de la llet materna han permès conèixer que aquesta varia segons el moment de la presa (més greix al final de la presa per a saciar més) i segons el moment del dia (més substàncies que promouen la son al vespre). S'ofereixen "llets de dia" amb nivells més baixos de triptòfan i carbohidrats, a diferència de les "llets de nit", que concentren dosis més altes d'aquests nutrients. El triptòfan afavoreix la síntesi de serotonina, substància que es transforma en melatonina que, alhora, regula el son i contribueix que aquest sigui més profund i reparador.

Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto