Viure i treballar sense cotxe és desitjable... i possible

El factor ambiental

Letal per al medi ambient

A l'automòbil, se li atribueix una bona part de les emissions d'efecte hivernacle i és una font de contaminació sonora i de partícules, amb efectes nocius sobre el medi ambient i la salut. Es calcula que l'emissió de diòxid de carboni (CO2) procedent dels automòbils ha crescut a Espanya gairebé un 80% entre el 1990 i el 2005. L'increment està molt per sobre del 15% d'augment a què s'havia compromès Espanya en el marc del protocol de Kyoto. Un dels motius que expliquen aquesta situació és la crescuda que ha registrat el parc de cotxes al nostre país. L'any 1995 només hi havia 14 milions de cotxes circulant a Espanya, segons el RACC, mentre que avui aquesta xifra arriba als 22 milions.

No obstant això, la contaminació que cada cotxe origina ha disminuït. L'any 2002, les emissions mitjanes de CO2 que els cotxes nous europeus produïen eren d'una mica més de 200 grams per quilòmetre, una mitjana que en cinc anys va baixar fins als 160 grams per quilòmetre. Però no és suficient. L'horitzó a què els fabricants de vehicles han d'arribar el va marcar la Unió Europea l'any 2007: no més de 130 grams de CO2 per quilòmetre recorregut. És possible aconseguir-ho? Les perspectives són bones. S'ha calculat que és un objectiu assequible per al 2015 si es combina la tecnologia amb altres mesures com els biocombustibles. Però no tot el treball està en mans de la innovació i l'enginyeria. El paper determinant per a arribar a aquesta mitjana recau sobre el conductor.

La importància del filtre de partícules

  Són diversos els factors que determinen l'impacte ambiental de l'automòbil: el consum de combustible i el pes del cotxe són els més importants. En els dièsel cal esbrinar si el cotxe incorpora filtre de partícules. Aquests motors són més eficients energèticament que els de gasolina i emeten menys CO2, però el seu taló d'Aquil·les és que generen moltes partícules de carboni en suspensió (sutja) i òxids de nitrogen. Un bon filtre pot retenir fins al 90% d'aquestes partícules, encara que la gran majoria de filtres en retenen al voltant del 70% o el 80%. També hi ha trampes per als òxids de nitrogen, que actuen de forma semblant als filtres, però són tecnològicament més recents. Això vol dir que, segons els anys que tingui el cotxe, és possible que no disposi de filtre de partícules i, si no en té, és poc probable que disposi de trampa per a òxids de nitrogen. A banda de la documentació tècnica, la forma més fàcil de saber si un automòbil té filtre és comprovar si emet un dens fum negre durant l'acceleració (si tingués filtre, pràcticament no en trauria).

  Aquestes partícules també tenen efectes nocius sobre la salut, originats per la seva capacitat de penetrar en el sistema respiratori i de dipositar-se en el teixit pulmonar.

Com més petita és la partícula, pitjors poden ser els seus efectes, ja que tindrien més capacitat de penetració en les cèl·lules del pulmó.

  Un altre aspecte que cal tenir en compte és el refrigerant que usa l'aire condicionat. Els fluorocarburs són una família de compostos d'efecte hivernacle i s'usen en l'aire condicionat dels cotxes. El seu problema és que, si s'alliberen a l'atmosfera al final de la vida útil de l'aparell, el seu efecte és més perniciós que el CO2. Al cap i a la fi, són gasos concebuts precisament per a això, per a absorbir calor. S'ha calculat que un quilo d'hidrofluorocarburs (HFC) té, durant 20 anys, el mateix impacte que 3.830 quilograms de CO2. La UE ha adoptat mesures per a eliminar progressivament el HFC-134a dels aires condicionats dels automòbils d'aquí al 2011, i substituir-lo per altres gasos refrigerants.

Relacions d'aquest contingut