Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Tema de portada

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Obra social d'entitats financeres: analitzada la dotació a iniciatives socials de 21 caixes d'estalvi i cinc bancs espanyols: Les grans caixes reforcen els seus fons de reserva a costa de l'obra social

·Les caixes d'estalvi espanyoles destinen deu vegades més diners a iniciatives socials que els bancs.
·El percentatge de beneficis per a obra social de les dues grans caixes s'ha reduït dràsticament els últims cinc anys.
·Els diners dedicats a l'apartat sanitari i assistencial han crescut un 63% en detriment de l'àmbit cultural i de temps lliure

  El destí dels beneficis de les caixes d'estalvi es bifurca en dues vies: la de la garantia de solvència i la de la solidaritat. Així ho marca la llei. Quan la confiança i els resultats positius imperen, els diners flueixen amb més facilitat per la via de les obres socials. Quan la incertesa i la inquietud brollen en el compte de resultats, la prudència, la pressió institucional i la dels mateixos clients limiten la vessant filantròpica. Aquesta és precisament la direcció que han pres les principals caixes d'estalvi del nostre país, tal com ha comprovat CONSUMER EROSKI després de l'anàlisi de la quantia i les característiques de l'obra social de 21 de les 46 entitats espanyoles. Si es comparen les dades amb les obtingudes en un estudi semblant elaborat el 2004, s'observa una realitat amb dues cares. D'una banda, el creixement de la inversió social en termes quantitatius és més que notable: de 677 milions d'euros a 1.654 milions (1.338 milions d'euros si només s'hi inclouen les 15 entitats avaluades fa cinc anys). En canvi, si es pren com a referència el percentatge sobre beneficis, es comprova una tendència descendent generalitzada, comportament que s'accentua en les dues grans entitats del país: La Caixa i, sobretot, Caja Madrid. En aquesta última, la proporció de resultats per a l'obra social el 2008, un 8,7%, és tres vegades inferior a la del 2003, un 26,9%. A La Caixa, el percentatge s'ha reduït a la meitat, del 37,6% del 2003 al 18,7% del 2008. Una altra dada: la suma dels beneficis de les dues entitats el 2008 representa el 58% del total de les 21 caixes analitzades. Tanmateix, en el total de despesa d'obra social, el percentatge es redueix a un 43% (28% de La Caixa i un 15% de Caja Madrid).

  Per tant, el creixement de la inversió de les caixes d'estalvi en iniciatives socials s'ha produït de manera fonamental per l'augment dels beneficis i no pel creixement dels percentatges dedicats a aquests fins, afectats per la necessitat de reforçar les reserves de les entitats. Segons dades de la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvi (CECA), les 46 entitats espanyoles que s'aglutinen en aquesta associació, entre les quals es troben les 21 seleccionades per a aquest informe, van dedicar l'any passat 2.060 milions d'euros (1.941 milions procedeixen de la inversió de les mateixes caixes i els 117 milions d'euros restants corresponen als ingressos generats per activitats i subvencions) per a sufragar activitats d'interès social, de les quals es van beneficiar més de 142 milions de persones. D'aquesta quantitat, el 80% correspon a la despesa efectuada per les caixes d'estalvi incloses en la mostra de CONSUMER EROSKI (1.654 milions d'euros). La llista està formada per Caja Cantabria, Caja Rioja, Bilbao Bizkaia Kutxa (BBK), Kutxa, Caja Vital, Caixanova, Caixa Galicia, Caixa Catalunya, Caja Sur, Unicaja, Caja de Ahorros de la Inmaculada (CAI), Ibercaja, Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM), Caja Murcia, Caja España, Caja Duero, Caja Madrid, Cajastur, La Caixa, Bancaixa i Caja de Ahorros de Navarra (CAN). Se'n van consultar les memòries i els comptes anuals i es van enviar qüestionaris tancats als responsables de l'obra social de cada entitat. Convé matisar que en les caixes d'estalvi, per acordar el pressupost destinat a obra social d'un any, es tenen en compte els beneficis obtinguts l'exercici anterior; així, les iniciatives socials del 2008 es financen amb una part dels beneficis del 2007. En el cas dels bancs, els diners destinats a activitats filantròpiques s'estimen basant-se en els beneficis d'aquell mateix any. L'única excepció en aquest darrer cas és el BSCH, que funciona com una caixa d'estalvis.

A diferència de les caixes, els bancs no estan obligats a reservar part dels seus dividends per a fins socials. No obstant això, la major conscienciació ciutadana i el valor creixent de la responsabilitat social de les empreses reverteixen en un compromís social més gran del sector bancari. Malgrat això, i segons les dades recollides per CONSUMER EROSKI en tres dels grans bancs del país, BSCH, BBVA i Banco Popular (Bankinter i Banc Sabadell no havien tancat en el moment de l'elaboració de l'estudi les dades requerides), l'aposta, almenys en termes percentuals, és molt limitada. Mentre que les caixes d'estalvi van dedicar el 2008, de mitjana, un 26% dels seus beneficis anuals (entre el 42% de Caixa Galicia i Caja Rioja i el 8,7% de Caja Madrid) a activitats i iniciatives d'índole social, la mitjana dels bancs amb prou feines va superar l'1,7%. Una distància que, en comptes de reduir-se, s'ha vist incrementada lleugerament en comparació amb les xifres de fa cinc anys, quan les caixes d'estalvi hi destinaven gairebé deu vegades més diners que els bancs.

La crisi també ha incidit en l'orientació de l'obra social. A diferència de l'estudi de fa cinc anys, en què la meitat dels recursos es dirigien a l'àmbit de cultura i temps lliure, el principal destí dels fons recau ara en l'atenció social i sanitària, amb un 39%, un 63% més que el 2004. Les iniciatives de cultura i temps lliure passen de representar un 52% a un 35% i, darrere d'aquestes, apareixen les vinculades amb educació i investigació (17%) i les de recuperació del patrimoni historicoartístic i el medi ambient (11%).

Com ha canviat l'obra social?

La inversió en obra social de les caixes d'estalvi ha anat modificant-se amb el pas de les dècades, i ho ha fet seguint el ritme dels canvis i les demandes de la societat. Així, des de començament del segle passat fins a les acaballes dels anys 60, aquesta tasca se centrava en la cobertura de les necessitats bàsiques de la població més desfavorida. Tasques benèfiques i assistencials, com ara l'atenció sanitària, el repartiment d'aliments per a indigents, la rehabilitació de mutilats... Es tractava de facilitar l'accés de gran part de la població a les necessitats bàsiques que l'Estat, per si sol, no cobria.

A partir de la dècada dels 70 i els 80, amb l'arribada del denominat Estat de benestar, el paper assistencial i benèfic de les caixes d'estalvi perd força i gran part de la dotació d'obra social s'encamina cap als àmbits cultural i educatiu (construcció i manteniment de col·legis, biblioteques, sales d'exposicions, reconstrucció d'edificis històrics o rehabilitació d'obres d'art, entre d'altres). Els últims cinc anys, i en especial arran de la crisi econòmica, s'assisteix a una tornada a les iniciatives de marcat caràcter assistencial i sanitari, especialment cap als col·lectius socials més vulnerables (immigrants, discapacitats, desocupats...) i per a la tercera edat. En la majoria de casos, les caixes d'estalvi complementen les accions socials organitzades des de l'Administració pública.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto