Ni capritxosos ni egoistes... només fills únics

Com són els fills únics i com cal educar-los

Els tòpics del fill únic

Malcriats, consentits, capritxosos, egoistes i retrets. Són molts els tòpics i estereotips que hi ha sobre el fill únic. En canvi, la realitat és molt diferent. El simple fet de no tenir germans no determina ni el futur ni el caràcter del menor, i la seva evolució i personalitat vénen marcats per l'educació i els valors que rebi dels seus pares, igual com passa amb qualsevol altre nen o nena voltat de germans. Psicòlegs i educadors coincideixen en el diagnòstic: ser fill únic no comporta en si mateix avantatges ni inconvenients, i si bé són nombrosos els estudis que demostren que els germans influeixen en la sociabilitat de l'infant, també abunden les investigacions que han demostrat que els fills únics són tan sociables com el que més. Sempre que s'afavoreixin les conductes socials des de la primera infància, els fills únics no tenen més problemes que els fills de famílies nombroses per a integrar-se en la societat amb normalitat.

La sobreprotecció, un error molt freqüent

El risc principal dels pares amb un fill únic és caure en la sobreprotecció. Ja sigui pel sentiment de culpabilitat per no ampliar la família o per la por exagerada que, al fill, no li passi res, és habitual que els pares caiguin en l'error de protegir en excés el fill o la filla, per al qual creen un món artificial ple de comoditats que l'impedeixen créixer com un ésser independent. Aquest zel exagerat també pot arribar a aclaparar fins a tal punt el menor que només actuarà per acontentar els pares, o bé es convertirà en una persona temorosa, insegura i dependent. A més, un menor sobreprotegit pot no desenvolupar les habilitats necessàries per al seu desenvolupament, com ara l'autonomia, fet que l'impedirà mesurar els seus propis límits o prendre decisions sense l'aprovació contínua dels pares. No es tracta que els pares es desentenguin del que fa, però tampoc no l'han de protegir de manera desmesurada, anticipant-se a les seves necessitats abans que el petit demani ajuda. Els pares han de contenir els seus temors i proporcionar oportunitats i recursos que facilitin el desenvolupament de les habilitats dels seus fills perquè aquests puguin madurar en els aspectes emocional i social.

Educar el fill únic amb sentit comú

És fàcil caure en la temptació de malcriar o protegir en excés els fills, ja siguin únics o no. Per això convé tenir en compte una sèrie de recomanacions que ajudaran que la seva integració en la societat sigui al més natural possible i que la sobreprotecció no suposi un problema, sinó una ajuda que els proporcioni seguretat. Ara bé, cap consell no supera el d'aplicar el sentit comú en totes les situacions.

• La relació amb altres nens i nenes és primordial per al fill únic. Com que creixen sense germans i conviuen la majoria del temps amb adults, els pot resultar més difícil compartir, relacionar-se i integrar-se amb els seus iguals. Procuri que comparteixi temps i jocs amb cosins i amics perquè es diverteixi, competeixi, es baralli i discuteixi amb ells.
• Animi'l a participar en activitats esportives i lúdiques perquè pugui desenvolupar les seves habilitats fora de la sobreprotecció dels pares, i enforteixi-li l'autoestima.
• No el protegeixi en excés ni el controli durant tot el dia perquè el convertirà en una persona poruga, covard i fràgil.
• Estableixi normes i obligacions d'acord amb la seva edat, a fi que adquireixi responsabilitats i sàpiga on són els límits.
• Estimuli el menor perquè s'esforci a aconseguir el que desitja, així aprendrà a apreciar les coses. Valori els seus èxits, però no l'elogiï en excés.
• Comparteixi els seus jocs perquè no se senti sol i aprengui regles socials (esperar el torn, saber guanyar i perdre...).
• Limiti el temps que passa davant la televisió o amb els videojocs. Com que són jocs individuals és fàcil caure en l'excés.
• Els progenitors d'un sol fill aspiren que sigui perfecte i el millor a tot hora perquè tenen totes les expectatives dipositades en la seva persona. Accepti i respecti els seus defectes i errors. Deixi'l que s'equivoqui de tant en tant i que comprengui el valor de l'encert i com arribar-hi.
• Faciliti la seva relació amb altres familiars perquè sigui més independent.
• No intenti compensar-lo per no tenir germans concedint-lo amb tots els capritxos que tingui.

Relacions d'aquest contingut