Saltar el menú de navegació i anar al contingut
Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.
La condició de fill únic no és un avantatge ni un inconvenient en si mateix, tot depèn del tipus d'educació, de valors i d'actituds que els pares fomentin en ells
Malcriats, consentits, capritxosos, egoistes i retrets. Són molts els tòpics i estereotips que hi ha sobre el fill únic. En canvi, la realitat és molt diferent. El simple fet de no tenir germans no determina ni el futur ni el caràcter del menor, i la seva evolució i personalitat vénen marcats per l'educació i els valors que rebi dels seus pares, igual com passa amb qualsevol altre nen o nena voltat de germans. Psicòlegs i educadors coincideixen en el diagnòstic: ser fill únic no comporta en si mateix avantatges ni inconvenients, i si bé són nombrosos els estudis que demostren que els germans influeixen en la sociabilitat de l'infant, també abunden les investigacions que han demostrat que els fills únics són tan sociables com el que més. Sempre que s'afavoreixin les conductes socials des de la primera infància, els fills únics no tenen més problemes que els fills de famílies nombroses per a integrar-se en la societat amb normalitat.
El risc principal dels pares amb un fill únic és caure en la sobreprotecció. Ja sigui pel sentiment de culpabilitat per no ampliar la família o per la por exagerada que, al fill, no li passi res, és habitual que els pares caiguin en l'error de protegir en excés el fill o la filla, per al qual creen un món artificial ple de comoditats que l'impedeixen créixer com un ésser independent. Aquest zel exagerat també pot arribar a aclaparar fins a tal punt el menor que només actuarà per acontentar els pares, o bé es convertirà en una persona temorosa, insegura i dependent. A més, un menor sobreprotegit pot no desenvolupar les habilitats necessàries per al seu desenvolupament, com ara l'autonomia, fet que l'impedirà mesurar els seus propis límits o prendre decisions sense l'aprovació contínua dels pares. No es tracta que els pares es desentenguin del que fa, però tampoc no l'han de protegir de manera desmesurada, anticipant-se a les seves necessitats abans que el petit demani ajuda. Els pares han de contenir els seus temors i proporcionar oportunitats i recursos que facilitin el desenvolupament de les habilitats dels seus fills perquè aquests puguin madurar en els aspectes emocional i social.
És fàcil caure en la temptació de malcriar o protegir en excés els fills, ja siguin únics o no. Per això convé tenir en compte una sèrie de recomanacions que ajudaran que la seva integració en la societat sigui al més natural possible i que la sobreprotecció no suposi un problema, sinó una ajuda que els proporcioni seguretat. Ara bé, cap consell no supera el d'aplicar el sentit comú en totes les situacions.
A EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI