Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Informe

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Ni capritxosos ni egoistes... només fills únics

La condició de fill únic no és un avantatge ni un inconvenient en si mateix, tot depèn del tipus d'educació, de valors i d'actituds que els pares fomentin en ells

  Poc o res queda ja d'aquelles fecundes famílies que rebien premis en concursos de natalitat envoltats ja en boires de càmfora. Amb el canvi de segle, el fill únic s'ha erigit en protagonista de més del 30% de les llars espanyoles. Les estadístiques no enganyen: segons dades de l'Institut de Política Familiar (IPF), les llars espanyoles tenen cada vegada menys membres, 2,9, i les famílies amb cinc o més membres han passat de representar el 29% el 1980 a no superar el 7% l'any 2007, amb una caiguda del 75% en una mica menys de tres dècades. En la societat actual, una de cada cincs llars és formada per parelles sense fills, seguides de les famílies formades per una parella i un fill. Per contra, les parelles que tenen tres fills amb prou feines voregen el 4%. Les causes d'aquest encongiment familiar i de la supremacia del fill únic s'han de buscar en un ritme de vida que quasi no deixa temps per a compatibilitzar família i treball, una maternitat tardana, els matrimonis que es trenquen cada vegada més aviat i les despeses que implica tenir un fill. Tot això ha contribuït que, a Espanya, els fills únics hagin deixat de ser una raresa des del punt de vista sociològic. Són més, per tant, els pares i mares que s'enfronten a diari a l'àrdua tasca d'educar uns fills catalogats tradicionalment d'egoistes, malcriats i capritxosos.

Només a casa

Quan fa 30 anys es preguntava a una parella quants fills volien tenir, les respostes més habituals eren: "els que Déu vulgui" o "els que vinguin". Tres dècades més tard, la majoria dels futurs pares consideren que "amb un n'hi ha prou", encara que també n'hi ha que s'atreveixen a buscar la "parelleta". Segons la macroenquesta "Fecunditat i valors a l'Espanya del segle XXI", del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) de març del 2007, el nucli familiar ideal dels espanyols és el format per un matrimoni i dos fills, encara que són cada vegada més els condicionants i els obstacles per a aconseguir aquest objectiu, i els estudis demostren que en la pràctica s'imposa la tendència al fill únic. Les últimes dades de què disposa l'Institut Nacional d'Estadística (INE) indiquen que un 57% de les dones que ja han estat mares rebutgen la possibilitat de tenir més descendència.

El retard en l'edat de la maternitat -les espanyoles (30,9 anys) són, al costat de les italianes (30,8) i les holandeses (30,6), les dones de la UE que més tard tenen el primer fill-, els problemes econòmics, les dificultats per a conciliar vida personal i laboral, els matrimonis que cada vegada duren menys, l'individualisme i l'augment de les famílies monoparentals han aconseguit a Espanya el que a la Xina ha costat 30 anys de mesures dràstiques de control de la natalitat. Segons es desprèn de l'Informe Evolució de la Família a Europa 2008, de l'Institut de Política Familiar (IPF), la baixa natalitat a Espanya, 1,39 fills per dona (2007), és un dels índexs més baixos de la Unió Europea, amb un 1,5 de mitjana, i està molt per sota del nivell de reemplaçament generacional (2,1 fills per dona).

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto