Els propietaris dels baixos també han de costejar el pagament de l'ascensor i del seu manteniment

 Una comunitat va acordar per majoria de tres cinquens la instal·lació de dos ascensors a càrrec de tots els propietaris, inclosos els dels habitatges baixos, així com l'exoneració de les despeses de reparació, substitució i manteniment al propietari del local a què havia d'afectar la col·locació. Però la propietària d'uns dels habitatges baixos va demandar la comunitat i va sol·licitar la nul·litat dels dos acords per no haver de contribuir, així, a la despesa. Tanmateix, va perdre la raó. El Tribunal Suprem, en sentència de desembre del 2008, va confirmar la validesa dels dos acords i va argumentar que no necessiten la unanimitat per a ser efectius. Va citar la norma específica que regula la instal·lació del servei d'ascensor, amb l'afegiment que la seva interpretació s'ha d'efectuar d'acord amb la realitat social del temps en què ha de ser aplicada (article 3 del Codi Civil ), i les normes sobre nova construcció n'exigeixen l'existència quan en un edifici s'elevin tres o més plantes. I en referència a finques antigues, a banda de satisfer les necessitats de persones discapacitades, és un element que va en benefici, sense excepció, dels propietaris d'un immoble, tant en benestar material com en el valor de la finca en conjunt.

Relacions d'aquest contingut