Avantatges psicològics de l'esport en els joves: Exercitar els músculs socials

  Mentre que la gent gran troba en l'esport una via per a controlar el pes i una forma de mantenir una vida saludable, per als infants i adolescents l'esport en equip pot ser una forma de socialització i integració. Practicat de forma sana, l'esport facilita les relacions humanes en un context lúdic i permet augmentar l'autoestima i la seguretat en un mateix. Tot i això, els pares i els professionals han de procurar que els joves entenguin aquesta pràctica esportiva com un joc i no com un sistema per a fomentar la competitivitat.

Menors amb dificultats per a relacionar-se

Els infants que no destaquen a escola per les habilitats de tracte amb els altres companys poden trobar en l'esport l'oportunitat de relacionar-se amb persones diferents en un context informal i divertit. Practicar exercici en grup facilita la relació entre els menors i la seva col·laboració mútua per a aconseguir un objectiu comú. D'aquesta manera es trenquen les barreres de comunicació per a molts infants i adolescents introvertits o tímids que no gaudeixen de la complicitat i l'acceptació dels seus companys.

En aquests casos es recomana practicar esports en equip, tenint en compte les consideracions següents:

• Estar atents que es tracta d'un equip en què preval el bon ambient i la col·laboració entre companys.
• Comprovar que el menor es porta bé amb els altres i que això li facilita la integració i el desenvolupament d'habilitats socials.
• Fixar-se que no se'l discrimina dins l'equip, ni per part dels companys ni de l'entrenador.
• Assegurar-se que els infants més retrets participen a gust en l'equip i que gaudeixen de l'activitat, ja que pot passar que se sentin incòmodes i no ho expressin.
• Evitar els canvis d'equip sense el consentiment del menor.
• Els joves molt tímids s'adapten amb més facilitat a un grup nou de persones si ja coneixen algú de confiança dins l'equip.

Els esports individuals no se centren tant a desenvolupar la col·laboració entre companys, però aporten altres avantatges i qüestions que cal tenir en compte:

 

• Les persones més tímides se senten més còmodes en activitats esportives en les quals no participi un gran nombre de persones.
• Molts infants i adolescents se'n surten i rendeixen millor quan no depenen dels altres.
• Els esports individuals ofereixen més oportunitats per a fomentar l'autonomia i la creativitat, fet que augmenta la confiança en un mateix.
• Als joves més impulsius i transgressors amb les normes, discriminats en el context d'un equip, els afavoreix dependre només d'ells mateixos, encara que rebin atenció individualitzada per part de l'entrenador.
• Si l'esport pel qual s'inclina el menor és individual, és important que part de l'activitat es desenvolupi en grup; d'aquesta manera, es promourà una mínima socialització a partir de jocs col·lectius.
• Els pares són els responsables d'ajudar a digerir els errors o les derrotes si es practica exercici de forma individual, ja que el menor que no compta amb un equip que li doni suport davant les dificultats, pot sentir-se sobrecarregat.
• Als menors més extravertits no els convenen els esports individuals, ja que podrien avorrir-se amb facilitat i deixar de practicar-los.

Menors amb problemes d'autoestima

L'exercici pot ser molt beneficiós per a menors amb problemes de confiança i mals resultats acadèmics. L'activitat esportiva els permet posar en pràctica altres habilitats fora del context escolar i sortir-se'n en un entorn en què se sentin en igualtat de condicions respecte dels seus companys.

Gràcies a l'esport es millora la percepció d'un mateix quan es descobreixen qualitats desconegudes com a resultat de practicar-lo dia a dia. Perfeccionades les capacitats físiques, l'infant guanya confiança, encara que sigui en un terreny diferent del rendiment intel·lectual. A més, davant els encerts esportius, els pares tenen l'oportunitat de reforçar-li l'autoestima i aprofitar-ho per a ensenyar a tolerar l'error i la derrota evitant el dramatisme i la pèrdua de confiança. L'esport facilita que el cervell estigui més actiu, per això ajuda a la concentració i, de manera indirecta, a afavorir el rendiment escolar.

L'esport per a fomentar valors educatius

Els esports en equip fomenten valors educatius útils per al desenvolupament infantil i juvenil. Sentir-se part d'un grup facilita el desenvolupament de valors com la generositat i la camaraderia, al mateix temps que permet aprendre a compartir experiències com l'alegria i la decepció amb els companys. Per això, els infants i adolescents més rebels i amb dificultats per a seguir les normes troben l'oportunitat de fomentar la tolerància a la frustració per veure's obligats a cedir davant les indicacions d'un líder -representat per la figura de l'entrenador- i no actuar de forma impulsiva segons els seus desigs.

L'esport també fomenta la responsabilitat, ja que ensenya a millorar a partir dels errors propis, i els menors perceben que controlen la seva evolució com a persones. A més, seguir un horari d'entrenament i complir els compromisos esportius -disciplina- també hi ajuda.

L'esport no ho és tot

Els adults, tant pares com entrenadors, han d'assegurar-se que l'esport influeixi de manera positiva en els menors. Un aspecte que cal tenir en compte sobretot quan es tracta d'esports que impliquen competició, en els quals el resultat pot generar frustracions difícils d'assimilar per a persones de poca edat. Però no és l'únic element que cal controlar. S'ha de constatar que l'esport triat no fomenti la discriminació. Moltes vegades, només destaquen alguns dels integrants del grup i es deixen en un segon lloc els que mostren menys habilitats. Una pràctica perjudicial per als qui pateixen d'una baixa autoestima respecte de la resta de companys.

Els pares i entrenadors hauran d'estar atents a les qüestions següents:

 

• Reforçar aspectes com l'esportivitat, el respecte, l'esforç realitzat i l'esperit de superació davant els resultats negatius.
• Evitar una mentalitat perfeccionista i obsessiva per a rendir a un nivell òptim que comporti frustracions constants.
• Considerar la pràctica d'una altra activitat si s'observa que l'autoexigència excessiva perjudica el menor.
• Entrenadors i pares s'han de centrar el que és just en el resultat competitiu per a evitar que el menor només estigui satisfet quan guanya.
• Valorar sempre la part positiva de cada esdeveniment, sense alterar-se pels errors que s'hagin pogut cometre.
• Assegurar-se que l'esport és una activitat en què es gaudeix per a evitar l'estrès i l'abandó prematur.
• Els adults que es troben implicats en l'activitat esportiva han de donar exemple amb la seva actitud i no ser un model negatiu.
• Els adults no hauran de preguntar mai pel resultat d'un partit o d'una competició, sinó que han d'interessar-se per si s'ho han passat bé o no.
• Quan els adolescents ja no rendeixen prou com per a continuar la seva trajectòria en equips de més nivell, i es veuen obligats a deixar l'esport que ha ocupat el seu temps lliure i al qual han dedicat tant d'esforç, han de buscar-se alternatives per a no abandonar les bondats de practicar un esport.

Relacions d'aquest contingut