Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Informe

Λ

EN IMATGES | Els núvols, en 7 imatges exclusives: El llenguatge dels núvols

Quan els cirrus envaeixen el cel, s'estima que les properes hores hi haurà un canvi brusc del temps i baixaran les temperatures. Els cirrocúmulus poden precedir les tempestes, els estrats poden anunciar un dia gris a la tardor i a l'estiu una agradable jornada. Els nimbostrats porten pluja a la primavera i neu a l'hivern. Els núvols tenen el seu propi llenguatge. Per a entendre'l cal contemplar el cel i deixar-se guiar. Però és millor no confiar-se. El que està escrit pot canviar. Els paisatges del cel són només esbossos.

  
Ruben García Blázquez

Aigua i gel sostinguts en l'aire

Els núvols es formen a la troposfera -la primera capa, de 17 quilòmetres de longitud, de l'atmosfera-, pel refredament de l'aire. El vapor d'aigua, invisible, o les partícules de gel, visibles, són tan lleugeres que els corrents les sostenen i les aglomeren. La morfologia en què es converteix aquesta unió depèn de les temperatures de condensació. Quan es produeix a temperatures inferiors a la de congelació, els núvols es formen amb vidres de gel; els que es generen en aire més càlid contenen gotes d'aigua. El moviment de l'aire n'esculpeix el desenvolupament. En repòs, els núvols tendeixen a agrupar-se en capes horitzontals; els forts corrents els llencen a ocupar un alt espai vertical.

  
Ruben García Blázquez

L'altitud en l'atmosfera els defineix

Els núvols són ratlles al cel. La ciència meteorològica no els atorga gran importància, ja que són escasses les conclusions a què condueixen. Funcionen malament com a missatgers i encara que confirmen hipòtesis no serveixen d'instrument per a pronosticar el temps. La seva formació, el seu desenvolupament i les seves conseqüències són tan imprevisibles que l'únic que ha acordat com a cert l'Organització Mundial de la Meteorologia és la seva tipologia, condicionada pel lloc que ocupen en l'atmosfera: núvols alts, mitjans o baixos. També s'atén la seva formació vertical. Les característiques dels núvols depenen d'aquests paràmetres.

  
Ruben García Blázquez

Núvols alts, mitjans o baixos, verticals

Els núvols alts se situen entre els set i els 13 quilòmetres d'altitud (un avió vola a 10.000 metres d'altitud). Aquests núvols són gel pur i se sostenen a temperatures inferiors a 35 graus sota zero. Entre els dos quilòmetres i els set apareixen els núvols mitjans, en els quals l'aigua i el gel es reparteixen de la mateixa manera a una temperatura que va dels 35 graus negatius als deu sota zero. Els núvols baixos estan carregats d'aigua i no pugen més enllà dels dos quilòmetres, i de vegades la seva temperatura supera els zero graus. Quan s'enganxen a la terra els anomenem boira.

  
Ruben García Blázquez

Cirrus, cúmuls i estrats

D'aquestes tres formes fonamentals de núvols deriven els deu tipus que il·lustren els cels. Els núvols més llunyans són els cirrus, els cirrocúmuls i els cirrostrats. Els primers recorden filaments blancs i sense ombres, pinzellades que poden acabar envaint tot el cel i fent baixar les temperatures. Els segons aborrallonen el cel i anuncien tempestes. Els últims tenyeixen la volta amb un vel blanc que amaga el blau i el sol, i avancen condicions extremes: molt de fred o molta calor.

  
Ruben García Blázquez

Els núvols mitjans, plens d'aigua

Els altocúmuls i els altostrats són irregulars, trencats per nombroses estries; es dibuixen amb moltes ombres i, encara que no oculten els raigs solars, amaguen el Sol. Els primers semblen flocs mitjans i desordenats, i amb freqüència descarreguen aigua. Els segons se succeeixen en prims i densos, molt tacats, i la pluja que duen, si cau, és fina i freda.

  
Ruben García Blázquez

Els més propers, els més grisos

Els nimbostrats, els estratocúmulus i els estrats són els núvols més propers, aquells que podem superar pujant el cim d'una muntanya. Són els núvols grisos. Horitzontals i trists. I encara que ens parlen d'un dia plujós, moltes vegades no descarreguen aigua. De fet, els estratocúmuls, aquells cilindres interminables, es converteixen en nimbostrats, més foscs i regulars, per a començar a ploure. Els estrats sembla que s'enganxin a les teulades. I plou i no plou. A l'estiu es retiren quan el sol comença el viatge cap al migdia.

  
Ruben García Blázquez

Dibuixos al cel

Resulta difícil calcular a simple vista quant pot mesurar un núvol que es desenvolupa en vertical. N'hi ha que superen els cinc quilòmetres. Els cúmuls són aquelles masses grans i plenes d'ombres, amb una forma que canvia de manera constant. Inofensius si l'aire és sec i tempestuosos quan hi ha humitat. Però són els cumulonimbus, els que semblen muntanyes de vapor al cim dels quals es forma gel, els que deriven en tempestes intenses o porten la pedra. A aquests els devem els dibuixos del cel. Qui no ha jugat a descobrir castells en l'aire?

  
Ruben García Blázquez

Altres fotoreportatges que poden interessar-te

Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto