Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Anàlisi de productes

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Nou conserves de tonyina clara i de tonyina del nord en oli d'oliva: La tonyina del nord, un 30% més cara que la tonyina clara, no és millor en l'aspecte nutricional ni tampoc ho va ser en el tast

Les conserves de tonyina clara i de tonyina del nord constitueixen un aliment nutritiu i saludable, i estan ben elaborades. però tenen prou de sal

  Es van analitzar i es van comparar cinc conserves de tonyina clara en oli d'oliva i quatre de tonyina del nord, així mateix en oli d'oliva, d'Albo, Ortiz, Cuca, Isabel, Garavilla i Calvo, en diversos formats, la més comuna de les quals una llauna individual de 112 grams de pes net i el paquet de tres llaunes de 80 grams cada una. La tonyina del nord en conserva costa un 33% més, surt de mitjana a 24,3 euros el quilo escorregut quan la tonyina clara surt a 18,3 euros. En canvi, hi ha moltes diferències en preu: la tonyina clara més barata va ser Isabel, a 14 euros el quilo escorregut; i les més cares, Cuca i Ortiz, al voltant de 21 euros/kg escorregut. Entre les de tonyina del nord, la més barata va ser també Isabel (21,5 euros/kg escorregut) i les tres restants van costar entre els 24 euros/kg escorregut de Garavilla i els més de 25 euros/kg escorregut d'Ortiz i Albo.

La primera pregunta que sorgeix és si aquesta diferència en preu entre tonyina clara i tonyina del nord està justificada. La resposta té dos àmbits. En el nutricional, són semblants ja que la composició és gairebé la mateixa i els seus punts forts, idèntics: gran contingut de proteïnes d'excel·lent qualitat i de greixos cardiosaludables, tant els de l'oli d'oliva del líquid de cobertura com els greixos omega-3 dels peixos blaus. L'única diferència, i poc rellevant, és que les mostres de tonyina clara són una mica més salades (1,2% de sal, de mitjana) que les de la tonyina del nord (0,9%), si bé només una de les nou, la tonyina clara Ortiz (1,8% de sal), es pot considerar massa salada.

El segon àmbit de resposta és l'organolèptic. Convé esbrinar si la tonyina del nord, més cara i amb més prestigi comercial (la seva carn és més blanca, i la textura i el sabor es consideren més delicats) és superior en l'aspecte organolèptic: sabor, olor, textura, color, sabor residual, sensació en mastegar i suculència. Doncs bé, el tast o anàlisi sensorial (cega: els jutges ignoren la marca i el tipus de producte que avaluen) efectuat per 45 consumidors va arribar a la conclusió que en la qualificació influeix més la marca del producte que el fet que sigui de tonyina clara o de tonyina del nord. En altres paraules, la tonyina del nord no aconsegueix millors resultats.

Dues de les tres millors puntuacions (entre 6,7 i 7,1 punts) les van merèixer mostres de tonyina clara, i la més alta va ser per a la tonyina clara Albo; i dues de tonyina del nord no han aconseguit els 6,5 punts. Però en un tast es tenen en compte també les preferències, o el nombre de vegades que una mostra ha estat destacada de forma espontània pels jutges. I en aquest apartat es torna a evidenciar que el fabricant és clau: les més preferides han estat les dues mostres d'Albo, les dues d'Ortiz i les dues d'Isabel; la menys preferida va ser la tonyina clara Calvo i les dues restants (la tonyina del nord Garavilla i la tonyina Cuca) queden en posició intermèdia. Si es puja el llistó d'exigència i es busquen les mostres que han destacat en tots o gairebé tots els paràmetres, es conclou que la tonyina del nord Ortiz i la tonyina clara Albo són superiors a les altres. I després d'aquestes dues, les més elogiades han estat precisament les mateixes marques, amb el producte canviat: la tonyina del nord Albo i la tonyina clara Ortiz. Si calgués seleccionar una sola mostra com la millor de tota la comparativa, seria la tonyina del nord Ortiz (25,4 euros el quilo escorregut), però el guardó de millor relació qualitat-preu correspon a la tonyina clara Isabel, la més barata (14 euros el quilo escorregut) i amb una qualitat satisfactòria en la composició i en el tast.

Per què és tan saludable menjar tonyina en conserva

  Aquestes conserves, que contenen únicament tonyina o bacora (la tonyina del nord), oli d'oliva i sal, són un aliment recomanable per al consum freqüent, per ser molt nutritives (el 24%-29% del producte escorregut són proteïnes de qualitat, tan valuoses com les del peix fresc) i pels greixos cardiosaludables: a les qualitats dels àcids grassos omega-3 característics dels peixos blaus se sumen les de l'àcid oleic del líquid de cobertura, en aquest cas oli d'oliva, que representa entre el 20% i el 38% del pes net. En el peix fresc, la tonyina (12%) té en general més greix que la bacora (6%), però en les conserves aquesta diferència es minimitza, ja que en funció de l'època de captura (a l'hivern té menys greix), la mida del peix, l'estat fisiològic de l'animal i l'alimentació de la tonyina i la bacora en el medi marí fa que les dues matèries primeres tendeixin a assemblar-se molt en la composició. Com que la bibliografia és tan coincident i així ho indiquen també les etiquetes d'aquests productes, no s'ha considerat necessària una anàlisi per a mesurar el contingut en greix i proteïnes. I com són des d'un punt de vista energètic? La tonyina i la bacora aporten unes 200 calories per cada 100 grams, i l'oli d'oliva que els cobreix en la llauna, 900 calories per cada 100 mil·lilitres. En aquestes nou conserves, l'oli representa des del 19% del pes net fins a gairebé el 40%, amb la qual cosa hi ha llaunes (com la tonyina del nord Isabel, amb només el 62% de peix) en què consumir l'oli representa una aportació energètica més gran que en altres, com ara la tonyina del nord Ortiz o la tonyina clara Cuca, en què prop del 80% és peix. Per tant, si es menja només el peix, s'incorporen, sigui quina sigui la mostra, unes 200 calories per cada 100 grams. Però si es consumeix també l'oli, l'aportació energètica varia segons quina sigui la llauna, des de les 470 calories per cada 100 grams de la tonyina del nord Isabel fins a les 340 calories de la tonyina del nord Ortiz o de la tonyina clara Cuca.

Però no tot són proteïnes i greixos. Consumir aquestes conserves també significa ingerir vitamines i minerals. Entre aquests últims, destaquen el potassi, el fòsfor, el magnesi, el calci, el ferro i el sodi. La quantitat de sal representa des del 0,5% de la tonyina clara Cuca fins a l'1,8% de la tonyina clara Ortiz, i la majoria se situa al voltant de l'1% o per sota d'aquest percentatge.

Finalment, el tractament tèrmic en l'elaboració de la conserva (molt ràpid) i la tècnica d'esterilització permeten que es mantinguin, en bona mesura, les vitamines originals de la tonyina i de la bacora, que aporten sobretot vitamines liposolubles (A, D i E), però també hidrosolubles com ara B3, B6 i B12.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto