Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Tema de portada

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Residus sòlids urbans (RSU): comparats els sistemes de recollida i gestió de 18 ciutats: Generem cada vegada més escombraries i no totes les ciutats saben quant reciclen

Pamplona va demostrar ser la ciutat més compromesa amb el reciclatge. En l'altre costat de la balança, set ajuntaments van assegurar desconèixer la quantitat d'escombraries que recuperen. En aquestes 18 ciutats es van generar el 2008 un 2% més d'escombraries per habitant que el 2004

  La recollida i el tractament posterior de les escombraries és un dels problemes que més preocupa les autoritats i els ciutadans. Cada vegada consumim més i la quantitat de residus sòlids urbans (RSU) creix de forma imparable. Si el 1995 cada ciutadà espanyol va produir una mitjana de 378 quilos de residus a l'any, el 2003 aquesta quantitat es va elevar fins als 502 quilos i el 2007 va augmentar un altre 17% fins a arribar als 588 quilos per ciutadà i any, xifra que superava la mitjana europea, situada al voltant dels 522 quilos. Aquesta tendència es deu, en bona mesura, a la progressiva implantació comercial dels envasos i embalatges d'un sol ús, que signifiquen un 60% del volum de les deixalles que generem i un 33% del seu pes. Segons els experts europeus, si no es posa fre a aquesta cultura dels envasos d'un sol ús es podria arribar als 770 quilos d'escombraries per habitant i any el 2020, i això exigiria augmentar també la despesa pública necessària per a recollir, transportar i tractar els residus públics urbans, procés que en l'actualitat consumeix el 20% dels pressuposts municipals.

Per afrontar aquesta situació, les administracions europea, estatal, autonòmica i municipal han elaborat una llarga sèrie de normes. La més important és el Pla Integrat de Residus Urbans, que estableix com a objectiu el reciclatge del 70% del vidre, del 65% del paper-cartró i del 30% dels plàstics i altres envasos. No obstant això, a sis anys vista del final de l'aplicació d'aquest pla, la situació és lluny de ser òptima. A les deu ciutats que van facilitar dades sobre el reciclatge d'escombraries a CONSUMER EROSKI (sis es van negar a fer-ho malgrat la reiteració en la sol·licitud per part d'aquesta revista i dues només van facilitar dades sobre reciclatge de matèria orgànica), es recupera, de mitjana, un 47% del vidre, un 44% del paper-cartró, un 37% de les piles i un 18% dels envasos, encara que la situació varia molt d'una ciutat a una altra. Pamplona és la capital que es troba més prop de complir els objectius del Pla Nacional Integrat de Residus Urbans, ja que recicla el 53% del vidre, el 69% del paper i cartró i el 28% dels plàstics i altres envasos que es llencen a les escombraries.

  De mitjana, les 18 ciutats estudiades van generar l'any passat 1,32 quilos de residus urbans per habitant i dia, xifra que representa un 2% més que fa quatre anys. Alacant, Barcelona, Bilbao, Granada, Madrid, Vitòria i Saragossa van aconseguir produir menys escombraries per habitant que el 2004.

Aquestes són les principals conclusions a què ha arribat CONSUMER EROSKI després d'estudiar els sistemes de recollida i gestió dels residus urbans a 18 ciutats espanyoles: la Corunya, Alacant, Barcelona, Bilbao, Còrdova, Granada, Logronyo, Madrid, Màlaga, Múrcia, Oviedo, Pamplona, Sant Sebastià, Sevilla, València, Valladolid, Vitòria i Saragossa. La negativa de les administracions locals a proporcionar informació va ser més comuna del que és habitual. Sis ciutats van afirmar no disposar de dades suficients sobre la quantitat de residus que recuperaven, Barcelona i Còrdova només van donar dades del 2007 i a Màlaga i Múrcia aquesta revista no va poder aconseguir la informació sol·licitada.

Es va comprovar que la majoria de les ciutats estudiades compten amb el nombre mínim de contenidors de recollida selectiva exigit pel Pla Nacional Integrat de Residus Urbans: un recipient de vidre per cada 500 habitants, un de paper-cartró per cada 500 ciutadans i un d'envasos per cada 300 veïns. Va fallar Barcelona, encara que només va facilitar dades del 2007, de manera que no és possible saber si complia els requisits l'any passat. D'altra banda, Madrid, Sant Sebastià i València van fregar o van superar per molt poc la ràtio exigida.

Per un altre costat, la taxa per recollida i tractament d'escombraries que han de pagar els ciutadans es cobra de forma molt diferent en cada ciutat, fet que en dificulta la comparació. En la majoria es paga a l'any (a Sevilla i Granada és una vegada al mes; a Bilbao és trimestral i a Logronyo, semestral) i la quantitat varia en funció de la categoria fiscal del carrer, del consum d'aigua o de la mida de l'habitatge. Així, mentre que a Sevilla la quantitat mínima que cal abonar és de 24 euros anuals, a Madrid es poden arribar a pagar 190 euros a l'any.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto