Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Anàlisi de productes

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Set autobronzejadors: N'hi ha de barats de tanta qualitat com els d'alta cosmètica

Els autobronzejadors, innocus per a la pell, proporcionen un to morè de forma ràpida i fàcil, i d'una manera més saludable que prenent el sol o usant llums de bronzejat

  L'exposició als raigs UVA (bé sigui prenent el sol o sotmetent-se a una sessió de llums de bronzejat) no és l'única forma de posar-se morens. També es pot aconseguir un bronzejament natural, fàcil i ràpid gràcies a les cremes autobronzejadores. No són un maquillatge que "pinti" la pell de forma més o menys duradora, sinó que incorporen una substància que genera una reacció en les cèl·lules de les capes més externes de la pell. El resultat que aconsegueixen els autobronzejadors avui, com ha comprovat aquesta anàlisi, és satisfactori i es troba molt lluny del que aconseguien fa anys les primeres cremes autobronzejadores, que tenien dues limitacions: l'olor desagradable i penetrant i el color ataronjat que proporcionaven a la pell. El color daurat que obtenen els autobronzejadors actuals és gairebé indistingible del que s'obté de les dues formes més comunes: prenent el sol i bronzejant-se amb l'exposició a llums UVA.

S'han analitzat set autobronzejadors per al cos i no aptes per al rostre, molt diferents tant en el format (sis contenen entre 125 i 250 mil·lilitres de producte i un, Garnier, 400 ml) com en el preu: van des dels 14,22 euros per litre (Garnier) fins als més de 200 euros per litre de Guerlain, Estée Lauder i Clarins.

Els quatre més barats (Nivea, Dove, L'Oréal i Garnier) són autobronzejadors progressius i tenen menys substància activa (dihidroxiacetona), per això són adequats per a un ús quotidià com a crema hidratant que, a més, bronzeja. Els tres més cars estan concebuts per a un ús ocasional i aconsegueixen un bronzejament més ràpid. L'única irregularitat en l'etiquetatge es va veure en Estée Lauder: no indica un domicili postal en cap país de la Unió Europea, malgrat que és obligatori fer-ho.

La millor relació qualitat-preu és L'Oréal: va aprovar de forma àmplia els tests de laboratori i va ser el que més va agradar en la prova d'ús. Per a qui busca una crema que bronzegi ràpid i no es fixa gaire en el preu (125 mil·lilitres costen 32,6 euros), Clarins és la millor opció. Té una gran qualitat (l'única amb un "molt bé" en l'anàlisi de laboratori), tot i que va quedar en una discreta posició intermèdia en la prova d'ús amb 30 consumidores.

pH àcid

Les cremes analitzades tenen un pH més baix, més àcid, que el de la pell sana, que voreja el 5,5. L'Oréal (amb pH 3,9) és la millor en aquest sentit, i Estée Lauder (amb pH 2,9), la pitjor. De totes maneres, en la prova pràctica cap consumidora no es va queixar de molèsties ni picors. Una crema massa líquida s'escorre entre els dits quan s'aplica sobre la pell, però si és massa espessa costa que la pell l'absorbeixi i tendeix a quedar-se adherida a l'envàs. Tant és així que la viscositat esdevé una característica important de qualitat en les cremes en general i influeix en la percepció que en té qui se les aplica. La crema autobronzejadora menys viscosa va ser Nivea, amb 9.500 centipoises, i la que més va ser Clarins, que gairebé multiplica per deu aquesta xifra.

Les cremes són emulsions d'aigua amb components oliosos. Una manera de mesurar la qualitat que tenen és obtenir-ne l'extracte sec, el que queda després d'eliminar-hi l'aigua. Per determinar-lo, es van escalfar les set cremes a 105ºC fins que només hi van quedar els olis i altres agents hidratants. Estée Lauder tenia l'extracte sec més baix (16%), mentre que Dove va ser el més alt, amb un 26%.

La substància activa

La substància activa que bronzeja és la dihidroxiacetona (DHA). De la seva quantitat depèn, en teoria, el nivell de morè i la rapidesa a aconseguir-lo. A qui busca un bronzejament progressiu que li permeti mantenir un to daurat durant uns quants mesos, li convenen productes amb baix contingut de DHA. Per contra, a qui desitgi un bronzejament ràpid i intens li resultaran més apropiats autobronzejadors amb una concentració més gran d'aquesta substància. Nivea és el que té menys DHA (1,6%), mentre que Guerlain (el més car: surt a més de més de 280 euros el litre) va ser el que més DHA contenia (4,9%. Clarins i Dove incorporen, a més de DHA, eritrulosa, una substància similar que també acoloreix les capes externes de la pell. La normativa que regula els cosmètics identifica 26 substàncies que poden provocar al·lèrgies, l'ús de les quals s'ha d'esmentar en l'etiqueta si la seva presència supera les 10 parts per milió (ppm). L'objectiu és que les persones al·lèrgiques a aquestes les evitin. El laboratori va mesurar la presència d'aquests 26 al·lergògens en les set mostres, i va constatar que l'únic autobronzejador sense cap al·lergogen en quantitat superior a 10 ppm era Clarins. I que també només un, Estée Lauder, contenia un al·lergogen, el linalol (es tracta d'un perfum), en quantitat superior a 10 ppm sense esmentar-ho en l'etiqueta. En l'autobronzejador Guerlain es van detectar deu al·lergògens; en Dove, nou; i en Nivea, Garnier i L'Oréal set, sis i cinc respectivament. Però en tots se n'indicava l'ús quan superaven el llindar de 10 ppm fixat per la norma.

Si es té en compte tots els paràmetres mesurats al laboratori, la crema de millor qualitat va ser Clarins, l'única que va aconseguir un "molt bé". La resta es van quedar en "bé", llevat d'Estée Lauder, que va merèixer un "millorable".

Prova d'ús

30 dones van provar les set cremes durant tres dies alterns sense saber de quina marca es tractava en cada cas. La millor valoració global va ser per a dues de les cremes més barates, L'Oréal (7,4 punts sobre 9) i Garnier (7,2 punts sobre 9). Les que menys van agradar van ser Nivea (5,3 punts), Estée Lauder (6,2 punts), Guerlain (6,4 punts) i Dove (6,6 punts).

En les set cremes, el nivell d'hidratació percebut per les consumidores que van participar en la prova d'ús va ser semblant. Després de la primera aplicació, quasi no van detectar diferències en el to de color aconseguit. Després de dues aplicacions, Nivea va ser significativament pitjor en aquesta prestació que L'Oréal, Garnier, Guerlain i Clarins. Al final de la tercera i última aplicació, els autobronzejadors amb més bons resultats van ser Garnier i L'Oréal, davant Nivea i Dove, que van aconseguir els menys satisfactoris. En contra del que era d'esperar, els resultats en bronzejat no van mostrar una relació directa amb la concentració de dihidroxiacetona de cada producte: una quantitat més alta de DHA no va significar més capacitat de bronzejament. D'altra banda, les cremes autobronzejadores tenien fama de desprendre una olor forta i desagradable, però ara ja no la mereixen. L'única significativament pitjor que les altres en aquest aspecte va ser Nivea, mentre que la majoria de consumidores van comentar l'agradable olor de L'Oréal i Dove. Quant al color del producte en si, els que més van agradar van ser els de L'Oréal i Garnier, davant els de Clarins i Guerlain, els colors pitjor valorats. Finalment, la crema més fàcil d'escampar va ser L'Oréal, mentre que Nivea (la menys viscosa) i Guerlain (la segona més viscosa) van ser les pitjors en aquesta funció.

Com aconsegueixen bronzejar?

  Si bé el resultat a simple vista és semblant, el mecanisme que fa que la pell canviï de color quan s'exposa al sol té poc a veure amb l'efecte de les cremes autobronzejadores. Els raigs ultraviolats travessen la capa superficial de la pell i estimulen la producció de melanina, un pigment que es produeix a la dermis, la capa profunda de la pell. D'allà passa a la dermis, i així s'enfosqueix la pell. Els autobronzejadors no generen melanina, es limiten a tenyir cèl·lules de la pell que estan a punt d'eliminar-se. Per això, el seu efecte no dura més d'una setmana. El canvi de color es produeix quan la dihidroxiacetona (DHA), substància activa d'aquestes cremes, es posa en contacte amb els aminoàcids de la pell. Aquests s'oxiden i produeixen melanoïdines, d'efecte semblant a la melanina. Les zones amb més proteïna (colzes, genolls i palmells de peus i mans) es tenyeixen de forma més intensa. La coloració apareix al cap de tres a sis hores i arriba al màxim un dia després de l'aplicació. Dues o tres aplicacions al llarg de dotze hores tenyiran la pell i la mantindran amb aquest color durant uns deu dies, tot i que hi ha autobronzejadors més ràpids i altres de més lents. Una cosa és clara: com més temps s'estigui el producte sobre la pell, més intens serà el bronzejat. Per això es recomana aplicar-se aquests cosmètics abans d'anar al llit.

El to morè aconseguit amb aquestes cremes és més saludable que el convencional: no té els inconvenients de prendre el sol, ja que no produeix cremades ni propicia el melanoma o càncer de pell. Però no tots són avantatges: aquest morè cosmètic no protegeix dels raigs solars, és un "fals bronzejat". Una altra qüestió: la DHA és una substància natural present en el metabolisme de plantes i animals, però resseca la pell, per això no està indicada per a les persones amb la pell molt seca; per aquesta raó, els autobronzejadors contenen substàncies hidratants. Els autobronzejadors no són només una forma ràpida i còmoda d'aconseguir un to daurat de pell, sinó que constitueixen una alternativa saludable i segura al bronzejat natural.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto