Residències per a la tercera edat: analitzades 125 de públiques, privades i concertades a 18 províncies: Continua havent-hi poques places i cada vegada són més cares

  Cada vegada som més longeus: al nostre país, el 17% de la població és més gran de 65 anys i d'aquí a dues dècades ho serà gairebé un de cada quatre espanyols. No és gens estrany, per tant, que la demanda de sol·licituds d'ingrés en residències per a la tercera edat creixi. També l'oferta d'aquests centres ha augmentat, encara que no gaire: els últims quatre anys ha passat de 3,5 places per cada 100 habitants a 4,14 places, i en el segment de més grans de 80 anys les 14 places per cada 100 habitants en són avui 16. Però aquest creixement és insuficient, com ho demostra el fet que set de cada deu residències analitzades en aquest informe de CONSUMER EROSKI, que fa quatre anys va publicar un estudi semblant, tinguin llista d'espera. No s'han apujat gaire les tarifes de les residències per a ancians, ja que des del 2005 ho han fet un 8% de mitjana, quan l'IPC acumulat en aquest període ha estat del 9,4%. Però hi ha un matís important en aquesta dada: les residències públiques, encara que continuen sent més econòmiques que les privades i concertades, s'han encarit, de mitjana, un 23%. I en un supòsit concret molt comú, el d'un resident vàlid en habitació compartida, l'increment de tarifes és encara més gran. Fa quatre anys havia de pagar, de mitjana, en una residència pública 775 euros, i avui n'hauria d'abonar 1.021, un 32% més. Tarifes i increments cars, ja que les pensions s'han apujat un 19% durant aquests quatre anys. I perquè un jubilat espanyol cobra de mitjana 821,5 euros (dada del desembre del 2008).

El nombre de residències que han merescut un suspens en l'examen s'ha reduït considerablement, ja que ha passat del 14% al 3%, però es mantenen mancances poc disculpables: lavabos sense timbre d'emergència en dos de cada cinc residències, un 20% d'aquestes sense servei de fisioteràpia i rehabilitació, el 35% només compten amb un metge de capçalera com a únic especialista i en més de la meitat no s'havia fet un simulacre d'emergència l'últim any. Les públiques i concertades destaquen amb millors qualificacions i menys suspensos que les privades, igual com passava el 2005.

Aquestes són algunes de les conclusions a què ha arribat CONSUMER EROSKI després d'analitzar 125 residències amb la mateixa metodologia que l'informe de fa quatre anys. Els tècnics d'aquesta revista, a més de demanar tota la informació rellevant de cada centre per mitjà de diverses gestions, van visitar 125 residències ubicades a la Corunya, Àlaba, Alacant, Astúries, Madrid, Barcelona, Burgos, Cadis, Granada, Guipúscoa, Màlaga, Múrcia, Navarra, Sevilla, València, Valladolid, Biscaia i Saragossa, fent-se passar en totes per clients ficticis. L'objectiu era comprovar l'atenció assistencial que dispensen als residents, les infraestructures i els serveis de què disposen, el nombre d'ancians que correspon a cada cuidador, el grau d'intimitat i la sensació de sentir-se gairebé com a casa que pugui tenir cada persona gran i l'atenció mèdica que els hi ofereixen. També es va estudiar la netedat, la seguretat i l'accessibilitat de les instal·lacions, i es van anotar i es van comparar els preus de les residències, ja fossin privades, concertades o públiques. En 12 de les 125 residències de la mostra no es va permetre la visita als hipotètics clients i cinc centres (de Valladolid, Alacant, la Corunya i Barcelona) no comptaven amb un certificat que acredités de forma oficial que la residència disposava de tots els elements necessaris per a assegurar una atenció adequada als ancians.

Amb tot, la valoració mitjana de les residències estudiades, un "bé", és satisfactòria i la mateixa que fa quatre anys. I, igual que llavors, les residències públiques no es revelen tan sols més econòmiques, sinó que obtenen una millor qualificació final (7,3 punts de mitjana i cap suspens) que les privades i les concertades (6,7 punts i 7,2 punts respectivament i un 4% de suspensos). Per territoris, obtenen una qualificació més dolenta que el 2005 Cadis i la Corunya (passen del "bé" a l'"acceptable") i Guipúscoa (del "molt bé" al "bé"). I milloren Barcelona, Màlaga, Sevilla i Saragossa (de l'"acceptable" al "bé") i també Biscaia (de "bé" a "molt bé").

Relacions d'aquest contingut