Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Anàlisi de productes

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Begudes de soja: Aporten proteïnes vegetals i el seu greix és més saludable que el de la llet

Unes afegeixen sucres, vitamines, calci i additius per emular la llet i fer més bon gust; altres només tenen aigua i faves de soja. Manquen de la caseïna i la lactosa de la llet, que poden causar al·lèrgies i intoleràncies als consumidors

  Hi ha qui consumeix begudes de soja per simple gust, però també, i potser són majoria, qui ho fa per motius dietètics o perquè hi troba una manera de proveir-se de proteïnes d'origen vegetal. De fet, l'encara recent arrencada comercial de les begudes de soja al nostre país es deu al seu posicionament com a substitut de la llet, fet que li permet dirigir-se a un segment de consumidors més ampli. Consisteixen en un "preparat amb faves de soja seques remullades en aigua i transformades en puré, bullides i amb el líquid colat", o en "preparats amb farina de soja, concentrat de soja, aïllat de soja", segons el Codex Alimentari. El producte es comercialitza tal qual, o després d'haver-hi incorporat altres ingredients i additius amb l'objectiu de fer-lo semblant a la llet. La soja supera la resta dels llegums per la riquesa en proteïnes i la seva gamma completa d'aminoàcids essencials. Per això, és un aliment idoni per als qui segueixen una dieta vegetariana o decideixen prescindir de carn, peix i altres aliments d'origen animal. Les begudes de soja són un producte vegetal que aporta proteïnes en quantitat semblant a la llet de vaca (al voltant del 3%). Una de les seves característiques diferencials, o avantatges, és que manquen de lactosa (el sucre de la llet) i de caseïna (la proteïna de la llet), que causen al·lèrgies i intoleràncies a alguns consumidors. L'aportació calòrica (40 calories per cada 100 mil·lilitres) esdevé semblant a la de la llet semidesnatada, però el seu preu és superior al de la llet, a més de divers: des de menys d'un euro el litre (Yosoy) fins a 2,15 (Dietisa).

En el mercat coexisteixen dos tipus de beguda de soja. Un prioritza convertir-se en substitutiu de la llet i, per emular-ne les característiques nutritives i organolèptiques (sabor, color, olor, textura), afegeix a la matèria primera (faves de soja) no només aigua, sinó també sucre i xarops, aromes, espessidors, reguladors d'acidesa i altres additius, a més de vitamines i calci. L'altre tipus de beguda de soja, el més natural, es compon exclusivament de soja i aigua (i en algun cas, de sal).

S'han analitzat vuit begudes de soja que es venen en brics d'un litre. Tres són begudes de soja tal qual i les altres cinc pertanyen al grup de les que imiten la llet. Només cal tastar-les o llegir-ne la llista d'ingredients per a comprovar-ne les diferències. Això últim s'ha de fer, perquè els etiquetatges poden confondre: s'anomenen igual, "begudes de soja", i els vuit etiquetatges són incorrectes, tal com s'explica en l'apartat "Un per un". Aquests dos tipus de beguda, malgrat tot, són semblants en els continguts en greix i proteïna i en l'aportació calòrica. La beguda de soja, encara que no té gaire menys matèria grassa que la llet (el 2% de mitjana, davant del 3% de la llet sencera) sí que pot presumir d'un perfil lipídic més saludable, ja que conté menys greixos saturats i manca de colesterol.

Les anàlisis efectuades van servir per a comprovar que la soja utilitzada en aquestes vuit begudes és no transgènica, que cap no conté gluten i que les vuit mostraven un estat higienicosanitari correcte. Com era d'esperar, el tast va deparar pitjors resultats (cap no va arribar a l'aprovat: van aconseguir entre 3,6 i 4,2 punts) en les begudes més naturals que en les que incorporen més ingredients, aromes i altres additius, que van obtenir entre 5,8 i gairebé 7 punts. Entre aquestes últimes, la millor relació qualitat-preu correspon a Kaiku i Vivesoy, les dues al voltant d'1,25 euros el litre; i entre les més naturals, a Yosoy, la més barata: 0,98 euros el litre.

Hidrats, greix i fibra

Les begudes de soja amb més carbohidrats, entre el 3% i el 4%, són les cinc que porten sucre afegit; les tres que no ho fan es queden entre el 0,8% i l'1,6%. Kaiku i Alpro Soja incorporen sucre morè de canya i assoleixen el 4% d'hidrats i un 2,8% de sucres. Alpro Soja Ligera (incorpora xarop de fructosa i glucosa, a més de fibra) i Vivesoy (fructosa) contenen un 3,8% i un 3,6% d'hidrats i un 2% i un 1,9% de sucres, respectivament. En Gerblé, els hidrats (3,5%) provenen del sucre integral de canya, de la cel·lulosa i de la maltrodextrina del blat de moro afegit, i el seu contingut de sucre és de l'1,7%. La llet de vaca té un 5% d'hidrats. Les tres begudes de soja tal qual, per la insignificant quantitat de sucres que tenen, es poden considerar productes aptes per a diabètics. Encara que el gra de soja és una lleguminosa rica en fibra (gairebé el 16%), en l'elaboració de la beguda es produeix un filtratge que elimina la major part de la fibra insoluble. Tot i això, la beguda de soja, a diferència de la llet de vaca, aporta una mica de fibra, si bé en quantitat poc rellevant (inferior a l'1%).

  La beguda de soja conté un 1,8% de greix de mitjana, i la quantitat varia només entre un 1,7% i un 2,2%, mentre que la llet sencera conté un 3,6% de greix, i la semidesnatada un 1,5%. La quantitat de matèria grassa és semblant, però no el seu perfil: la major part del greix de les begudes de soja (de mitjana, el 84%) és insaturat i hi destaquen dos d'insaturats de cadena curta, molt saludables, el linolènic o omega 3, i el linoleic o omega 6. El greix insaturat de la llet representa només el 30%, perquè el 70% és saturat. Finalment, i malgrat que cinc porten sal marina afegida, la quantitat de sal en aquestes begudes vegetals és irrellevant: un 0,06% de mitjana. Es consideren amb un contingut excessiu en sal els productes que en superen l'1,5%.

La soja és la font més important d'isoflavones en la dieta, un fitoestrogen el consum del qual s'associa amb la millora dels problemes causats per la menopausa i per malalties cròniques com ara l'arteriosclerosi, l'osteoporosi i algun tipus de càncer. Els estudis amb animals de laboratori i en cultius cel·lulars confirmen aquesta correlació, però els assaigs clínics no són concloents i fins i tot han resultat contradictoris.

Es va mesurar la quantitat de soja en cada beguda

Que una beguda de soja contingui un 13% de fava de soja no significa que aporti més proteïna que una altra amb un 7% de soja. Depenent de la varietat de soja, el seu contingut de proteïna es pot situar fora de l'interval més habitual, el 30%-40%. A més, el processament de la soja fa que la proporció de proteïna del producte augmenti: com més alta sigui la deshidratació, més densitat nutricional tindrà. Es va mesurar al laboratori la quantitat de soja d'aquestes begudes i es va comparar amb la declarada en les etiquetes. El problema està que la manera de mesurar la soja passa per establir prèviament la quantitat de proteïna de cada mostra. I com que la quantitat de proteïna està subjecta a les circumstàncies exposades més amunt, les conclusions no poden ser taxatives. Així s'ha d'entendre que hi hagi mostres, com Dietisa, que declaren gairebé un 15% de soja, quan l'anàlisi n'hi atribueix menys del 10%. La pauta (una sola excepció: Alpro Soja Ligera declara el 4% de soja i va donar gairebé el 6%) va ser la de menys soja de la declarada. Les dades de soja sorgides al laboratori són un càlcul a partir de la quantitat de proteïna trobada en cada mostra, per la qual cosa no es pot concloure que aquest menor contingut en soja es degui al fet que els fabricants en fan servir menys de la que declaren. El més rellevant és que la quantitat de proteïna és semblant en les vuit, ja que set entren en l'interval que va del 3% de Vivesoy al 3,7% de Yosoy.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto