Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Salut

Λ

Eliminar les varices: de la cirurgia clàssica a l'ambulatòria

L'extracció quirúrgica de la venes varicoses és substituïda per nous mètodes de tractament menys agressius que eviten que el pacient hagi d'ingressar a l'hospital i fer repòs absolut

  No entenen de sexes encara que afecten més les dones, són antiestètiques i produeixen un malestar continu en forma de picors i pesadesa de cames. Encara que no arriben, en general, a ser una patologia, requereixen de cures immediates perquè no degenerin en malalties relacionades amb un mal funcionament del sistema circulatori, com ara flebitis o trombosi. Les venes varicoses, més conegudes com a varices, es poden tractar mitjançant noves tècniques quirúrgiques, menys radicals i invasives respecte de les aplicades fins ara, que es basaven en la seva extirpació mitjançant la cirurgia clàssica.

La manifestació més habitual d'aquestes venes és la dilatació permanent, ja que es fan grosses, desiguals i sobreelevades a la pell de les cames. No obstant això, hi ha altres representacions clíniques varicoses com ara les telangièctasis, conegudes com a aranyes vasculars -dilatacions de petits vasos sanguinis o capil·lars-, varices amb edema (acumulació de líquid), canvis de coloració i, fins i tot, úlceres cutànies. I encara que en alguns casos són asimptomàtiques, poden advertir del mal funcionament del sistema circulatori.

Entre els factors de risc més comú que s'han detectat destaquen els següents: edat avançada, estar-se de peu de forma prolongada, sobrecàrrega, obesitat i embaràs. Aquestes situacions contribueixen al mal funcionament de les vàlvules venoses i fan que aquestes provoquin una fallada de la circulació de retorn: la sang troba dificultats per a vèncer la força de la gravetat i pujar des de les cames cap al cor. És llavors quan s'estanca i dóna com a resultat les antiestètiques i molestes varices.

Al voltant del 50% dels afectats no necessiten operar-se perquè l'aparició de varices no suposa cap risc greu per a la seva salut. L'angiòleg i el cirurgià vascular són els especialistes indicats per a determinar el tipus de varices que només representen un problema estètic i les que han de ser operades d'acord amb els diversos símptomes -picor, rampes, inflor i pesadesa, molèsties o dolor i cames cansades- o bé per a evitar futures complicacions, com ara la flebitis -inflamació de la paret d'una vena que pot donar origen a un trombe- i la trombosi -formació d'un trombe o coàgul a l'interior d'un vas sanguini.

Desavantatges de la cirurgia clàssica

  El moment més propici per a iniciar el tractament contra aquestes venes varicoses és aquell en què la dilatació és mínima, a l'hivern o durant les estacions més fredes, ja que la temperatura ambiental alta n'afavoreix la inflor. Per aquesta raó, les diverses cirurgies en varices es fan abans o després de l'estiu. Entre les operacions més tradicionals es troba la denominada safenectomia -extracció de la vena safena o fleboextracció. Consisteix a extirpar la vena safena, que forma part del sistema venós superficial i dels paquets varicosos col·laterals. Es fa en venes de mida mitjana-gran i amb anestèsia general.

L'inconvenient principal d'aquesta intervenció convencional és que es tracta d'un tractament radical, ja que es priva la persona afectada d'una part del seu capital venós per a tota la vida. Els metges més crítics amb aquesta tècnica sostenen que aquesta extirpació radical de la safena pot provocar una alteració de la circulació en el sistema venós superficial que conduiria a una recidiva -reaparició de varices-, més difícil de tractar. En canvi, si es conserven, aquestes venes podrien utilitzar-se com a material per a practicar un bypass (fer "ponts" amb aquests conductes venosos) si fos necessari.

Un altre desavantatge de la cirurgia clàssica és que, després de l'operació, el pacient ha d'estar ingressat a l'hospital almenys un dia, i en repòs absolut uns dies més, fet que obliga a sol·licitar una baixa laboral prolongada.

Davant d'aquests dos inconvenients, els darrers anys s'han aplicat altres opcions quirúrgiques menys agressives i més d'acord amb les necessitats de la societat moderna que es practiquen sense la necessitat d'ingrés hospitalari. D'aquesta manera, els pacients pateixen menys en el postoperatori i es poden reincorporar abans a la vida quotidiana i laboral.

Ara bé, la cirurgia ambulatòria no es pot aplicar de la mateixa manera a tots els pacients. El Capítol Espanyol de Flebologia (CEF) de la Societat Espanyola d'Angiologia i Cirurgia Vascular (SEACV) adverteix que "la cirurgia de varices es pot practicar de forma ambulatòria en els casos en què l'especialista ho consideri adequat, sense que es pugui definir a priori i d'una manera general els grups amb aquesta indicació".

L'eco-Doppler, una revolució diagnòstica

La utilització d'un nou tipus d'ecografia, anomenada eco-Doppler, ha suposat una revolució en el diagnòstic de les varices. Ha esdevingut la prova estàndard per a determinar, a més, altres malalties de les venes. Gràcies a aquesta prova de diagnòstic per imatge es pot fer un mapa de les varices -una cartografia hemodinàmica- i un estudi sobre quines són les condicions reals de l'estat de la seva circulació sanguínia.

Al mateix temps, la irrupció de l'eco-Doppler ha permès als especialistes en angiologia i cirurgia vascular decidir quin és la millor opció terapèutica per a cada pacient i traçar el pla quirúrgic adequat en cada cas. A hores d'ara, tots els pacients se sotmeten a un estudi amb eco-Doppler abans d'optar per la cirurgia.

Tècniques que no necessiten hospitalització

La cura CHIVA, un canvi d'enfocament

  CHIVA és la sigla de la Cura Hemodinàmica de la Insuficiència Venosa Ambulatòria, una tècnica ideada pel cirurgià francès Claude Franceschi el 1988. Aquesta tècnica, que es va començar a aplicar al final dels anys vuitanta, representa un canvi d'enfocament respecte de la cirurgia més convencional: el seu objectiu és conservar les venes varicoses en comptes d'extirpar-les de forma definitiva per reorganitzar el drenatge sanguini dels teixits i intentar restaurar un funcionament adequat. S'efectua a través de petits talls i amb anestèsia local.

Una altra diferència fonamental és que després de la seva aplicació -que es pot allargar entre mitja hora i 45 minuts-, el pacient no ha de fer repòs, ja que una vegada finalitzada surt de la sala caminant. Ha de caminar durant una hora seguida després de la cirurgia i tot el que pugui els dies següents a fi de restaurar la circulació de la cama intervinguda, ja que com més es camina, millor és la recuperació. La majoria dels pacients que se sotmeten a aquesta cura poden fer vida normal l'endemà de la intervenció i només acudiran a la consulta una setmana després per procedir a l'extracció dels punts de sutura.

Encara que durant un temps la cura CHIVA es va qüestionar perquè es considerava que els seus resultats no estaven prou provats, els darrers anys s'han elaborat estudis que la comparen amb la cirurgia convencional. Un d'aquests -efectuat per l'equip d'Elena Iborra Ortega de l'Hospital Universitari de Bellvitge a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona), després de cinc anys en què es van seguir les intervencions de 100 pacients amb la tècnica convencional (fleboextracció) o amb la conservadora (CHIVA)- va revelar que amb les dues tècniques s'obtenen resultats clínics i estètics semblants. La reaparició de varices (recidives) és d'un 30%, lleugerament superior en el grup de la cirurgia clàssica, encara que sense diferències significatives entre els dos grups; i la taxa de reintervencions és semblant encara que, en un principi, s'havia atribuït un nombre més gran a la cura CHIVA.

Endolàser o radiofreqüència

L'endolàser i la radiofreqüència endovenosa són dos processos moderns de tractament de les varices tractades des de dins. Igual com la cura CHIVA, eviten l'extracció de la vena safena interna però, a diferència d'aquesta, no en restauren el funcionament, sinó que destrueixen la vena.

Els dos procediments se serveixen de l'energia tèrmica, procedent d'una font de làser o d'ones de ràdio i alliberen aquesta energia en forma de calor a les venes varicoses, de forma que les escalfa perquè s'atrofiïn i quedin segellades. A fi d'administrar aquesta energia tèrmica o calor es practica una senzilla obertura, a través de la qual s'introdueix un petit dispositiu (catèter) en la vena afectada. Tant l'endolàser, o làser percutani, com la radiofreqüència s'apliquen amb anestèsia local, i totes aquestes tècniques són ràpides -es practiquen entre 30 i 45 minuts- i senzilles.

L'escleroteràpia

Aquesta tècnica està indicada per a les telangièctasis o aranyes vasculars, varices de mida petita i varices residuals després d'una cirurgia. Consisteix a injectar una substància en les venes varicoses que destrueix el teixit fins a destruir-les perquè s'acabin reabsorbint i es dissimulin sense necessitat d'extirpar-les. Tradicionalment, l'escleroteràpia s'ha realitzat per mitjà de l'aplicació de substàncies en forma líquida, però els darrers anys n'han aparegut noves modalitats en forma de microescuma.

Crioesclerosi

Es tracta d'un mètode terapèutic ideat per l'especialista Manuel Sánchez Ripio, centrat a injectar en la vena una substància química que es troba a temperatures baixíssimes. El seu objectiu és eliminar les varices cremant-les amb el fred i és útil en els petits capil·lars (telangièctasis) resistents a l'escleroteràpia clàssica. S'aplica mitjançant una crioxeringa que consta de dos compartiments: un per a albergar la substància terapèutica sense congelar i capaç de suportar temperatures de -40 ºC, i un altre per a la neu carbònica, que permet que el producte arribi a aquesta temperatura durant el procediment i s'hi mantingui. Un dels avantatges que té és que es pot practicar en qualsevol època de l'any, sempre que s'eviti l'exposició directa al sol.

Consells per a alleujar les molèsties pròpies de les varices:

  1. Fer-se dutxes amb aigua freda i aplicar-se crema hidratant després.
  2. Evitar la calor a l'estiu, l'exposició prolongada al sol i l'ús de cremes solars de protecció alta. A la platja convé caminar i banyar-se sovint.
  3. Evitar estar-se asseguts o dempeus durant períodes prolongats.
  4. Utilitzar calçat ample i còmode i evitar l'ús de tacons.
  5. Vestir-se amb roba àmplia, còmode i ventilada en comptes de faixes i roba ajustada.
  6. Elevar els peus per sobre el nivell del cor durant 15-30 minuts diverses vegades al dia per a reduir els símptomes de les varices i l'edema (acumulació de líquid).
  7. Dormir amb els peus elevats al llit uns 15 centímetres.
  8. Reduir la sobrecàrrega i l'obesitat.
  9. Fer exercicis on es flexionin els turmells per a afavorir el bombament muscular.
  10. Utilitzar mitges de compressió elàstica que activin la circulació.

Fonts: Capítol Espanyol de Flebologia de la SEACV i Guía para el manejo de la Insuficiencia Venosa Crónica. Guías clínicas 2002;(21)


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto