Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Salut

Λ

Electricitat contra la migranya

Noves estratègies terapèutiques, com ara els estimuladors elèctrics, permetran tractar alguns tipus de cefalees cròniques i rebels com la migranya

  El mal de cap és una de les molèsties universals. Aquest símptoma, que la majoria de persones han experimentat alguna vegada, es pot limitar a una afecció passatgera que millora de forma espontània o amb qualsevol analgèsic. Però també es pot transformar en un dolor de gran intensitat i de llarga durada contra el qual el tractament analgèsic resulta insuficient, ja que pot retornar una vegada i una altra sense que els afectats aconsegueixin frenar-lo i, fins i tot, fer-se crònic.

Quan el mal de cap és freqüent, intens i impedeix el desenvolupament normal de les activitats de la vida diària i minva la qualitat de vida, s'ha d'anar al metge perquè identifiqui el tipus de cefalea que es pateix. Hi ha una raó de pes per a fer-ho: s'han identificat més de 300 tipus i diversos tractaments per a cada una de les cefalees. Entre els nombrosos tipus destaquen les primàries i les secundàries. Les primàries, com la migranya, són les més freqüents, constitueixen una malaltia per se i no estan causades per lesions del sistema nerviós. En canvi, les secundàries són conseqüència de malalties que afecten el cervell (tumors, meningitis o hemorràgies) i en les quals el mal de cap només és un símptoma d'un procés més greu. Aquest tipus representa entre l'1% i el 2% de totes les cefalees, segons la Unitat de Cefalea que dirigeix Pablo Irimia al Servei de la Clínica Universitària de Navarra (CUN). La migranya es caracteritza per dolors molt intensos, d'unes quantes hores de durada, localitzats en la meitat del cap. Aquest dolor, que es descriu com un batec o una pulsació i que es pot acompanyar de nàusees, vòmits i hipersensibilitat a la llum i el soroll, empitjora amb l'activitat física i, sovint, obliga a tombar-se. Dins de les migranyes es distingeixen la migranya amb aura i la migranya sense aura, que suposen el 20% i el 80% de les migranyes, respectivament. Els símptomes d'aura més freqüents són de tipus visual, en forma de visió borrosa i llums o línies brillants. Les migranyes apareixen, en la majoria de casos, en l'adolescència, amb un punt màxim d'incidència entre els 25 i 55 anys.

Tractaments del futur

  En l'actualitat, continuen apareixent nous fàrmacs preventius per a la migranya. Per a les crisis agudes s'estan assajant fàrmacs semblants als triptans, però sense que tinguin efectes vasoconstrictors i que, a diferència d'aquests, puguin administrar-se a les persones que hagin sofert un infart de miocardi o un ictus. Al marge d'aquests, una de les estratègies més innovadores és l'estimulació nerviosa occipital, que consisteix a connectar, amb un dispositiu semblant a uns marcapassos, uns elèctrodes que se situen a la part posterior del cap, amb un procediment senzill i que comporta poc de risc. L'estimulació es fa sobre un nervi superficial que es localitza sota la pell, a la regió occipital, de manera que els elèctrodes implantats transmeten un corrent elèctric amb el qual es pretén prevenir o alleujar el dolor.

Aquest sistema s'utilitza en cefalees que no responen al tractament habitual i el resultat ha demostrat ser, en general, molt bo, tot i que encara no hi ha gaire experiència en el cas de la migranya.

Un altre sistema que s'està assajant és l'Estimulació Magnètica Transcranial (EMT), que es basa en la pressió que exerceix un dispositiu magnètic contra la part posterior del cap. Aquest aparell allibera un fort corrent elèctric amb el qual es crea un intens camp magnètic de gairebé un mil·lisegon. La descàrrega elèctrica irromp en la fase de l'aura de la migranya i altera l'activitat elèctrica del cervell, la qual cosa permet frenar-la abans que l'aura provoqui una crisi. Per aquesta raó, l'EMT s'ha estudiat en aquells pacients en què les migranyes comencen amb una aura o alteracions visuals.

Un estudi de la Universitat de l'Estat d'Ohio, als EUA, ha demostrat que l'EMT és efectiva en el tractament de les nàusees i la sensibilitat al soroll i la llum. En aquest estudi, un 69% dels pacients tractats van dir que tenien dolor, o que el tenien moderat, al cap de dues hores del tractament, enfront del 48% del grup placebo; la majoria no van mostrar sensibilitat al soroll i més de la meitat no van tenir problemes amb la llum. I les nàusees es van reduir en el 88% dels tractats amb EMT, enfront del 56% en el grup placebo. Per això, estratègies com aquesta podrien ser noves armes contra la migranya.

Els puntals del tractament actual

En el tractament de les migranyes, el primer pas és evitar els factors que poden desencadenar o empitjorar les migranyes, com l'estrès, alguns aliments o begudes (com l'alcohol i el cafè) i les medicacions, entre d'altres. Això no vol dir que totes les persones afectades hagin de seguir una dieta i evitar nombrosos aliments, sinó que han d'identificar els que, en cada cas concret, poden afavorir les crisis. Aquesta identificació no és senzilla, ja que la migranya no sempre apareix immediatament després de consumir l'aliment. A més, hi poden influir altres factors que actuen de forma simultània i que són en realitat els vertaders responsables de les crisis. Quan ja s'ha desencadenat la crisi, es recorre als fàrmacs, la selecció dels quals es fa en funció de cada pacient i que s'administren sempre al començament del dolor. Es poden administrar antiinflamatoris o paracetamol, encara que els més comuns són els triptans: sumatriptan, zolmitriptan, rizatriptan, naratriptan, almotriptan, frovatriptan i eletriptan són alguns dels que es comercialitzen en la forma oral. També hi ha altres presentacions útils per a persones que sofreixen vòmits, com la injecció subcutània (sumatriptan) o les inhalacions (sumatriptan o zolmitriptan).

Les crisis de migranya d'intensitat moderada o greu que impossibiliten el desenvolupament de les activitats habituals s'han de tractar amb algun dels triptans des del començament del dolor. En el mercat hi ha una forma oral de triptans, anomenada liotab, que consisteix en un comprimit que es dissol a la boca sense necessitat de prendre aigua. Aquesta presentació és ideal quan el dolor comença de forma brusca i cal prendre'l de forma discreta. Els triptans tenen un efecte vasoconstrictor i no es poden administrar a persones amb antecedents d'infart de miocardi o un ictus, a les que tenen la tensió arterial alta i mal controlada ni a les embarassades. Quan els atacs de migranya són freqüents (més de tres vegades al mes), duren molt o no responen a la medicació, es recorre al tractament preventiu que, encara que no sigui curatiu, aconsegueix reduir la freqüència, la intensitat i la durada de la cefalea i millorar la resposta al tractament per al dolor. Aquest tractament es pren a diari entre tres i sis mesos a l'any i comença a fer efecte al cap d'unes setmanes de començar-lo. Aquests fàrmacs pretenen disminuir l'activitat del generador de migranyes en el sistema nerviós central, encara que cada un té el seu peculiar mecanisme d'acció.

Entre aquests medicaments figuren els antihipertensius (com els beta-blocadors o els calcioantagonistes), que s'administren a hipertensos amb migranyes; els antidepressius (tricíclics, inhibidors selectius de la recaptació de la serotonina), per als pacients amb migranya i depressió que tenen insomni; i els antiepilèptics (valproat sòdic, gabapentina i topiramat), per als pacients en els quals s'associa migranya i epilèpsia. Altres fàrmacs amb efecte preventiu són el magnesi, la vitamina B2 en dosis altes, el coenzim Q10 o la injecció de la toxina botulínica.

En relació amb aquesta toxina, els últims anys s'han impulsat assaigs clínics per tractar-hi les migranyes cròniques, que han funcionat en un 70% dels casos, segons el Grup d'Estudi de Cefalees de la Societat Espanyola de Neurologia. Consisteix a infiltrar Botox en el perímetre cranial a persones en les quals el mal de cap persisteix més de 15 dies al mes i sense resposta a altres tractaments preventius. No obstant això, aquesta tècnica no està aprovada a Espanya i s'utilitza com a ús compassiu, és a dir, en casos excepcionals a pacients aïllats i sota responsabilitat mèdica.

El diagnòstic, clau abans de tractar

  Per a decidir el tractament més adequat en cada tipus de cefalea i migranya, convé efectuar de forma prèvia un diagnòstic precís, tenint en compte que una persona pot patir diversos tipus de cefalees i requerir una medicació diferent per a cada un. El pacient ha de descriure els símptomes perquè el metge sàpiga quina és la localització del dolor, la durada, els símptomes associats, quina incapacitat produeix per a desenvolupar les tasques habituals, si hi ha desencadenants del dolor i com es pot alleujar. A més, s'ha de fer una exploració neurològica completa i prendre la temperatura i la tensió arterial.

Quan l'exploració neurològica és normal, no cal efectuar més estudis, ja que la majoria de les cefalees són primàries (no associades a lesions del sistema nerviós). En alguns casos, però, es poden requerir més proves analítiques, o d'imatge cerebral, com la tomografia computeritzada (TAC) o la ressonància magnètica (RM), sobretot en pacients amb símptomes o signes "d'alarma". El document Classificació Internacional de les Cefalees, elaborat pels experts més rellevants en la matèria, recull de forma detallada les característiques de cada tipus de mal de cap. És l'eina que fan servir tots els metges per poder classificar i diagnosticar adequadament cada tipus de cefalea.

Consells per a qui pateix de migranya

 

  1. Anar al metge quan el mal de cap sigui freqüent, intens i incapacitador.
  2. Identificar els factors desencadenants de les crisis migranyoses.
  3. Seguir el tractament preventiu de les crisis i evitar l'automedicació.
  4. Anar al metge si s'observa que els fàrmacs perden eficàcia i el dolor apareix de forma més freqüent. Es corre el risc de sofrir cefalea crònica diària a causa de l'abús de medicació.
  5. Iniciar el tractament de la cefalea, amb qualsevol medicament, de la forma més precoç possible, quan el dolor tot just comença i encara és lleu.
  6. No esperar que la cefalea arribi al punt màxim de dolor per a prendre la medicació.

Font: Unitat de Cefalees del Departament de Neurologia de la CUN


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto