Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Tema de portada

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Biblioteques públiques: analitzades les instal·lacions i els serveis de 100 centres a 18 ciutats espanyoles: Una de cada quatre biblioteques suspèn en qualitat, per culpa de les mancances en els serveis oferts i en la seguretat

Netedat i manteniment, informació i atenció als usuaris, i accessibilitat per a discapacitats, punts forts de les biblioteques

  L'extensió de les noves tecnologies ha obligat les biblioteques públiques a transcendir la seva condició de lloc on només es consulten, es preserven i es presten els llibres. Fonoteques, videoteques, sales d'ordinadors o connectivitat Wi-Fi comparteixen espai i protagonisme amb prestatges farcits de novel·les, assaigs, enciclopèdies... Tot i això, aquesta transformació no és, ni de bon tros, homogènia. Així ho ha pogut comprovar CONSUMER EROSKI, que ha visitat 100 biblioteques de 18 capitals del país. Només una de cada quatre ofereix sales d'estudi per a grups, el 27% manca de zona Wi-Fi i les taquilles només estan disponibles i de forma gratuïta en 22 dels 100 centres estudiats. A més, el 40% no estan dotades de llocs per a veure arxius de vídeo o escoltar-ne d'àudio. Aquestes mancances conviuen, però, amb la bona informació i atenció que s'ofereix en aquestes instal·lacions públiques (en el 87% de les visitades es van trobar cartells clarament visibles amb indicacions senzilles sobre com i on trobar les diferents sales de la biblioteca), les correctes mesures per a garantir l'accessibilitat d'aquests recintes i l'excel·lent netedat observada a les biblioteques de l'estudi (en el 90% dels espais analitzats, els materials de préstec i de consulta estaven en un estat correcte i ordenats a les prestatgeries).

  Una de cada quatre biblioteques no aconsegueix aprovar l'examen de CONSUMER EROSKI, tal com han comprovat els seus tècnics després de fer una visita com a usuaris, a mitjan desembre, a 17 biblioteques universitàries, 14 biblioteques públiques de l'Estat i 69 biblioteques municipals o regionals de 18 ciutats: Barcelona, Madrid, Múrcia, Bilbao, Màlaga, Sevilla, València, Saragossa, Alacant, Pamplona, Sant Sebastià, Vitòria, la Corunya, Còrdova, Valladolid, Cadis, Granada i Oviedo. Se'n van inspeccionar les instal·lacions per valorar l'estat general de cada biblioteca en matèria d'informació, serveis, accessibilitat, seguretat i netedat. A més, es va sol·licitar informació sobre com tramitar el carnet per conèixer, així, el funcionament del sistema de préstec i consulta. La valoració final del servei que ofereixen les biblioteques es queda en un 'acceptable', que també és la qualificació que mereixen els apartats de serveis i seguretat de les instal·lacions D'altra banda, tant la informació com l'accessibilitat aconsegueixen un 'bé', i hi destaca la netedat i el manteniment de les biblioteques, amb un 'molt bé'. Per ciutats, les millors van ser les visitades a Bilbao, que reben un 'molt bé', seguides de les de la Corunya, Barcelona, Còrdova, Granada, Madrid, Múrcia, Sant Sebastià i Vitòria, amb un 'bé'. En 'acceptable' es queden les biblioteques analitzades a Cadis, Màlaga, Oviedo, Sevilla, València i Valladolid. Els suspensos, tot i que amb un 'regular', van anar a parar a les examinades a Alacant, Pamplona i Saragossa.

  Els tradicionals llocs de consulta i préstec de llibres han evolucionat per convertir-se en moderns centres d'informació, cultura i educació amb punts d'autopréstec, sales d'exposicions i consulta d'Internet, encara que continuen algunes mancances en la dotació que justifiquen el pobre 'acceptable' que han obtingut, de nota mitjana, les 100 biblioteques estudiades. En una de cada quatre no es van trobar sales d'estudi personal i només tres de cada deu oferien sales d'estudi per a grups. A més, el 27% de les biblioteques mancaven de zona Wi-Fi, el 17% no tenien sales d'ordinadors amb accés a Internet i només el 22% disposaven de punts d'autopréstec, igual com de servei gratuït de taquilles per als usuaris. A més, un altre servei molt útil, el de copisteria, només es va trobar en dues de cada tres biblioteques. En el 40% no es van trobar llocs per a veure arxius de vídeo o escoltar-ne d'àudio. En canvi, vuit de cada deu sí que disposaven de videoteca, fonoteca o hemeroteca.

Quant a la tramitació del carnet d'usuari de les biblioteques, es va constatar que en 99 dels 100 centres comparats la targeta d'identificació era gratuïta. Ara bé, només en la meitat dels centres el carnet es lliurava al moment. En dues de cada tres biblioteques no és necessari renovar aquest document (entre les que sí que ho sol·liciten, el més comú és que el període de validesa sigui de cinc anys). Ja amb el carnet a la mà, l'usuari pot, entre altres possibilitats, reservar uns minuts per navegar a Internet als punts habilitats per fer-ho. Així ocorre en gairebé la meitat de les biblioteques que comptaven amb aquesta opció. També es poden reservar les sales de treball en grup, encara que només ocorria en quatre de les 30 que disposaven d'aquest servei.

El préstec és un de les principals comeses de les biblioteques. En totes les visitades es presten llibres, en el 40% es presten revistes i en el 6% fins i tot es presten diaris. Tret d'una de les estudiades a Bilbao, era possible obtenir al mateix temps materials en diversos formats. Els usuaris de les biblioteques de Barcelona són els que poden emportar-se a casa el nombre més gran de publicacions d'un sol cop, una dotzena (la mitjana es troba entre cinc i sis) per un termini de tres setmanes (el més comú són 15 dies); en canvi, a la majoria de les analitzades a Saragossa aquesta quantitat es redueix a dos materials. Quan el temps de préstec és insuficient, es pot prorrogar el termini: Madrid i Sant Sebastià són les que ofereixen més facilitats en aquest aspecte (fins a un mes complementari). La modificació del préstec es pot fer de forma presencial (91%), per mitjà d'un correu electrònic (42%), trucant per telèfon i facilitant les dades del carnet d'usuari (63%) o per mitjà d'Internet (no arriba a un 9%).

Si el llibre que vol l'usuari no es troba a les prestatgeries de la biblioteca, el centre disposa d'un servei de préstec interbibliotecari. Vuit de cada deu biblioteques ofereixen aquesta possibilitat, la qual cosa no ocorre en la gran majoria de les examinades a Madrid i Pamplona. D'altra banda, només calia pagar en concepte de trasllat de material (entre 1 i 23 euros) a 14 biblioteques d'Alacant, Barcelona, Cadis, Màlaga i Vitòria.

Les biblioteques també han de respondre a la demanda creixent de llibres en idiomes diferents del castellà o de les llengües autonòmiques. Els usuaris del 92% dels centres visitats disposen d'aquesta possibilitat, encara que la quantitat i la varietat dels títols difereix molt d'uns centres a uns altres. L'oferta més completa es va trobar a Barcelona, Madrid, Bilbao, València, Sant Sebastià, Vitòria, la Corunya i Granada. Els idiomes més comuns són l'anglès i el francès, i en menor grau l'alemany, l'italià i el portuguès. A més, en algunes biblioteques es poden trobar llibres escrits en àrab, xinès, rus, romanès, croat o japonès.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto