Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Informe

^

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Malalties, fàrmacs i conducció, un triangle perillós

Conèixer els símptomes de la malaltia, el seu tractament i seguir les directrius del personal sanitari sobre les limitacions que puguin afectar la conducció són les claus per a conduir amb seguretat

El perill de les alteracions mentals, les malalties psicològiques i les apnees

Apnea, un company de viatge perillós

Badalls, nerviosisme, canvis de posició de les mans, errors freqüents... Els pacients que pateixen d'apnea del son tenen entre 7 i 10 vegades més risc de sofrir un accident de trànsit respecte de la població general. Diversos estudis científics constaten que l'excessiu son diürn causa fins a un 30% d'aquests accidents. Segons dades de la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR), entre cinc i vuit milions de persones a Espanya pateixen d'apnea del son, encara que només n'estan diagnosticats, i segueixen tractament, entre un 5% i un 9%. L'apnea del son és una malaltia molt freqüent entre la població que afecta entre el 4% i el 6% dels homes i entre el 2% i el 4% de les dones d'edat mitjana, i la seva freqüència augmenta amb l'edat. No obstant això, el retrat-robot d'un afectat per aquest trastorn és el d'un home, obès, d'entre 45 i 55 anys, amb el coll curt i ample i papada, d'aspecte congestionat i roncador habitual.

El Reglament de Conductors estableix que no poden obtenir o renovar el permís de conduir els qui pateixin d'apnea del son. Ara bé, si aporten un informe favorable d'una Unitat del Son en què consti que segueixen un tractament i controlen la simptomatologia diürna, poden obtenir o prorrogar el permís de conduir per un període de dos anys per als conductors no professionals, i d'un any per als professionals.

Conduir amb la ment en una altra banda

  Algunes malalties mentals i alteracions psicològiques com l'esquizofrènia, la depressió, la demència, els trastorns amnèsics, els trastorns de l'ànim, els dissociatius, el delírium o els trastorns de la personalitat invaliden l'afectat per a conduir, sobretot durant els brots aguts. La raó és que els efectes de moltes d'aquestes malalties provoquen una alteració important de les capacitats cognitives, motores i conductuals.

Per això, en el moment d'obtenir o prorrogar el permís o la llicència de conducció, la legislació vigent exigeix un diagnòstic clínic, a més d'informació addicional sobre el deteriorament funcional de la persona i sobre com aquest deteriorament afecta les capacitats particulars en qüestió. A fi de garantir aquests aspectes, es requereix el dictamen favorable d'un neuròleg, un psiquiatre, un psicòleg i determinats facultatius, depenent del tipus de trastorn. En molts d'aquests casos cal prorrogar el permís de conduir cada any.

Segons es desprèn d'un estudi d'Attitudes, la iniciativa social de l'empresa Audi en programes d'educació viària, els conductors que assumeixen més riscs en la conducció formen part, en un nombre més elevat que la resta de conductors, dels grups amb simptomatologia d'ansietat, estrès i depressió. Aquestes alteracions de l'ànim modulen en bona mesura la forma de conduir de les persones, i són la causa d'un nombre considerable d'accidents. Els qui pateixen d'estrès o d'ansietat poden generar uns nivells més alts d'hostilitat, d'agressivitat i de comportaments competitius i provocadors, a més d'una impaciència i una tendència superiors a augmentar la velocitat, i una capacitat d'anticipació i una valoració del risc inferiors. D'altra banda, els conductors amb quadres depressius s'enfronten a nombroses dificultats per a aconseguir concentrar-se, i fins i tot arriben a pensar en la mort i el suïcidi.

Conduir segur sota tractament farmacològic

  • Consulti el metge abans de posar-se al volant si pot conduir, és qui millor l'assessorarà i li indicarà quan pot fer-ho.
  • Informi's sobre els efectes secundaris dels medicaments que li ha prescrit l'especialista. Llegeixi el prospecte abans d'iniciar un tractament i observi si especifica que interfereix en la capacitat de conducció.
  • Si constata que la medicació afecta la seva capacitat per a dirigir un cotxe, no condueixi fins que no acabi per complet el tractament. Si ho fa de forma quotidiana, digui-ho al seu metge perquè li recepti o li canviï el medicament per un altre de més suau.
  • Extremi les precaucions i, fins i tot, eviti conduir en la fase aguda de la malaltia o en al començament d'un tractament, quan afegeixi un altre medicament als ja habituals o quan es produeixi un canvi de la dosi, ja que el risc d'afecció és més alt.
  • Vagi alerta amb les medicines que s'utilitza per a combatre les al·lèrgies, els refredats o les grips, ja que la majoria de la població s'automedica en aquests casos i molts d'aquests medicaments estan compostos per antihistamínics i/o codeïna -depressors del sistema nerviós central-.
  • No barregi els medicaments amb alcohol o drogues. La interacció entre ells pot fer augmentar els efectes d'aquests últims, o els del medicament en la capacitat per a conduir.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto