Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Medi ambient

Λ

La crisi econòmica també plana sobre el medi ambient

L'acord que ha de substituir el Protocol de Kyoto es discutirà el 2009, però els països, colpejats per la crisi econòmica, comencen a regatejar sobre els objectius establerts

  La crisi econòmica també incideix en el medi ambient. La primera impressió és que la repercussió a curt termini pot ser positiva: augmenta la propensió dels ciutadans a reciclar, a consumir menys energia i combustibles i a prolongar la vida útil dels objectes de consum. No obstant això, les organitzacions ecologistes no oculten el seu temor davant d'un canvi de tendència en la conscienciació dels organismes públics sobre la sostenibilitat. Temen que, davant de la crisi, es decanten per iniciatives que perseguisquen la reactivació econòmica a costa del medi ambient.

Segons dades de l'Observatori del Petroli, de WWF-Adena, durant el primer semestre del 2008 s'ha registrat una reducció significativa de les emissions de CO2 a Espanya, a causa del menor consum de gasoil i de gasolina. Aquest descens en les emissions s'ha apreciat també a escala mundial. Les raons per a justificar aquesta tímida reducció apunten al desenvolupament de la crisi econòmica i a l'alt preu del cru durant aquests mesos.

No obstant això, la reducció en les emissions podria durar poc de temps. Si després de l'estiu el petroli va arribar a aconseguir els 150 dòlars el barril, el menor consum ha motivat que el seu preu es reduïsca a la meitat en només tres mesos. Aquest fet i l'interès per estimular l'economia poden contribuir a registrar els nivells anteriors de consum de combustible. A això se suma el fet que si el petroli s'abarateix, l'interès i la pressa pel desenvolupament de les energies renovables decaurà.

Per això, el britànic Nicholas Stern, autor de l'informe Stern sobre l'impacte econòmic del canvi climàtic, proposava fa unes setmanes que els països apliquessen un nou impost per a reduir l'ús del petroli i potenciar les energies renovables. Tot i que encara és aviat per a saber si la proposta serà acceptada, des de l'Observatori del Petroli WWF-Adena defensen que molt poques persones semblen estar-ne convençudes, perquè, en plena crisi, és molt difícil defensar aquesta proposta.

El risc de relaxar els objectius

  Una altra víctima d'aquesta crisi podria ser el Protocol de Kyoto, vigent fins al 2012, igual com el nou acord que l'ha de succeir. Els seus continguts es discutiran l'any que ve, a Copenhage, encara que les bases s'establiran al llarg d'aquest mateix mes de desembre, a Polònia. El focus de discussió principal girarà al voltant del temor d'una recessió econòmica que puga estrangular l'esforç fet fins ara.

En la trobada, diversos països ja han qüestionat la conveniència de mantenir els compromisos que la UE va assumir fa un any i mig i ha sol·licitat rebaixes en les exigències, que estableixen una reducció d'un 20% en les emissions de CO2 abans del 2020, que les fonts renovables aconseguisquen el 20% del total de l'energia i que s'assolisca una millora del 20% en l'eficiència energètica. Itàlia i Polònia ja han manifestat la seua oposició al pla i fins i tot amenacen de vetar-lo.

Per a Itàlia, aquesta decisió pot danyar des del punt de vista econòmic les seues empreses, sobretot les d'automòbils. Polònia i un grup de països europeus de l'antic bloc comunista es queixen que aquests retalls en les emissions passen per substituir un gran nombre de centrals termoelèctriques basades en carbó, la qual cosa comporta acceptar uns costs impossibles d'assumir en les circumstàncies actuals.

El Regne Unit, per la seua banda, ha manifestat la seua incapacitat per a aconseguir el compromís d'arribar al 15% d'energies renovables. I Alemanya, país model a l'hora d'acceptar compromisos ambientals, argumenta que les grans firmes automobilístiques afectades per la disminució de les seues vendes de manera brusca es poden veure danyades si se'ls exigeix una reducció massa estricta en les emissions de carboni en un moment de recessió econòmica com l'actual. Davant d'aquest panorama, les conseqüències es concreten en noves deslocalitzacions a països menys restrictius des d'una perspectiva mediambiental i un augment de l'atur. Per això, entre les alternatives que sol·licita Alemanya es troba la de concedir més quotes d'emissió de CO2 gratuïtes a tots els sectors industrials afectats, als quals el compliment exigeix un sobrecost.

Ara bé, aprovar més concessions i permisos per a emetre CO2 de manera gratuïta desencadenaria un efecte en cascada. D'una banda, debilitaria el lideratge de la UE i dels països desenvolupats en la lluita contra el canvi climàtic. Si la UE no es compromet, es pregunten els experts, com ho han de fer les economies emergents com la Xina o l'Índia? D'altra banda, també podria debilitar els anomenats Mecanismes de Desenvolupament Net, una de les eines més valuoses del Protocol de Kyoto; entre les diverses possibilitats que es preveuen de reduir emissions o de comprar drets d'emissió de CO2, destaca el finançament del desenvolupament de tecnologies netes en països en desenvolupament. Així, s'estan implantant centrals eòliques o hidroelèctriques en països en desenvolupament amb l'aportació econòmica dels països desenvolupats. I és així com s'espera fomentar el desenvolupament sense augmentar les emissions.

Com es negociarà en aquestes condicions l'acord futur pel canvi climàtic? Segons l'opinió d'observadors de l'Institut Francès de Relacions Internacionals (IFRI), que ostenta la presidència de la Unió Europea fins a començament del 2009, s'ha mostrat voluntat, per bé que l'actitud de França ha sigut la d'acceptar qualsevol demanda per discutir-la i negociar-la. El risc se centra que si s'està obert a trobar la solució a totes aquestes demandes, l'acord final pot no aconseguir la força suficient com per a lluitar contra el canvi climàtic. Altres experts adverteixen que si Alemanya sol·licita massa concessions, la resta de països també les demanaran. Països com Polònia i els de l'antic bloc comunista no discuteixen la necessitat de retallar les emissions, sinó que reclamen facilitats per a abordar el cost econòmic que els suposa retallar les emissions.

Un informe recent de l'ONU sobre el canvi climàtic indicava que els fons destinats en aquests moments són insuficients i que es necessita augmentar la inversió actual en uns 200.000 milions de dòlars més a l'any. Una minúcia, si es compara amb la suma de xifres destinades al rescat financer: 360.000 milions d'euros a França, 62.000 milions d'euros al Regne Unit o 50.000 milions d'euros a Espanya, entre d'altres. El repte no és fàcil, però l'oportunitat, diuen des de la UE, està a no abandonar els objectius marcats i a aprofitar els mercats nous com els cotxes ecològics o les tecnologies netes.

Ajudes ecològiques per a la indústria de l'automòbil

Una de les primeres decisions que s'ha pres des de la Comissió Europea per a capejar la crisi ha sigut destinar ajudes als fabricants d'automòbils perquè desenvolupen vehicles més ecològics. Les subvencions formen part d'una estratègia per al sector que pretén reduir la càrrega reglamentària, millorar l'accés als mercats mundials, potenciar la innovació a través de la investigació i augmentar la seguretat del transport. Segons informa la UE, els fabricants han sol·licitat a la UE un préstec de 40.000 milions d'euros per desenvolupar vehicles més ecològics, idea que té suport a Europa després de la recent aprovació, als Estats Units, d'oferir préstecs a interès reduït per a aconseguir el mateix objectiu.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto