Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Salut

Λ

El malalt, menys pacient i més actiu

El tractament per a garantir la salut de la persona malalta també depèn de la seua pròpia implicació i capacitat per a participar en la presa de decisions terapèutiques

 La persona malalta diposita en el saber mèdic tota la confiança i l'esperança. Però el pacient està lluny de ser un subjecte passiu en el procés de recuperació. Pot exigir, i és aconsellable que ho faça, un tracte personalitzat, una millor relació sanitari-pacient, una informació adequada i correcta i la possibilitat de participar en les decisions sobre la seua salut. Conceptes com els de millora contínua, qualitat o excel·lència, ja assentats en altres àmbits de la societat, sorgeixen com referents per als sistemes de gestió de les organitzacions sanitàries.

Nous rols

 El model tradicional de la relació metge-pacient s'ha basat fins fa uns anys en un model paternalista: el metge, després d'escoltar i reconèixer el pacient, emetia el diagnòstic i establia un tractament. Ell sabia què era el millor per al pacient i aquest consentia passivament, sense a penes rebre informació sobre les diverses alternatives terapèutiques amb els seus avantatges i els seus inconvenients. En aquest tipus de relació, el pacient no era més que un element passiu que poc havia de dir i que poques vegades s'atrevia a qüestionar l'opinió del professional.

Aquest model ha anat desapareixent les últimes dècades i la relació metge-pacient s'ha transformat. L'evolució de les relacions socials, l'auge dels drets individuals i l'accessibilitat a una gran informació han afavorit que el pacient assumisca de manera cada vegada més generalitzada un paper de coprotagonista en la cura de la seua salut i en la presa de decisions quan requerisca un tractament.

No obstant això, perquè aquest nou paper es desenvolupe de forma satisfactòria, s'ha de disposar d'algunes condicions. La primera és la garantia de la qualitat de la informació a què accedeix o la que es proporciona al pacient. La Llei 41/2002 d'autonomia del pacient disposa, en l'article 4.3, que "el metge responsable del pacient li garanteix el compliment del seu dret a la informació, i els professionals que l'atenguen durant el procés assistencial o li apliquen una tècnica o un procediment concret també seran responsables d'informar-lo". Cal tenir en compte que en l'assistència no intervé només el metge, sinó la resta del personal sanitari que participa en el procés: infermers, fisioterapeutes, auxiliars o treballadors socials, entre d'altres. Quan hi participen diverses parts, el mateix centre hospitalari pot ser el responsable d'oferir tota la informació, sempre que estiguen descrits els riscs de totes les intervencions i els actes a què se sotmetrà el pacient.

En aquesta línia, la Llei general de sanitat estableix l'obligació del metge d'informar el pacient, i la Llei 41/2002 d'autonomia del pacient introdueix la figura del metge responsable, és a dir, el que coordina la informació i assistència: "Tot pacient ha de ser informat pel seu metge responsable abans de demanar el consentiment escrit i, a més, li garantirà el seu dret a una informació completa".

Tot i això, i malgrat la important empara que proporciona el marc legal actual -article 43 de la Constitució Espanyola del 1978, Llei general de sanitat del 1986, Llei 41/2002 bàsica reguladora de l'autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d'informació i documentació clínica, i les que les comunitats autònomes han fixat per als seus territoris respectius- no es preveu una avaluació del seu coneixement per part dels usuaris ni de la seua efectivitat en la pràctica clínica diària. Aquest aspecte és bàsic, ja que si un individu no coneix els drets i obligacions que té no podrà participar en la presa de decisions sobre el seu tractament, el seu diagnòstic, etc.

Les exigències de la informació

La informació planteja, a més, altres qüestions importants. Fins a dates recents, els professionals de la medicina mantenien l'hegemonia sobre la informació relacionada amb la salut. Ara, la informació sanitària, que envaeix la premsa i, de manera especial, Internet, creix de forma exponencial -encara que de vegades la seua fiabilitat és qüestionable- i està a l'abast de quasi tothom: el 19,6% de les consultes a Internet que s'efectuen a Espanya se centren en qüestions relacionades amb la salut i cada vegada és més freqüent que els pacients consulten els seus metges sobre qüestions que abans han llegit a la Xarxa. Tot això configura una nova realitat en què els professionals de la salut actuen com a assessors sobre l'accés i la qualitat de la informació sanitària disponible, activitat que exigeix adaptar els temps de consulta.

Precisament, la falta de temps per a atendre els pacients és l'inconvenient més important perquè aquest model ideal de "presa de decisions compartida" es desenvolupe amb èxit en la pràctica clínica diària. Per aquest motiu, se sol recórrer quasi amb exclusivitat al document escrit d'informació i consentiment informat, encara que alguns estudis apunten que el contingut de molts d'aquests documents és deficient. Per tant, tot i les iniciatives legals que pretenen potenciar el dret a la informació i a l'autonomia del pacient, s'està molt lluny d'aconseguir els objectius mínims.

Més implicació

En un esglaó superior es troba la implicació i la participació del ciutadà en les decisions de polítiques sectorials en salut i serveis sanitaris. Experts, associacions i organismes internacionals com l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i el Consell d'Europa han elaborat una sèrie de recomanacions sobre la participació dels ciutadans i els pacients en el procés de presa de decisions en els sistemes sanitaris. La necessitat de redissenyar-los per adequar-se a la nova realitat és patent, i la participació dels ciutadans en aquest procés és un dels millors indicadors perquè la salut del pacient millore des de tots els punts de vista.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto