Ergonomia infantil: El mal d'esquena no entén d'edats: mals hàbits posturals en la infància

 El sedentarisme, les males postures a la cadira i, sobretot, el pes excessiu en les motxilles escolars -un de cada tres escolars de més de sis anys porta una motxilla amb un contingut que suposa un 35% del pes del mateix xiquet- són els principals causants que, a Espanya, quasi el 50% dels xiquets i el 70% de les xiquetes patisquen mal d'esquena abans de complir els 15 anys. Com més jove és una persona, més mal·leable és l'esquelet, per la qual cosa una càrrega excessiva en l'esquena i uns hàbits posturals incorrectes condicionen un creixement marcat per determinats vicis posturals i mals d'esquena crònics. Una situació que s'ha de prevenir mitjançant la formació en hàbits posturals saludables des de la infància. Amb aquesta finalitat, CONSUMER EROSKI ha elaborat l'Escola de l'esquena: tot per a evitar el dolor, on s'ensenya com practicar les postures més saludables i reforçar l'esquena.

Motxilles escolars, lleugeres i ben col·locades

• Si el nostre fill o la nostra filla es queixen de mal al coll, a les espatlles i a l'esquena durant el període escolar, vigilem el pes de la seua motxilla.
•  La grandària de la motxilla ha de ser l'adequada a l'edat i a la talla del xiquet. Una motxilla molt gran fa que la càrrega perjudique la zona lumbar, molt més sensible que la zona dorsal. La motxilla ha de descansar i adaptar-se a la corba que formen les vèrtebres dorsals, vigilant que la part baixa quede uns cinc centímetres per sobre de la cintura.
• La carcassa ha de ser semitova perquè s'ajuste a l'anatomia del xiquet.
• Assegurem-nos que inclou tirants de regulació encoixinats, amb un ample mínim de 4 cm, i un sistema (cinturó encoixinat) que fixe la motxilla a l'altura de la cintura i que impedisca, així, les oscil·lacions.
• Si l'escolar fa trajectes importants a peu, les teles exteriors han de ser impermeables.
• El pes transportat no ha d'excedir el 10% del pes del xiquet. Si el nostre fill té sis anys, i pesa uns 20 quilos, podrà portar com a màxim una motxilla de fins a un quilo i mig o dos de pes.
• Organitzem la motxilla de manera que el material més pesant i voluminós s'enganxe a l'esquena, per a alleugerir el pes cap enfora. Cal aprofitar tots els compartiments o separadors per a repartir el pes dels objectes que es transporten.
• Instem el nostre fill a portar sempre la motxilla sobre les dues espatlles, amb el pes repartit de manera equitativa entre totes dues, perquè puga adoptar una posició dreçada.

Els costums més perjudicials

• Expliquem-li que si utilitza la motxilla com una cartera de mà o una bandolera, d'una sola ansa, la asimetria en la càrrega farà que es flexione lateralment la columna, amb els riscs que això comporta.
• Orientem el nostre fill en la tècnica adequada per a alçar la motxilla quan està molt carregada, tècnica que consisteix a agafar-la amb les dues mans, doblegar els genolls i fer força amb les cames per a alçar-la.
• Amb les motxilles de rodes, el més important és que l'ansa tinga una altura regulable a l'alçada del xiquet que li permeta arrossegar-la d'una forma còmoda i ergonòmica.

La postura més correcta per a asseure's a la taula de treball

•  La taula no ha d'incloure calaixeres ni lleixa inferior perquè el xiquet puga introduir-hi les cames per complet. En el cas que s'utilitze una taula d'ordinador com a pupitre, la lleixa inferior hauria de poder retirar-se quan no s'utilitze el teclat.
• L'altura de la taula d'estudi o de jocs ha de permetre-li recolzar-hi els avantbraços, de manera que quede dreçat o dreçada.
• La cadira ha de ser regulable en altura perquè puga ajustar-se al creixement del xiquet, i el respatller ha de ser alt per a permetre que el coll també descanse. Si no és així, es forçarà la columna per sostenir "en l'aire" coll i cap. A més, s'ha de col·locar a una altura que li permeta mantenir els peus ben recolzats a terra.
• S'han d'asseure al més enrere possible a la cadira. La postura és correcta si, recolzant els peus a terra, mantenen els genolls al mateix nivell o per sobre dels malucs.
• Cal canviar de postura amb freqüència, i que el menor s'alce i camine cada 45-60 minuts.
• Animem-lo a informar el seu professor si el mobiliari escolar li impedeix asseure's de la manera correcta.
• Les millors postures per a jugar a terra, sobretot en el cas dels xiquets més menuts, són en la postura de l'indi o amb les cames obertes i esteses. Aquestes posicions donen estabilitat i comoditat, sense forçar ni danyar les articulacions de malucs i genolls, les que més es ressenten amb les males postures.

Davant de l'ordinador

• La pantalla s'ha de col·locar a uns 45 centímetres de distància, davant dels ulls, i a la seua altura o lleugerament per sota.
• L'elevació del teclat sobre la taula no ha de superar els 25º. No s'ha de treballar mai amb el teclat als genolls.
• Els canells i els avantbraços han de recolzar en línia recta i alineada respecte del teclat, amb el colze flexionat uns 90º.
• La cadira ha de situar-se al més prop possible del teclat, de manera que el xiquet no haja d'inclinar-se cap endavant
• No serveix qualsevol ratolí. Cal triar-ne un que responga a la grandària adequada de les seues mans.

Hàbits saludables

 

• Una mala higiene en la postura, unida a una falta de to muscular, de manera especial a l'esquena i a la zona abdominal, pot motivar desviacions de la columna vertebral i lesions musculars.
• Animem el nostre fill a fer exercici físic: la natació és molt recomanable, de forma regular i moderada, per a afavorir un desenvolupat muscular i articular adequat. Els xiquets amb més massa muscular resisteixen millor el pes sobre l'esquena perquè la tensió que es trasllada a la columna és menor.
•  Procurem que mantinga una bona postura quan dorma. No ha de fer-ho cap per avall, sinó de costat o cap per amunt. Si ho fa així, col·locar un coixí sota els genolls allibera tensió a l'esquena.
• Assegurem-nos que el seu matalàs és confortable, ferm i suau. Proporcionem-li un coixí d'acord amb les seues preferències i característiques morfològiques.
• Si al nostre fill li fa mal l'esquena o observa qualsevol tipus d'anomalia, no dubtem de consultar el metge. Com més prompte es prenguen les mesures necessàries, millor.

Relacions d'aquest contingut