Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Entrevista

Λ

Javier angulo, Director de la Seminci de Valladolid: "Omplir avui una sala de cinema és una heroïcitat"

 El cel·luloide corre per les venes de Javier Angulo. Educat, seduït i marcat pel cinema, la passió pel setè art el va portar a abandonar el seu lloc de cap d'informació política del diari El País per fundar i dirigir la revista Cinemanía. Membre de l'Acadèmia del Cinema Europeu i a punt d'estrenar un llargmetratge documental del qual és guionista i director, l'activitat de Javier Angulo se centra des de fa mig any a dirigir la Seminci de Valladolid, un dels festivals més destacats del nostre país. Des del seu despatx del Teatre Calderón, voltat de llibres i d'objectes vinculats amb el "silenci, es roda", insisteix amb passió que el cinema, més enllà de l'entreteniment, atresora un valor social i cultural que els nous hàbits de consum estan diluint.

Periodista cinematogràfic, director d'un festival de cinema, realitzador d'un documental... Per a vostè, com cantava Aute, tota la vida és cinema?

Doncs sí. Jo vaig ser educat socialment, políticament i sentimentalment en el cinema. Quan estudiava a la Universitat de Pamplona ja veia tres sessions de cinema seguides molts dies. M'embogeix el cinema, i quan va sorgir l'oportunitat em vaig dir: "I per què no?".

I, com el mateix Aute canta, més cinema, per favor?

Sí, sí. Més cinema, però del bo, del cuidat, del d'autor, del que s'aparte dels circuits comercials i espanyol.

Què és cinema d'autor?

 Per a mi és una pel·lícula elaborada fora dels grans circuits comercials, amb una producció no exagerada, en què no s'abusa dels mitjans tècnics ni dels grans efectes especials ni del so, amb un tema seriós, una bona història, explicada de manera més o menys intimista, sense concessions al públic, realitzada des del cor de qui l'escriu i plena de sinceritat, sense senyals barats fàcils ni de tècnica ni de guió. És un treball seriós que busca arribar als sentiments humans, a la rialla, al plor, a l'enuig...

Per tant, "El padrí" no seria cinema d'autor?

Sí, sí, és cinema d'autor, però també és una superproducció. Hi ha certes coses que no es poden explicar sense mitjans. En canvi, per a mi no és cinema d'autor "La guerra de les galàxies".

Què és cinema d'autor?

Per a mi és una pel·lícula elaborada fora dels grans circuits comercials, amb una producció no exagerada, en què no s'abusa dels mitjans tècnics ni dels grans efectes especials ni del so, amb un tema seriós, una bona història, explicada de manera més o menys intimista, sense concessions al públic, realitzada des del cor de qui l'escriu i plena de sinceritat, sense senyals barats fàcils ni de tècnica ni de guió. És un treball seriós que busca arribar als sentiments humans, a la rialla, al plor, a l'enuig...

Per tant, "El padrí" no seria cinema d'autor?

Sí, sí, és cinema d'autor, però també és una superproducció. Hi ha certes coses que no es poden explicar sense mitjans. En canvi, per a mi no és cinema d'autor "La guerra de les galàxies".

No creu que, de vegades, sota el paraigua del cinema d'autor es volen dissimular o amagar treballs fallits o fracassos estrepitosos en taquilla?

Tots els treballs poden ser fallits, superproduccions o no. Què passa, que els americans no ens venen treballs fallits tots els dies? Per a mi, el cinema d'autor és aquell director que vol innovar encara que no ho aconseguisca, que pretén fer una cosa diferent fugint dels llocs comuns, amb un segell personal. Però quan el projecte és tan gran, tan gran, el segell personal del director es perd molt.

Tot i que vostè ha escrit crítica cinematogràfica, es nega a identificar-se com a crític. No està d'acord amb la seua tasca?

Tot el contrari. Em sembla que el dia que desapareguen els crítics s'acabarà de parlar del cinema com el setè art. Sense ells, tot serien pel·lícules d'entreteniment.

Els crítics viuen tan bé com sembla?

No. Jo he seguit els crítics i he cobert un festival com Cannes i veure quatre o cinc pel·lícules diàries és una meravella, per descomptat millor que estar a la mina o conduint un camió, però és una feinada. És un treball preciós, però també pot ser dur.

Per naturalesa, la tasca del crític és subjectiva. Què diferencia llavors una bona crítica d'una altra?

Una bona crítica és la que ofereix arguments i no adjectius. Jo el que vull és que em diguen exactament per què no li ha agradat la pel·lícula, on està el problema i que ho detallen perquè jo ho entenga. I si afirma que la pel·lícula està molt bé, vull que m'argumente per què l'he d'anar a veure.

I això ho fan els crítics?

Doncs no tots, perquè, com assenyales, són molt subjectius. Però crec que, llevat d'alguna excepció, els crítics són persones honestes que intenten fer bé el seu treball. El que sí que hem de reclamar al crític és preparació, exigència a si mateix amb el que escriu, didàctica, que no escriga per als crítics sinó per a tothom i que qualsevol que llegisca els crítics aprenga de cinema i a veure el cinema.

Fins a quin punt pot influir en el bon funcionament o el mal funcionament a taquilla l'opinió d'un crític?

Encara hi ha una proporció rellevant dels espectadors que llegeix les crítiques per orientar-se i això està molt bé, però si la pel·lícula ha de funcionar a taquilla, ho fa diga el que diga el crític. Tampoc estic d'acord amb la idea que hi ha un divorci complet entre la crítica i el públic: perviu un públic que veu el cinema com a art, a qui agraden els temes per a debatre'ls... A tota aquesta gent que té el que jo anomene "paladar", l'opinió dels crítics els interessa. On sí que pot fer mal una crítica és en una pel·lícula petita, d'autor, amb pocs mitjans, que va a sales de cinema d'assaig... a la gran pel·lícula, no. Jo admire els crítics i els respecte perquè el seu treball no és fàcil. A mi, quan m'ha tocat, he suat.

La seua percepció dels crítics ha canviat ara que és director d'un festival de cinema?

Sincerament, em fan respecte i por, perquè aquí sí que et poden fer mal.

Per tant, des de la seua posició, convé portar-se bé amb ells?

Bo, no sé què dir-te. El que crec és que no es pot fer un festival per als crítics ni sense els crítics. En el cas de la Seminci, el que més em preocupa és el públic de Valladolid.

Un festival no ha de perdre mai de vista el públic.

Així és. En el primer que cal pensar és en el públic. Un festival ha de tenir tres coses bàsiques: unes bones pel·lícules, un públic que les abone i un grup de crítics i periodistes que parlen del fenomen. Després ja vénen els famosos, famosets i famosots... home, la gent s'ho passa bé, són dies especials...

El glamour és prescindible.

Aquest festival ha sobreviscut molts anys sense glamour.

No resulta xocant que es roden pel·lícules espanyoles que després no es distribueixen?

La raó és que hi ha distribuïdors que no s'arrisquen, no que són sempre dolentes. Cada dia es prenen menys riscs. En aquests moments hi ha productors que són més buscadors de diners, gestors de fons, de subvencions. Tampoc dic que calga tornar a aquest productor que hipoteca sa casa, que viu una bogeria perquè creu en un projecte. Però sí que hi ha vegades en què veus productors que se la juguen, ara, cada vegada menys. I després hi ha la publicitat. Perquè se sàpiga que tens una pel·lícula bonica, petita, tendra... cal invertir-hi molts diners.

On està el límit entre l'obra d'art i un producte d'una indústria cultural com és el cinema?

El cinema va començar sent pur entreteniment, després la gent se'l va començar a prendre seriosament i es va convertir en el Setè Art. Però no totes les pel·lícules són art, són intents de fer art. El que passa és que hi ha altres pel·lícules que només tenen com a meta entretenir. A mi em sembla que el cinema hauria d'entretenir, però també inquietar, fer pensar... Però avui molt de públic jove acudeix només a riure's, a passar por... i quan surten del cinema ja se'ls ha oblidat la pel·lícula. No hi ha un sol minut de debat al carrer, de què ha passat. Jo tinc un fill de 18 anys que ha vist molt de cinema i li agrada, però no participa d'aquests debats que teníem nosaltres després de veure una pel·lícula. La raó és que en molts llocs, i per a molts, el cinema ha deixat de ser primer un acte social i segon un acte cultural. És només un acte d'entreteniment i hauria de ser alguna cosa més.

Caldria rescatar el cineclub?

Sens dubte. Ja s'està rescatant en universitats, escoles... perquè t'ajuda a imaginar, a plantejar, a enfocar, a interpretar... El debat al cineclub ens ha donat a molts cultura i les pautes per a gaudir del cinema una vegada que ja has vist la pel·lícula. A mi m'agrada que les pel·lícules em remoguen els sentiments de tota mena i, a més, comentar-ho.

Parlant de dificultats, imagine's que ha de convèncer l'alcalde d'una ciutat per a organitzar un festival de cinema. Quins arguments utilitzaria?

Quan era universitari venia a Valladolid perquè era el lloc on sabies que hi veuries cinema diferent. I aquest és l'esperit que a mi m'agradaria recuperar, que estigués la ciutat plena de xics i xiques amb les motxilles o com fos per veure pel·lícules. Perquè contribuiríem que veiessen un altre tipus de cinema diferent del que tenen a mà.

Això és factible?

Estic treballant-hi. Estem elaborant un pla estratègic per aconseguir preus més barats i aconseguir atreure els joves amb una bona excusa de cinema.

La crisi econòmica és una realitat; també ho és la crisi del cinema?

Jo parlaria de la mala salut de ferro del cinema espanyol, perquè porte anys i panys sentint a parlar de la crisi del cinema. Distingiria entre el pla creatiu i l'industrial. En el creatiu, no accepte sota cap concepte que ens trobem en crisi. En l'industrial, és cert que el cinema espanyol necessita una indústria professionalitzada de veritat amb gent que sàpiga que no tan sols cal fer cinema, sinó fer-lo bé, amb tècniques de promoció en els mitjans, màrqueting... Crec que encara no hem trobat un model que ens permeta fer-ho tan bé com ho fan els francesos, a qui admire molt en aquest sentit. Podem dir que potser no sabem escollir bé les nostres pel·lícules, vendre-les bé, distribuir-les millor... i que en alguns casos no som prou exigents com cal per a no portar a la pantalla unes pel·lícules que, ja des del guió, no ho mereixen. Que no es facen 127 pel·lícules per a continuar donant de menjar a la indústria i després 20 es queden sense estrenar, 20 més duren un cap de setmana... Per a aconseguir-ho, la solució és fer telefilms i minisèries per a TV, que es on es pot continuar donant treball a la indústria. Cal omplir moltes hores de televisió.

De cada deu espectadors que van al cinema al nostre país, només un ho fa per veure una pel·lícula espanyola. Es pot canviar aquesta proporció?

Aquí de nou citaria el model francès. França és un país on es parla molt de cinema, on l'Estat defensa el seu cinema a mort, se senten orgullosos del seu cinema. Això fa que el ciutadà francès, en igualtat d'oportunitats, sempre tractarà de veure cinema francès.

L'excepció cultural, és a dir, la regulació per quotes de pantalla del mercat cinematogràfic, és la solució?

Sí, el que passa és que cal creure-s'ho i barallar perquè això siga així, mane qui mane. El cinema sí que és art, però també indústria, i és la quilla de tota una imatge exterior al món.

A banda d'Almodóvar, hi ha algú altre que pense així?

Almodóvar i els Trueba, per exemple, venen molt bé el seu cinema. Ho saben fer bé. Amenábar també, perquè a més de fer una bona pel·lícula cal saber vendre-la molt bé, si no te la menges amb patates.

I aquest és el model que s'ha de seguir?

Sí, sí.

Per tercer any consecutiu baixa el nombre d'entrades que es venen als cinemes. De 144 milions el 2004 s'ha passat a 104 el 2007. A què és degut?

Això es deu al fet que els DVD i la pirateria ho eliminen tot.

Quan vostè coneix algú o li expliquen que ha piratejat una pel·lícula, què els diu?

Quan m'ho va explicar el meu fill per primera vegada, jo li vaig dir: "no ho faces, jo et pague la descàrrega". "Vols que es riguen de mi a escola?", em va respondre. És una llàstima perquè és molt difícil omplir una sala avui, és una heroïcitat, i a més vendre entrades i guanyar diners.

Així és molt difícil que el cinema es mantinga com un acte cultural i social, tal com vostè defensa.

És clar. Per això jo faig una croada en defensa del cinema en sala i contra la pirateria.

El cinema a casa posarà fi al cinema?

Algun cinema a casa ja està posant fi al cinema a les sales.

Alguna solució?

Hem de ser molt estrictes des de sota, a les llars i a les escoles. L'educació ha de partir d'educadors, de les escoles, que creen fòrums, cineclubs, que utilitzen les pel·lícules per aprendre, per debatre... Però, és clar, si a les escoles no senten mai a parlar de cinema, si mai no senten cap professor opinar sobre una pel·lícula, si a sa casa no veuen mai els pares anar a les sales de cinema, ni consumir cinema... tot això ho absorbeixen els xics i xiques.

Amb quina freqüència va vostè al cinema?

Home, el meu cas és especial. El 60% del cinema que veig ho faig de forma professional, en festivals, passes privats que fan als periodistes... De totes formes, els dissabtes i diumenges me'n vaig amb la meua xica a veure el que anomenem art i assaig. Alguna vegada he anat amb els meus fills a veure pel·lícules espectacle, del tipus "La guerra de les galàxies" o "El senyor dels anells", perquè això també cal veure-ho.

I els seus fills?

Veuen menys cinema del que jo voldria perquè, és clar, és que el cinema és car, i amb els diners que els done de paga... Ara, a mi no m'importa donar-los més diners perquè vagen al cinema, però m'han d'ensenyar l'entrada.

Hauria de ser més barat?

Potser sí, però la lògica de mercat diu que una pujada és molt possible i una baixada molt improbable.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto