Altres informacions sobre Alimentació: Menú tipus: Torn de nit / El rebost: Raïm negre / Fruita antioxidant / Emulsionantes i per a què s'afegeixen als aliments / Mitigar els efectes de les legumbres

Menú tipus:

Torn de nit

• Esmorzar (en arribar de treballar): Got de llet tèbia amb mel. 3 galetes d'avena.
• Dinar: Minestra de verdures. Espaguetis a la bolonyesa. Fruita fresca.
• Berenar: Infusió, te o cafè amb llet.
• Sopar: Amanida variada. Peix, ou o pollastre, cuinats suau. Pa integral i iogurt.
• Aperitiu a mitjanit: Entrepà vegetal de pa integral amb tonyina i formatge suau o formatge fresc. Fruita fresca. Com a mínim, cal prendre mig litre d'aigua durant el torn.

El consell: Quan s'arriba a casa després del treball, convé prendre algun aliment que tempere el cos i induïsca el son, com en aquest cas la mescla de llet i mel, i no begudes excitants com és el cafè o alguns refrescs. És la manera de regular millor les secrecions hormonals i de controlar la gana i el pes.

El rebost:

Raïm negre

 El raïm negre és una fruita de tardor, estació en què concentra millor les propietats nutritives, el sabor dolç i la delicada aroma. El de millor qualitat és el que conté els grans de mida uniforme, ferms en el xanglot i la mateixa coloració negra, sense tons verds.

Fruita antioxidant

 Diverses investigacions confirmen que el consum habitual de raïm negre (o del seu suc) és una forma natural de proveir d'antioxidants l'organisme. A més, serveix d'ajuda per a prevenir malalties degeneratives com les cardiovasculars i el càncer.

Substàncies com el resveratrol, els tanins i les antocianidines són els compostos que tenen una major acció antioxidant, tant en raïm com en els productes derivats de la fruita: most, suc...

Les antocianidines són els pigments que acoloreixen la pell del raïm negre i la diferencien de la resta de raïm. El resveratrol també acompleix una funció doble: a més de la propietat antioxidant, destaca per les qualitats antifúngiques; és a dir, protegeix el raïm del creixement de floridura.

A més dels antioxidants, els nutrients més destacats del raïm negre són els sucres, responsables del seu sabor dolç, vitamines com l'àcid fòlic -indispensable durant l'embaràs i els xiquets en ple creixement- i minerals com el potassi, recomanable pel seu efecte diürètic en cas de retenció de líquids i hipertensió arterial.

L'ABC de la nutrició:

Confitura i melmelada

 El Codi Alimentari Espanyol (CAE) estableix diferències entre confitura i melmelada. Defineix confitura com "una confecció preparada amb una solució ensucrada i peces partides irregularment, però amb un origen que es pot reconèixer, i amb una riquesa en sucres que no serà inferior al 50% expressada en sacarosa (sucre comú)". Es diferencia de la melmelada pel fet que aquesta és "una confecció amb sucre, barrejada amb la fruita tamisada amb anterioritat, amb un origen que no es pot reconèixer, i amb un contingut en sucres que oscil·la entre el 45 i el 65%". És a dir, la particularitat que distingeix un producte de l'altre és, sobretot, la textura.

Consultori

 

Què són els emulsionants i per a què s'afegeixen als aliments?

 Són additius alimentaris que formen part de nombrosos productes elaborats, en especial dels relacionats amb la pastisseria i la rebosteria. Entre les seues bondats es troba la de permetre que les mescles entre els greixos i les solucions aquoses es mantinguen fermes, formant una emulsió estable. Les emulsions d'aigua i greix són, per naturalesa, inestables: amb el temps, les gotetes de greix i d'aigua tendeixen a reagrupar-se, separant-se unes d'altres; una pràctica que es pot observar quan es deixa en repòs una barreja d'oli i aigua prèviament agitada. Aquests additius s'utilitzen perquè no se separen els dos components i l'emulsió es mantinga estable en el temps sense que s'altere l'aspecte del producte des de l'elaboració fins al consum.

El seu bon ús està regulat per la Comunitat Europea. La lecitina (E-322) és l'emulsionant més usat en la indústria de la xocolata, la rebosteria, la pastisseria, la fabricació de galetes i la de diversos tipus de pans i caramels, entre d'altres. Hi ha una gran llista d'additius emulsionants que s'identifiquen amb els números del E-430 al E-495.

M'agraden molt els llegums, però no aguante la inflor i els gasos que produeixen. Hi ha alguna manera de mitigar aquest efecte?

 Les lleguminoses contenen certs oligosacàrids (rafinosa, estaquiosa i verbascosa), compostos químics que, una vegada en l'intestí gros, són fermentats per la flora bacteriana. Això genera el característic i molest gas que causa la flatulència i la incòmoda inflor abdominal. La introducció gradual de petites quantitats de llegums en la dieta, com a guarnició, en purés o sopes, reforça la formació d'enzims gastrointestinals necessaris per a la digestió dels llegums.

Alguns trucs en la preparació i el consum també poden reduir, en part, la formació de gasos.

• Mastegar correctament els llegums perquè l'enzim amilasa salival, originat per les glàndules salivals de la boca, predigerisca el midó dels llegums. Aquest és el primer pas essencial per a la bona digestió d'aquests aliments.
• Triar els llegums menys indigestos, com ara els fesols azuki, les llentilles i els pèsols. Quasi totes les altres varietats de fesols, els cigrons i la soja són, en general, més flatulents.
• Canviar dues vegades l'aigua del remull millora la digestibilitat, perquè els oligosacàrids responsables de la flatulència es dissolen en l'aigua que després es rebutja.
• Trencar el bull mentre es couen els llegums. Per a fer-ho, cal retirar la cassola del foc durant uns minuts o afegir aigua freda a l'aigua bullint (o aigua calenta per als cigrons). D'aquesta manera es redueixen al màxim els oligosacàrids productors de gas.
• Cuinar amb herbes i espècies carminatives, que combaten els gasos i són digestives, com ara llorer, comí, fenoll o comí de prat.
• Menjar-les en puré i amb verdures. Els llegums es digereixen millor si es cuinen amb verdures, i millor encara si es prenen en puré passats pel colador xinès, ja que així se n'elimina la pell, pura fibra difícil de digerir.
• Els llegums germinats són una alternativa al consum de llegum sec. El valor nutritiu és diferent, ja que els germinats són menys energètics, però concentren més varietat i quantitat de vitamines, i resulten molt digestius.

Es pot trobar informació més completa sobre el valor nutritiu dels llegums i els seus efectes saludables, tipus, varietats i formes més adequades de cocció en la guia pràctica impresa CONSUMER EROSKI Llegums, cereals i patates.

Relacions d'aquest contingut