Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Informe

^

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Prestacions i drets per maternitat i paternitat: La maternitat i la paternitat també són drets laborals

Durant el primer semestre del 2008 s'han gestionat al nostre país més de 180.000 permisos de maternitat i quasi 140.000 de paternitat

La cura dels fills també és cosa d'homes

Des de l'entrada en vigor de la Llei Orgànica 3/2007 per a la igualtat efectiva entre dones i homes ells poden, si així ho desitgen, compartir amb la parella les primeres cures i atencions del nou membre de la família. La norma atorga als pares 13 dies ininterromputs de permís, amb independència dels dies a què tenen dret per conveni, en els supòsits de naixement de fills o filles, adopció o acolliment. Aquest permís de paternitat és ampliable en cas de part, adopció o acolliments múltiples. L'increment és de dos dies més per cada fill a partir del segon. La decisió de gaudir del permís a temps complet o parcial s'ha de dur a terme d'acord amb l'empresa.

D'altra banda, la Seguretat Social acaba de reconèixer el dret del pare a accedir a la prestació per maternitat en el supòsit de mort de la mare. En aquesta resolució s'afirma el que segueix: "En cas de mort de la mare durant el part o en un moment posterior, amb independència que aquella es trobe o no inclosa en l'àmbit de la Seguretat Social, el pare podrà optar a la prestació econòmica per maternitat durant la totalitat del període reglamentari".

Es poden beneficiar d'aquest dret i del de baixa per maternitat els treballadors i les treballadores per compte d'altri i compte propi, inclosos els contractats per a la formació i a temps parcial, per bé que en aquest últim cas han d'haver cobert un període de cotització de 180 dies dins dels 7 anys immediatament anteriors a la data d'inici del permís, o 360 dies al llarg de la seua vida laboral amb anterioritat a la data esmentada. La prestació econòmica per maternitat/paternitat consisteix en un subsidi equivalent al 100% de la base reguladora corresponent. En el cas que el pare es trobe en l'atur, el temps de permís per paternitat no es descompta de la prestació per desocupació.

Permís de lactància

Entre els drets que assisteixen els mares i pares treballadors es troba el d'absentar-se del lloc de treball amb l'objectiu de facilitar la lactància, ja siga natural o artificial, dels seus fills menors de nou mesos, sense que això repercutisca en el salari laboral. Ara bé, tot i que aquest dret pot ser gaudit de forma indistinta per tots dos progenitors, si la mare és una treballadora autònoma, el pare, llevat que el seu conveni col·lectiu indique el contrari, no té dret a aquest gaudi.

A més, en el cas que el progenitor que sol·licite el permís de lactància siga un treballador autònom, la Llei 20/2007, de l'Estatut del Treball Autònom, només preveu el dret de suspendre l'activitat en cas de situació de risc durant la lactància natural. En aquest últim cas es tenen en consideració les condicions de treball (fatiga, estrès, condicions ambientals, etc.) que poden reduir la capacitat de lactar i fins i tot d'interrompre la lactància de les dones treballadores, i l'exposició a alguns contaminants (tòxics, radiacions ionitzants, etc.), que poden posar en risc la salut dels lactants.

Pares i mares tenen dret a una hora d'absència del treball, que s'incrementarà de forma proporcional en els casos de part múltiple, i que poden dividir en dues fraccions. La llei preveu que els pares puguen substituir aquest dret per una reducció de la jornada en mitja hora o en el que es preveja en el conveni col·lectiu, per una acumulació en jornades completes en els termes previstos en aquest conveni, o bé per l'acord que, si es dóna el cas, s'haja pactat amb l'empresari.

Ajudes econòmiques a la conciliació familiar i laboral

 Segons dades de l'Estudi IFREI 2006 de l'IESE de la Universitat de Navarra sobre l'adopció i la posada en pràctica de polítiques de conciliació a Espanya, només un 7% de les empreses espanyoles són familiarment responsables, únicament un 17% són comprensives amb els empleats que donen prioritat a la seua família i un 40% d'aquestes reconeix que es qualifica de menys compromesos els treballadors que fan ús de les mesures de conciliació. Vistes aquestes dades, no és d'estranyar que l'embaràs siga el primer risc laboral per a la dona, i es veja en molts casos com un obstacle per a desenvolupar la carrera professional, en particular per les del sector privat (33%) i les autònomes (32í5%), mentre que les funcionàries se'n senten menys afectades (23%), tal com es desprèn de l'Enquesta de Qualitat de Vida al Treball (ECVT), informe elaborat pel Ministeri de Treball.

Davant d'aquest panorama, algunes comunitats autònomes han començat a posar en pràctica mesures en forma d'ajudes econòmiques per compensar les excedències i les reduccions de jornada per la cura de menors, i per aportar així el seu granet de sorra en la difícil conciliació familiar i laboral. Navarra, les Illes Balears, Castella i Lleó, Galícia i el País Basc són algunes de les comunitats que atorguen aquestes ajudes, que oscil·len entre els 1.200 euros i els 8.700 euros anuals, amb la circumstància que, en algun dels casos, s'aplica una discriminació positiva, amb quantitats més altes per als pares, buscant la seua implicació en la cura dels fills.

Un pare que sol·licite l'excedència al País Basc rebrà 3.000 euros anuals, i 2.400 si és la mare. En cas de reducció de jornada, la quantia que percep anualment oscil·la entre els 1.350 euros i els 1.800 en el cas de les mares, i entre els 1.800 euros i els 2.400 per als pares. La diferència entre les prestacions per reducció de jornada està marcada pel percentatge de reducció respecte de la jornada laboral. La retribució a Castella i Lleó atorga 3.000 euros anuals als pares o mares treballadors que reduïsquen la jornada de treball ordinària almenys un 50%. En cas d'excedències, l'ajuda és de 7.000 euros amb caràcter general, i de més de 8.700 si és família nombrosa, monoparental, part múltiple o adopció. El govern gallec ofereix una ajuda exclusiva per a homes i famílies monoparentals basada en un pagament únic d'entre 2.400 i 3.600 euros anuals per reducció de les hores de treball, en funció del percentatge de reducció de la jornada laboral que se sol·licite i la duració d'aquesta, que tindrà un màxim de vuit mesos. El Govern Balear, per la seua banda, subvenciona amb una quantitat que oscil·la entre 145 i 175 euros mensuals els treballadors i les treballadores que sol·liciten una reducció de jornada per a la cura dels seus fills. En el cas de Navarra, el Govern foral atorga una ajuda econòmica mensual de 417 euros quan els dos pares treballen i un d'ells sol·licite excedència laboral per a la cura del seu fill. Aquesta, com altres ajudes, es troba subjecta a una sèrie de limitacions i condicions que estableixen els diferents organismes que les concedeixen.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto