Saltar el menú de navegació i anar al contingut
La sang és un teixit líquid que, de moment, no s'obté artificialment. Només els éssers humans poden subministrar-la per al benefici dels seus semblants. Al nostre país, la seua donació és regulada pel Reial Decret 1088/2005. Entre altres qüestions, assenyala que ha de ser altruista i fer-se amb una doble garantia: no produir efectes negatius en els receptors i no perjudicar el donant. Tots els dies de l'any, molts pacients són sotmesos a operacions, d'altres necessiten intervencions d'urgència per accidents laborals o de circulació, i n'hi ha que lluiten contra el càncer. Tots depenen d'una transfusió, per a la qual la donació és crucial.
Abans de l'extracció, la persona que es disposa a donar sang ha de firmar un document de consentiment. En aquest es deixa constància que ha sigut informat sobre el procés que durà a terme. Rubrica també que es considera aliè als supòsits excloents regulats per llei, per la qual cosa autoritza la donació. Amb tot i això, abans d'entrar a la sala d'extracció se li punxa el dit per aconseguir unes gotes de sang, que submergides en un líquid revelen a l'instant si el nivell d'hemoglobina és satisfactori. Si la gota cau ràpidament supera el test i es lliura al donant una targeta adhesiva amb el codi de barres assignat a la donació, que protegeix en tot moment el seu anonimat. Mai no serà el seu nom el que acompanyarà les mostres o les bosses extretes, que formen un sistema tancat i estèril amb materials d'un sol ús.
A continuació, es pren la tensió al donant per comprovar els seus límits idonis i s'assegura que la freqüència cardíaca regular marca entre les 50 pulsacions i les 110. Si tot està conforme, es procedeix a l'extracció. Aquesta pot ser ordinària o per afèresi. La primera és aquella en què s'extreu al donant 450 mil·lilitres de sang amb tots els components; és a dir, tal com flueix per les venes. El procés sol durar al voltant de 10 minuts, als quals cal sumar-ne deu més perquè el donant comprimisca l'apòsit sobre la zona de punció, i un temps igual dedicat a prendre un refrigeri. El dia de la donació s'ha de beure aigua amb regularitat.
L'afèresi és un tipus especial d'extracció que permet obtenir directament, a través d'una màquina centrífuga, un component sanguini o diversos. La màquina separa els components necessaris i torna la resta al donant, juntament amb una petita quantitat d'anticoagulant. L'avantatge d'aquest mètode és que es disminueix el nombre de donants necessaris per a atendre un pacient. Una sola donació de plaquetes d'afèresi equival a les plaquetes que s'obtenen després de fraccionar sis donacions ordinàries. El procés dura al voltant d'una hora i té l'avantatge que es pot repetir, si fos necessari, cada 15 dies, encara que s'hi aconsella una demora d'un mes.
Durant el procés d'extracció s'obté una petita mostra addicional que està destinada a l'analítica. Es completen diversos tubs, als quals es col·loca l'adhesiu del codi de donació. La sang és sotmesa a un hemograma complet (recompte d'hematies, leucòcits, plaquetes) i, encara que es tracte d'un donant habitual i amb carnet, sempre es determina el grup sanguini. També s'efectuen proves de detecció d'agents infecciosos (serologia de sífilis, virus de l'hepatitis B, hepatitis C i sida) i un escrutini d'anticossos irregulars per descartar problemes d'incompatibilitat immunològica. Si es detecta un problema important per a la salut del donant, serà responsabilitat del Centre de Transfusió notificar-li-ho. L'analítica és específica i, per tant, no s'analitzen nivells de colesterol, glucosa o altres paràmetres bioquímics que no interfereixen ni creen problemes en el procés de donació.
Les bosses amb 450 mil·límetres de sang que superen l'analítica són sotmeses a un procés de fraccionament pel qual es poden obtenir fins a tres components sanguinis, que es poden transfondre fins a tres persones diferents. Generalment, el pacient a qui es practica una transfusió necessita hematies, plasma o bé plaquetes. S'evita transfondre la sang tal com va sortir de les venes. La bossa amb la sang està lligada a tres bosses més a través de vasos comunicants que, sotmesos a un procediment reglat, separen les plaquetes dels glòbuls rojos i el plasma. Durant el procés, les bosses són hidratades pel líquid nutritiu de glucosa i fosfats que es troba en la quarta bossa.
El pas previ a l'emmagatzemament és la separació del plasma i els glòbuls rojos per altres màquines centrifugadores. Una vegada centrifugat, un professional distribueix el líquid roig (hematies) i el grogós (plasma) en dues bosses. La tecnologia permet preparar concentrats de glòbuls rojos, que es conserven en cambres frigorífiques fins a 42 dies; de plasma fresc, que es pot emmagatzemar fins a 3 anys a una temperatura de 30 graus negatius; i de plaquetes, que dura fins a 5 dies sempre que siga sotmès a una agitació contínua en cambres amb una temperatura constant d'entre 20 graus i 24 graus. Del plasma es poden obtenir, també, medicaments ad hoc per a un malalt que necessita una proteïna determinada.
l procés de la donació acaba quan s'envien les comandes catalogades als centres hospitalaris. Una població d'uns 300.000 habitants requereix unes 100 donacions ordinàries diàries per a atendre la demanda sanitària, encara que, sens dubte, com més sang hi haja als depòsits, més curtes seran les llistes d'espera. La transfusió només es fa quan la vida del malalt en depèn. Els glòbuls rojos es fan servir quan un pacient té anèmia per pèrdua de volum sanguini, sobretot en grans hemorràgies causades per accidents o parts difícils. Les plaquetes solen ser destinades a persones sotmeses a tractaments de càncer o malalties de medul·la òssia que veuen com el seu nombre disminueix perillosament. I el plasma contrasta la disminució de factors de coagulació, ajuda als transplantaments d'òrgans i a la cura de cremats.
La cirera: alguna cosa més que un fruit
Mercaderies que volen
Sobre els fonaments de la paraula
Esquí alpí adaptat: repte i sacrifici vestits de blanc
El camí de l'electricitat
El viatge d'un bon desig
L'ensenyament musical: una simfonia de quatre moviments
La ciutat flotant del transport
Un mos amb suspens
Un caramel esculpit al cor del Pirineus
Cultiu de roses, el paisatge més impressionista
Camperoles del mar
Com es reciclen els aparells elèctrics?
Racons de vida
La recepta de l'eterna joventut
Il.luminar més per veure menys
D'aliment bàsic a delícia de reis
Una llum en la foscor
La pell de la devesa
Ocàs i esplendor a les zones humides
Molt més que apagar focs
Anar per llana i tornar esquilat
El mar entre quatre parets
Operació: el viatge de l'art
Un dia en una estació d'esquí
A EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI