La grip: el virus recurrent

 Amb el canvi estacional i l'arribada del fred, la idea de passar uns quants dies al llit, cuidats i atesos per un familiar que no deixa de servir-nos sucs de taronja i brous vitaminats, sembla una opció desitjable. No obstant això, el seu atractiu desapareix quan, per obra i gràcia de la grip, a aquesta situació cal afegir febre alta, mal de gola, mocs i un malestar general al cos que, la majoria de vegades, impedeix que l'afectat vaja al treball i es faça càrrec de les seues tasques quotidianes. Arraconada durant els mesos d'estiu, la grip no oblida la seua cita anual. Hivern rere d'hivern, amenaça de ser més agressiva que la versió anterior. En les epidèmies anuals de grip, la població afectada se situa entre el 5% i el 15% i és superior al 50% en grups de població tancats, com els internats escolars o els asils, segons les estadístiques del Ministeri de Sanitat i Consum (MSC).

Davant del temor que el virus travesse les portes de llars, centres escolars i llocs de treball, la vacuna és la mesura més eficaç per a prevenir aquesta malaltia, basada en una infecció aguda de les vies respiratòries causada pel virus de la influença, d'on ve la popular abreviatura anglesa "flu". I encara que per a aquesta "temporada de grip" els experts consultats no auguren que siga més virulenta que la soferta el 2007, l'amenaça d'una pandèmia, per recombinació del virus de la grip comuna amb l'aviària, persisteix.

Com es diferencia la grip d'un refredat?

La grip es manifesta de forma sobtada i es caracteritza per la presència de diversos símptomes que no són exclusius d'aquesta malaltia, sinó també d'infeccions afins, com el refredat comú. Entre els símptomes que diferencien una malaltia d'una altra es troben els següents:

• El refredat comú no sempre produeix febre i, si apareix, aquesta no sol ser molt alta (de 37,5ºC o 38ºC) al llarg d'un parell de dies. En canvi, la grip es caracteritza per febre alta (de 39ºC o 40ºC) que persisteix durant tres o quatre dies i va acompanyada de dolors musculars, poc habituals en el cas del refredat.
• El llagrimeig i la congestió nasal són símptomes més propis del refredat, mentre que la tos seca i el mal de gola poden aparèixer en els dos tipus d'infeccions.
• El refredat comú no sol derivar en complicacions. En canvi, la grip debilita l'estat immunològic dels pacients i obre la porta a pneumònies i infeccions agudes que, en el cas dels ancians, poden ser greus i, fins i tot, provocar la mort. Les persones amb més risc de sofrir complicacions són les majors de 65 anys, els malalts crònics, les dones embarassades i els xiquets de curta edat.
• La vacunació és la millor manera de prevenir la grip, encara que no hi ha una vacuna específica que protegisca de futurs refredats.

Com que els indicis de les dues infeccions són poc específics, no és desgavellat que una persona deixe transcórrer les primeres 24-48 hores des del començament prenent analgèsics i antipirètics per a alleujar-los i comprovar si remeten. Sempre que persistisquen, transcorregut aquest termini cal consultar el metge, tal com aconsellen des de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG).

Una vacuna per a un virus mutant

Encara que es preveuen tres subtipus del virus causant de la grip o influença, A, B i C, només els dos primers infecten els humans i la vacuna antigripal és el mètode més eficaç per a protegir-se'n. El virus de la grip es caracteritza per la gran capacitat de mutar que té i les seues variacions impliquen que cada any apareguen nous virus gripals, contra els quals l'esser humà no té protecció. Per aquest motiu, es canvia de manera periòdica la composició de les vacunes antigripals amb l'objectiu que es puga vacunar la població contra el cep del virus que es preveu que siga el més comú cada temporada.

Amb aquest objectiu, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va instaurar fa 50 anys un sistema d'alerta encarregat de vigilar i aïllar els virus de la grip que circulen pel món. Espanya participa en aquest programa mundial a través del Sistema de Vigilància de la Grip, en el qual treballen els anomenats "metges sentinella". Aquests professionals reben material per a prendre mostres d'exsudat faringi quan apareixen els primers casos de grip. Per fer-ho, recullen dues mostres al principi de la temporada de grip (gener o febrer), dues a meitat del període i dues més cap al final, quan sembla que ja ha acabat. A partir d'aquestes mostres que s'obtenen als hospitals es registren els dels ceps del virus que circulen cada any.

Per a aquesta temporada 2008-2009, l'OMS ha fet les seues recomanacions sobre quina ha de ser la composició de la vacuna antigripal que s'ha d'administrar a l'hemisferi nord. Aquesta vacuna trivalent contindrà les ceps següents del virus: el cep anàleg a A/Brisbane/59/2007 (H1N1), el cep anàleg a A/Brisbane/10/2007 (H3N2) i el cep anàleg a B/Florida/4/2006.

La grip comuna i la grip aviària

 Segons els experts, aquesta pròxima temporada de grip a penes es diferenciarà de l'anterior, encara que des de fa uns anys s'anuncia el possible esclat d'una pandèmia per recombinació del virus de la grip comuna amb el de la grip aviària (H5N1). Fins al moment, tots els casos de grip aviària s'han transmès d'aus a humans i perquè es produïsca la pandèmia, el virus s'hauria de transmetre d'humà a humà. Fins ara només s'han registrat 385 casos de grip aviària en humans arreu del món, dels quals 243 han acabat en defuncions. A Espanya només s'ha donat un cas de grip aviària en una au al País Basc, al juliol del 2006.

No obstant això, i malgrat l'excepcionalitat que representa, l'amenaça de pandèmia persisteix, encara que si es detectessen casos d'aquest tipus en humans, les mutacions del virus sorgirien de primer als països asiàtics i, després de saltar les alarmes al sud-est d'Àsia, la resta del món tindria uns dies (entre 10 i 15) per a prendre mesures a Europa. De fet, el Govern espanyol disposa des del maig de l'any 2005 d'un Pla Nacional de Preparació i Resposta davant d'una Pandèmia de Grip, en col·laboració amb les comunitats autònomes, l'OMS i la Unió Europea, per a actuar amb diligència en aquest supòsit. A més, la Comissió Europea ha aprovat la primera vacuna prepandèmica, Prepandix, que protegeix del virus H5N1.

El dilema: vacunar-se o no vacunar-se

 La vacuna contra la grip comuna està elaborada amb virus inactivats o morts. S'injecta, generalment, al braç, i està aprovada per a persones de més de sis mesos d'edat. Té una eficàcia del 90% i confereix protecció d'entre sis i nou mesos als vacunats. Per aquest motiu, el període ideal per a vacunar-se és fer-ho a Espanya entre els mesos de setembre i octubre. Les autoritats sanitàries aconsellen aquesta vacuna als grups de major risc de contreure la infecció i de patir complicacions greus. Segons el Ministeri de Sanitat, la SEMG i els Centres per al Control i Prevenció de Malalties (CDC) dels EUA són els següents:

• Els xiquets de més de 6 mesos.
• Els majors de 65 anys.
• Els xiquets i adults amb malalties cròniques pulmonars, cardiovasculars o metabòliques.
• Els xiquets i adolescents fins als 18 anys que reben tractament prolongat amb àcid acetilsalicílic, perquè poden desenvolupar síndrome de Reye (patologia greu que afecta el fetge) després de la grip.
• Les embarassades a partir del segon trimestre.
• El personal que, a causa de la seua activitat laboral, pot contreure i propagar la grip.
• Els adults que conviuen amb xiquets menors de 6 mesos.
• Els viatgers internacionals.

No han de vacunar-se

• Les persones que hagen sofert una forta reacció al·lèrgica a la vacuna anteriorment.
• Els al·lèrgics als ous de gallina.
• Els qui hagen contret la síndrome de Guillain-Barré menys de 6 setmanes després d'haver rebut la vacuna antigripal.
• Els malalts amb alguna malaltia moderada o greu i febre alta, de més de 38º C. Han d'esperar que desapareguen aquests símptomes.

Evitar la transmissió

La grip es propaga per via aèria, en el moment en què una persona infectada expel·leix unes gotetes respiratòries en tossir o esternudar que recalen en una altra persona no infectada. No obstant això, també ens podem contagiar quan toquem alguna cosa infectada amb el virus i després ens portem les mans a la boca, al nas o als ulls. Per evitar el contagi entre persones, la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària (SEMFYC) i els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties CDC recomanen aquestes mesures:

• Quedar-se a casa. No anar al treball, a escola ni a reunions socials.
• Rentar-se les mans amb aigua i sabó. Convé usar un raspall per a netejar-se bé els dits i les ungles, sempre que estiguen brutes, després d'anar al lavabo i abans de cada àpat.
• Fer servir mocadors d'un sol ús per a tapar-se la boca i el nas en esternudar. Aquests mocadors s'han de llançar en un recipient tancat per a evitar propagar el virus per l'aire.
• Rentar bé tots els objectes del malalt.
• Ubicar l'afectat en una habitació separada de la de la resta de membres de la família.
• Ventilar l'habitació del malalt amb la finestra oberta diverses vegades al dia.

Com se n'alleugen els símptomes:

 

Sempre que una persona emmalalteix de grip és fonamental que faça repòs, dorma, bega líquid abundant i opte per una dieta sana, eliminant hàbits nocius com el tabaquisme i el consum d'alcohol.

• LA INGESTA DE LÍQUIDS es pot fer de diverses maneres: brou de ceba bullida, infusions recomanades (farigola, menta o eucaliptus), aigua mineral sola o combinada amb suc de llimona o de taronja, o suc de verdura liquada elaborat amb raves, alls, ceba i altres vegetals crus.
• LA FEBRE es pot combatre amb fàrmacs antitèrmics. No obstant això, cal tenir en compte que és un mecanisme de defensa de l'organisme i, per tant, tampoc convé abusar d'aquests fàrmacs, ja que sense aquests el procés gripal podria resoldre's abans.
• ELS DOLORS musculars i de cap, a més del malestar general, es poden alleujar amb analgèsics. Però mai s'ha d'administrar a xiquets ni a adolescents una aspirina per a evitar que, una vegada passada la grip, desenvolupen la síndrome de Reye.
• EL VIRUS DE LA GRIP es pot combatre amb els fàrmacs antivírics que recepte el metge, ja que serveixen per a alleujar els símptomes, acurtar el període de malaltia i reduir les possibilitats de contagiar altres persones.

Font: SEMFYC

Relacions d'aquest contingut