El pànic s'alimenta de pànic

 La por de patir angoixa genera angoixa. Aquest és el principal problema dels atacs d'ansietat o crisis de pànic. Afecten amb més freqüència les dones i, en general, sorgeixen en l'adolescència o en la primera edat adulta, encara que també és possible que es donen més endavant i sense antecedents previs. Sempre que es viu un d'aquests episodis, l'ansietat augmenta fins al punt de desencadenar símptomes físics que s'assemblen als d'un infart, encara que no suposen un perill per a la vida de les persones. Les reaccions són tan molestes que la por de tornar a patir-los pot ser el desencadenant de noves crisis.

En aquests moments les crisis de pànic afecten entre l'1,5 i el 3,5% de la població. Alguns dels factors que predisposen a patir alguna crisi poden ser períodes prolongats d'estrès o haver sofert episodis traumàtics. Tot i que s'han detectat components hereditaris, i encara que hi pesen els antecedents familiars, també és possible que una persona amb aquests antecedents mai sofrisca aquests atacs.

Símptomes físics associats

Qui sofreix una crisi de pànic percep una sensació de pèrdua de control i que la seua vida corre perill, que es plasma en reaccions físiques. Les més comunes són dificultat per a respirar, tremolors, dolor o pressió al pit, palpitacions, taquicàrdia, sudoració, mareig, formigueig en extremitats, nàusees, rampes, entumiment o calfreds.

Causes d'una crisi

No es pot esmentar una sola causa que explique per què apareix una crisi de pànic, però sí que s'ha demostrat que les persones amb un caràcter propens a l'ansietat i a la tensió són més susceptibles de sofrir aquest quadre. Aquestes crisis no deixen de ser reaccions normals de l'organisme davant de l'ansietat, encara que amb una intensitat per sobre del que és normal.

De fet, els qui han sofert alguna crisi no n'identifiquen la causa amb facilitat. Són persones capaces de seguir la seua vida quotidiana de forma normal, amb un nivell d'estrès elevat però latent, sense que es tinga consciència que l'organisme es troba prop de desenvolupar-ne els símptomes. Per aquest motiu les crisis poden aparèixer en situacions quotidianes i tranquil·les en aparença en què l'estrès no ha augmentat de forma brusca, però sí suficient perquè l'organisme reaccione.

Les crisis de pànic tenen relació amb la sensació de por: un individu amb una personalitat ansiosa que anticipe situacions desagradables mantindrà la sensació de por. Encara que són irracionals, aquestes pors mantenen la persona en alerta constant. I si, a més, es té un caràcter obsessiu, les possibilitats de sofrir alguna crisi d'angoixa són més grans. Els pensaments obsessius solen acabar distorsionant-se de tal forma que poden arribar a generar dos tipus de por: la por de perdre el control i la por de morir. Totes dues són tan intenses que poden desembocar amb facilitat en una crisi.

Els símptomes físics d'una crisi d'angoixa són tan molests que el simple fet d'anticipar-los pot causar la mateixa crisi. Una atenció excessiva d'aquest tipus de reaccions corporals pot generar un temor irracional a sofrir un altre atac que activarà el sistema nerviós i provocarà un augment de la tensió muscular, del ritme respiratori i del cardíac. L'oxigen arribarà de forma irregular a l'organisme, la qual cosa pot traduir-se en desorientació i mareig, i es desencadenarà la crisi de pànic que, encara que de forma involuntària, serà autoinduïda.

Les persones que anticipen l'aparició de nous episodis corren el risc d'evitar de manera patològica exposar-se a situacions ansioses o llocs on es van sofrir crisi anteriors, fins al punt que poden patir agorafòbia, accepció que defineix una persona que no és capaç de sortir de casa per evitar exposar-se a una nova crisi.

Relacions d'aquest contingut