Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

Λ

Altres informacions sobre Alimentació: ENRICA / Informació individual / Menú tipus: Cardiosaludable / Fructooligosacàrids / L'aportació de calci de la llet de soja és semblant a la de vaca / Què engreixa més, la crosta o la molla del pa

Actualitat:

ENRICA, Estudi de Nutrició i Risc Cardiovascular a Espanya

 L'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) participa en un estudi epidemiològic per conèixer la prevalència de factors de risc cardiovascular en la població adulta espanyola. L'Estudi de Nutrició i Risc Cardiovascular a Espanya (ENRICA) serà desenvolupat per la companyia sanitària Sanofi-Aventis, la Universitat Autònoma de Madrid i l'Hospital Clínic i Provincial de Barcelona.

L'ENRICA permetrà complementar la informació d'estudis previs sobre la distribució dels factors de risc cardiovascular, amb noves dades sobre el tipus d'alimentació i l'obesitat. Amb aquest objectiu, es preveu fer una enquesta nacional a 14.000 persones representatives de la població espanyola no institucionalitzada major de 18 anys d'edat, que acabarà pel novembre del 2009.

Informació individual

Aquesta enquesta tracta d'obtenir la informació més completa sobre cada individu, i amb aquesta finalitat inclou les qüestions següents:

  • Consum alimentari. Informació molt detallada sobre el consum de 827 aliments i 184 receptes. La informació s'obtindrà a partir de la història de la dieta, mitjançant una enquesta informatitzada efectuada a les llars per personal qualificat.
  • Mesurament de pes, talla, circumferència de la cintura i del maluc. Aquests mesuraments serveixen per a calcular la distribució poblacional de l'obesitat (general) i de l'obesitat abdominal (important factor de risc cardiovascular).
  • Factors de risc cardiovascular segons els hàbits de vida.Com ara el consum de tabac o de begudes alcohòliques, l'activitat física al treball, l'oci, els mitjans de transport usats i els factors psicosocials.
  • Factors de risc cardiovascular de naturalesa biològica. Mitjançant determinacions analítiques com ara pressió arterial, colesterolèmia i perfil lipídic en sang, marcadors d'inflamació i de trombosi, glucèmia i hemoglobina glicosilada, creatinina en sang i microalbuminúria com a indicadors de funció i dany renal, leptina i àcid úric en sang.

L'anàlisi de totes aquestes dades permetrà un coneixement epidemiològic representatiu sobre els principals factors de risc cardiovascular -colesterolèmia, hipertensió, diabetis, exercici físic, obesitat, tabaquisme, etc.- en la població adulta d'Espanya. Així mateix, servirà de base per a desenvolupar programes més eficaços de prevenció i tractament d'aquests importants problemes de salut pública.

Menú tipus:

Cardiosaludable

  • Desdejuni: Suc de pomelo i taronja. Te aromatitzat. Pa integral torrat amb oli d'oliva verge extra, tomata natural i pernil ibèric.
  • Esmorzar: Iogurt desnatat amb un grapat de nous i avellanes. Fruita fresca.
  • Dinar (plat combinat): Pollastre de corral al forn (sense pell) amb arròs integral saltat amb nous i escalivada. Pa integral i fruita de temporada.
  • Berenar: Entrepanet vegetal amb formatge fresc i tonyina natural adobat amb un raget d'oli d'oliva verge extra.
  • Sopar: Amanida amb alvocat, enciam, tomata, blat moresc i pastanaga. Sardines al forn amb pebrots rojos. Pa integral i iogurt desnatat.

 El consell: Nutrients cardioprotectors que no han de faltar en la dieta diària: àcids grassos omega 3 del peix blau (també a les nous); àcids grassos monoinsaturats de l'oli d'oliva i l'alvocat; antioxidants de fruites i hortalisses de colors variats; magnesi de vegetals, fruits secs i cereals integrals; i calci de lactis desnatats, fruits secs, llegums i verdures de fulla verda (el calci dels vegetals és molt abundant, però l'organisme l'aprofita de pitjor forma).

L'ABC de la nutrició:

Fructooligosacàrids

 Els fructooligosacàrids, també coneguts per l'abreviatura FOS, són un tipus de fibra soluble composta d'unitats de fructosa. Alguns vegetals com la xicoira, la carxofa, l'espàrrec, la ceba, el porro, l'all o el plàtan contenen petites quantitats de FOS. Malgrat que el nostre organisme no és capaç de digerir aquests composts, s'ha comprovat que serveixen de nutrient per als bifidobacteris intestinals, i que redunda en diversos beneficis sanitaris. La deficiència de bifidobacteris pot ser la causa de la inflor abdominal, de dispèpsies i de restrenyiment que afecten moltes persones, per la qual cosa l'aportació de FOS pot ser beneficiosa. Aquest és el principal efecte que s'atribueix als FOS afegits a diversos aliments com són els lactis, les begudes, els aliments infantils i els complements dietètics per a perdre pes.

Consultori nutricional

 

Tinc una xiqueta menuda que no pren llet de vaca, però sí que beu de forma habitual llet de soja enriquida en calci. M'agradaria saber si l'aportació de calci de la llet de soja és semblant a la de vaca.

El batut de soja en substitució de la llet de vaca és una alternativa especialment recomanada per pediatres i nutricionistes. És la manera de garantir una aportació adequada de calci en aquells xiquets que no consumeixen llet de vaca ni derivats, ja siga perquè no els agrada el sabor o perquè se'ls ha diagnosticat al·lèrgia o intolerància a la lactosa (sucre de la llet de vaca). La beguda de soja no té caseïnes, les proteïnes de la llet de vaca que provoquen al·lèrgia, ni lactosa. Però l'aportació de calci està garantida, ja que la majoria de begudes de soja estan fortificades amb aquest mineral. En qualsevol cas, és aconsellable que el consumidor ho comprove en l'etiquetatge. A més, és una font excel·lent d'aminoàcids essencials, necessaris per al creixement i el desenvolupament dels xiquets. Per tant, la qualitat de les proteïnes és molt bona i equivalent a les de la llet de vaca. El seu perfil de greixos és molt saludable, no té colesterol i conté una bona proporció de greix insaturat (greix beneficiós).

És molt popular, quan se segueix una dieta, prescindir del pa o menjar-ne amb moderació. Voldria saber què engreixa més, la crosta o la molla del pa.

 Cal tenir en compte que cap aliment ni engreixa ni aprima. És la quantitat que es prenga de cada aliment dins del conjunt de la dieta diària el que descompensa la balança a favor d'un nombre més gran de calories i, per tant, de més pes.

Pel que fa a les calories de la crosta o de la molla, cal dir que, a igualtat de pes entre tots dos, la crosta, per estar deshidratada i tenir menys aigua, concentra més hidrats de carboni i, per tant, més calories. No obstant això, cal tenir en compte la capacitat d'absorbir que té la molla respecte de la crosta, per la qual cosa untar amb molla les salses i els olis dels adobs és una forma de sumar calories.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto