Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Anàlisi de productes

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Ous de diversos tipus: Frescs i lliures de salmonel·la però amb defectes de qualitat

Analitzats ous convencionals, de corral, Omega-3 i de gallines criades "al terra". Els de major talla i preu, els XL, van ser els de pitjor qualitat. Defectes de qualitat i etiquetatge, assignatures pendents

 S'han analitzat 24 estoigs d'ous de categoria A corresponents a cinc marques d'àmbit nacional. Per a l'estudi de defectes de qualitat es van estudiar 60 unitats per cada mostra (un total de 1.440 ous) i per a l'anàlisi microbiològica de detecció de salmonel·la, 12 unitats per mostra, que fan un total de 288 ous. Un total de 14 mostres eren convencionals, dels quals quatre eren de calibre XL (molt gran), cinc L (gran) i uns altres cinc M (mitjà). Quatre eren ous de corral, de calibres L i M; cinc eren enriquits en Omega-3 de talles també L i M; i una era d'ous de gallines criades "al terra". El laboratori no va analitzar la composició nutricional d'aquestes mostres perquè no hi ha diferències en els continguts de nutrients (proteïnes, hidrats de carboni, greix, vitamines i minerals) entre els diferents tipus d'ous. Sí que s'ha mesurat el contingut en àcids grassos Omega-3 i vitamina E en els ous que ho declaraven. Els ous que més respecten el benestar de les ponedores són els de corral.

 En els convencionals, el format de venda més comú, que no l'únic, era d'una dotzena, mentre que els ous Omega-3, els de corral i els de gallines criades al terra es venien tots en envasos de mitjana dotzena. Totes les mostres venien en estoig de cartó o retractilat amb base de cartó i amb faixa o sense que embolcalla l'estoig. Es va constatar que a major calibre, preu més alt: els ous XL costen de mitjana 0,22 euros cada un, els L surten a 0,14 euros i els M a 0,13 euros. Els de corral costen 0,23 euros i els Omega-3 una mitjana de 0,17 euros. La mostra procedent de gallina criada "al terra" costava 0,19 euros cada ou.

Sense salmonel·la, però mal etiquetats i amb defectes

Cap dels 288 ous analitzats al laboratori va donar positiu en salmonel·la, per la qual cosa el seu estat higienicosanitari va ser satisfactori.

Es tracta d'un gran resultat, del qual cal felicitar tot el sector. Però no tot va ser tan positiu: més de la meitat de les mostres (el 54%) incompleix la norma d'etiquetatge, i el problema és compartit de la mateixa manera en tots els tipus d'ous. I va haver-hi dues mostres, els ous de talla L de Coren i els de talla M de Matines, que van presentar una proporció d'ous amb un marcatge il·legible superior a l'admès per la norma, que és del 20%. Només els de Cantos Blancos lluïen l'etiquetatge d'acord amb la norma en totes les mostres. Tampoc es pot interpretar com a satisfactori que el 70% de les mostres presentessen més defectes de qualitat del que s'admet. Almenys, molt pocs ous estaven trencats (la que en major quantitat els tenia trencats es quedava en el 3% dels ous). Els defectes més comuns van ser la brutícia, les fissures en la crosta i la cambra d'aire superior a 6 mil·límetres (falta de frescor). Els ous normals amb més proporció de defectes (50% de les unitats) van ser precisament els més cars: XL de Matines, que costaven 0,26 euros cada ou. Aquests defectes es van donar gairebé de la mateixa manera entre els diversos tipus d'ou: els convencionals van presentar una mitjana de defectuosos del 24%, els de corral del 23% i els Omega-3 es van quedar en un 18%. En tots els tipus d'ou els valors mitjans van ser superiors al màxim admès per la norma (14% d'unitats amb defectes). En resum, etiquetatge i qualitat continuen sent l'assignatura pendent dels ous al nostre país.

Ben frescs

Una altra dada positiva: les proves de frescor dels 24 estoigs d'ous van mostrar resultats satisfactoris. Encara que en va haver-hi amb cambra d'aire superior a 6 mm (criteri de defecte de frescor), els valors mitjans d'aquest paràmetre i d'altres d'utilitzats en la prova indiquen que la frescor de totes les mostres era satisfactòria. Van destacar en frescor tres mostres de Cantos Blancos (convencionals L i M i gallines criades "al terra"), una de Pitas-Pitas (convencionals M) i els de corral de Matines.

El sistema de cria de les gallines (gàbies, de corral, al terra) a penes influeix en la qualitat comercial dels ous. Però la grandària sí, i decisivament: com més gran és el calibre, menor és la qualitat de l'ou. En la talla XL van presentar defectes de qualitat el 37% de les mostres, en la L el 23% i en la M el 15%. Es deu al fet que la grandària de l'ou augmenta a mesura que ho fa l'edat de la gallina ponedora i que com més gran és l'ou, la crosta és més fina i fràgil i menys aïllant.

Per marques, van destacar per la major proporció d'ous amb defectes de qualitat Matines (30%), Pitas-Pitas juntament amb El Aldeano (25%) i Dagu (23%). Cantos Blancos (12%) destaca just pel contrari. Coren, amb un 18%, es queda en un lloc intermedi però supera el 14% que dicta la norma com a màxim. De les quatre mostres de Cantos Blancos, dues (M i terra) complien la norma i les altres dues superaven el límit admès però per poc: un 15% de defectes en els L convencionals i un 17% en els Omega-3.

D'altra banda, la norma admet que fins a un 10% dels ous d'un envàs poden tenir un pes inferior al que correspon al seu calibre. Quatre de les 24 mostres incomplien aquesta norma, però les dues que en major grau ho feien (Pitas i Coren) tenien un error d'etiquetatge: eren ous de corral talla L i es venien com a convencionals XL.

Omega-3 i vitamina E

L'anàlisi va revelar que els ous enriquits en el greix saludable Omega-3 contenen una quantitat apropiada d'aquest greix, que fins i tot es va comprovar superior a la declarada en les etiquetes. Aquesta és, per cert, l'única diferència que tenen respecte dels ous convencionals. La manera més senzilla i econòmica d'incorporar Omega-3 al nostre organisme és menjar peix blau. Els ous enriquits tenen cinc vegades menys Omega-3 que la tonyina i deu vegades menys que el salmó. I les dues mostres d'ou que declaren vitamina E (les dues eren ous Omega-3) estan enriquides en aquesta vitamina: en contenen en una quantitat deu vegades més gran que els no enriquits.

Millor relació qualitat-preu

La millor relació qualitat-preu són els ous normals de calibre M de Cantos Blancos: els més barats, figuren entre els més frescs, són els de menys defectes de qualitat i estan ben etiquetats, tant l'embalatge com l'ou mateix. Entre els de corral, cal destacar Matines; i en els Omega-3, Pita-Pitas.

Ous: font inesgotable de preguntes

Són millors els ous grans?

Al contrari: els ous, com més grans són, pitjor qualitat tenen. Com més gran és el seu calibre, menor és la qualitat de l'ou. En la talla XL van presentar defectes de qualitat el 37% de les mostres, en la L el 23% i en la M el 15%. Es deu al fet que la grandària de l'ou augmenta a mesura que ho fa l'edat de la gallina ponedora i que com més gran és l'ou, la crosta és més fina i fràgil i menys aïllant.

Són millors els ous amb rovell més rogenc?

El color del rovell, més rogenc o més pàl·lid, no té res a veure amb la qualitat comercial de l'ou ni amb el sabor; aquest color és fàcilment manipulable pel productor mitjançant un suplement amb pigments carotenoides que s'afegeixen al pinso de les gallines ponedores.

Realment són tan nutritius?

Sí, tenen un gran valor nutritiu que és encara més valuós per la seua aportació energètica moderada, 150 calories per cada 100 grams. Els ous estan indicats fins i tot en dietes de control de pes. Per a un xiquet o una persona de complexió mitjana és saludable un consum de tres a quatre ous a la setmana; un individu corpulent o físicament molt actiu pot consumir fins a sis o set ous per setmana. L'ou és l'aliment amb proteïnes (13% del seu contingut) de major valor biològic, més completes encara que la de la carn, perquè contenen en una proporció òptima els vuit aminoàcids essencials. Els greixos representen el 10%, i els saturats només ho són en un 32%, per tant el seu perfil lipídic és saludable. L'ou aporta també diverses vitamines liposolubles. La seua vitamina D és molt valuosa quan se segueixen dietes baixes en greixos. L'ou és interessant també pel contingut en minerals, sobretot fòsfor, sodi, potassi i zinc, a més del seleni, bon antioxidant. L'ou aporta, així mateix, antioxidants com luteïna i zeaxantina, que protegeixen la part central de la retina i el cristal·lí de l'acció oxidant de la llum; aquests dos nutrients estan implicats en la prevenció de la degeneració macular senil, causa de pèrdua de vista en la tercera edat. L'ou és una font valuosa de colina, vinculada al bon funcionament del fetge.

Tenen molt de colesterol, els ous?

Sí, però els aliments amb alt contingut de colesterol no influeixen tant com es pensava en l'elevació del colesterol plàsmic total. De fet, en el control de l'hipercolesterolèmia hi ha factors més importants que el colesterol dels aliments, sobretot la proporció entre àcids grassos saturats i trans (els menys saludables) i els poliinsaturats (saludables). I aquest perfil lipídic és saludable en l'ou. A més, també té lecitina, que ajuda a mantenir en suspensió el colesterol en sang, i impedeix que es diposite en la paret de les artèries. Per tant, encara que han de moderar-ne el consum els qui tenen hipercolesterolèmia, no està justificat eliminar-los de la dieta.

Xiquets amb al·lèrgia a l'ou

L'ou és l'aliment més al·lergogen en els xiquets d'1 a 2 anys. En els qui sofreixen aquesta al·lèrgia no n'hi ha prou d'evitar el consum de l'aliment, ja que l'ou i els seus components són molt utilitzats en l'elaboració d'altres productes, la qual cosa dificulta el seguiment d'una dieta sense ou. El pronòstic, però, és bo: la majoria de xiquets afectats acaben tolerant l'ou quan superen els dos o tres anys.

Per què hi ha ous Omega-3?

Perquè davant de la mala fama que durant anys va tenir el consum d'ous pel seu elevat contingut en colesterol, la tecnologia alimentària va desenvolupar la tècnica de modificar el perfil de greixos de l'ou augmentant-hi la concentració d'àcids grassos Omega-3, reconeguts per la seua contribució positiva en la salut cardiovascular. Això s'aconsegueix modificant la composició dels pinsos de les gallines barrejant-los amb olis de peixos, algues o llavors de lli, font natural de greix Omega-3.

El color de l'ou té alguna cosa a veure amb la seua qualitat?

El color de la crosta (blanc o bru) depèn de la raça de la gallina i no té res a veure amb la qualitat ni amb el sabor.

Benestar de les gallines?

Una gallina feliç és la que gaudeix de llibertat per a picotejar pel terra, fer exercici, arreglar-se les plomes, donar-se banys de terra, pujar a un pal quan se sent amenaçada i construir un niu per a dipositar-hi els ous. Són conductes, totes aquestes, negades a les gallines criades en gàbies, les que ponen la immensa majoria dels ous que el mercat ofereix avui en dia al consumidor; l'excepció la representen els ous de corral. En el sistema de cria en gàbies no preparades (quedarà prohibit el 2012), les gallines disposen d'un mínim de 550 centímetres quadrats de superfície per au (menys del que ocupa un full de paper). En les gàbies preparades, la superfície mínima per gallina és semblant, només 600 centímetres quadrats. Les gallines criades al terra estan en naus la densitat de les quals no supera la de nou gallines per metre quadrat, uns 1.100 centímetres quadrats per gallina, el doble que les criades en gàbies. I les de corral, les més afortunades de tot el sistema productiu, han de tenir accés de forma ininterrompuda i durant tot el dia a un espai a l'aire lliure, si bé els productors poden restringir aquest accés durant un període limitat pels matins. La densitat màxima d'aquests espais a l'aire serà d'una gallina per cada 4 metres quadrats, és a dir, els correspon 67 vegades més espai que a les gallines criades en gàbies i 36 vegades més que a les "criades al terra". Optar per la compra d'ous de corral equival, per tant, a afavorir el benestar de les gallines ponedores. Aquesta elecció exigeix al consumidor un compromís, mesurable en esforç econòmic: com és lògic, els ous de corral són més cars, encara que potser no tant com caldria suposar. Els de corral (sempre són de talles L o M) costen, de mitjana, 0,23 euros cada un, només un cèntim més que els ous més grans de cria en gàbies, els XL, i quatre cèntims més que els de "terra"; això sí, són molt més cars que els convencionals L i M, que costen 0,14 i 0,13 euros, respectivament. Ara bé, la composició nutricional dels ous de corral és idèntica a la dels convencionals. El seu valor afegit no és nutritiu, sinó cultural i ecològic: la cria té més en compte el benestar de les gallines.

Els ous ferrats engreixen molt i són poc digestius

 La digestibilitat de l'ou depèn de la tolerància individual i de la forma de coure'ls. Bullits són més digestiu que fregits. L'ou ferrat (fegit) conté una mica més de greix, encara que no tant com es pensa, perquè la seua capacitat d'absorbir l'oli és limitada i independent de la quantitat d'oli usat en la fregida. S'estima que un ou ferrat ben escorregut aporta només 35 calories més que si es consumeix bullit.

Crus alimenten més

No és cert. Els ous crus (desaconsellables perquè si tinguessen salmonel·la -que s'inactiva amb la calor- podrien causar una infecció alimentària) no són tan nutritius com es creia. La proteïna de l'ou necessita l'acció de la calor per a coagular-se i poder ser digerida i aprofitada pel nostre organisme.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto