Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

Λ

La globalització també arriba a la nevera

La globalització ha multiplicat la diversitat alimentària. Els consumidors disposen d'una oferta més gran de productes per a variar la seua dieta, però no tot són avantatges

 La globalització també ha arribat a la nostra nevera, on es poden conservar des d'espàrrecs conreats al Perú i envasaments al nostre país, peix glacejat procedent d'aigües namíbies o fruita fresca original de Tailàndia. Aquest fet condiciona en gran manera l'actual patró de consum alimentari que, tal com anuncien els estudis d'hàbits alimentaris més recents, s'allunya del patró saludable de dieta mediterrània.

Aliments del món, sabors universals

 Amb aquest nou concepte -globalització alimentària- que uneix integració i diversitat en l'elecció d'aliments, cal diferenciar entre els productes nous procedents d'altres països (peixos com el panga, fruites tropicals, salses exòtiques...), i els mateixos aliments que arriben d'altres països com és el cas del lluç, que n'hi ha del Cantàbric o del Mediterrani i també d'aigües llunyanes de l'Atlàntic sud.

Pel que fa als aliments frescs com les fruites i hortalisses, l'interrogant és si el temps que transcorre des de la recol·lecció fins al consum n'afecta la correcta maduració, el valor nutritiu o el sabor, entre d'altres. La tecnologia alimentària se centra a tractar de mantenir intactes tant el valor nutritiu de l'aliment d'origen com l'estat higiènic correcte, el sabor i l'aparença. Amb aquest fi es treballa en la fabricació de nous envasos i sistemes de conservació alimentaris. Es tracta, d'una banda, d'embolcalls que incorporen substàncies que absorbeixen oxigen, etilè (gas que accelera la maduració dels vegetals), humitat, diòxid de carboni, sabors o olors, i, d'una altra, de recipients que transmeten agents antimicrobians o antioxidants.

 Gràcies a la innovació tecnològica en l'àmbit de la conservació d'aliments, el mercat alimentari actual ofereix al consumidor la possibilitat de conèixer el sabor de nous aliments i experimentar amb noves preparacions culinàries, fet que proporciona un gaudi culinari responsable i coherent amb una dieta equilibrada. Així, es pot aprofitar la gran varietat de fruites tropicals pròpies dels mercats asiàtics i sud-americans que es mostren a les prestatgeries de les botigues, com ara el mango, la papaia, la fruita de la passió (maracujà) o el litxi, per imitar el gust dels saborosos sucs tropicals. Aquests aliments encaixen dins d'una dieta equilibrada i la complementen en composts antioxidants, com ara la vitamina C, els grans destacats del seu valor nutricional.

 La iuca, un tubercle habitual des de fa anys als mercats del nostre país, comparteix similituds culinàries i nutritives amb la patata; es pot elaborar des d'un puré de iuca fins a iuca fregida. Fins i tot la seua farina pot substituir la del blat en l'elaboració de croquetes, salses, galetes i pans, amb l'avantatge que, a més, no conté gluten, de manera que serveix per a cuinar plats aptes per a celíacs.

L'altra cara de la moneda

L'enriquiment gastronòmic és fruit de la globalització, encara que també s'hi aprecien aspectes negatius, com pot ser l'elevada despesa energètica, l'exagerat malbaratament d'aliments i una tendència a descuidar una pràctica alimentària saludable.

Aquesta oferta en l'àmbit de l'alimentació influeix de forma directa en els hàbits, els costums i els gusts alimentaris. El paladar es va acostumant a un tipus d'aliments o de menjars que, de vegades, són poc saludables pel seu valor energètic desproporcionat, fet que comporta conseqüències nocives en l'estat nutricional i en la salut de la població, i té la màxima expressió en l'obesitat, malaltia crònica també "globalitzada".

A això se sumen patògens, composts al·lergògens, contaminants ambientals o residus de productes, riscs associats a la globalització del sistema alimentari. Un aliment contaminat pot causar brots de malaltia en molts països alhora i de forma més ràpida, com ha ocorregut els últims anys amb les crisis alimentàries de les vaques boges, la pesta porcina o la febre aftosa. En aquest sentit, les autoritats sanitàries estan alerta sobre la preocupació que mostra el consumidor respecte de la seguretat de certs aliments, perquè pot fer-li canviar els hàbits alimentaris. Davant d'un canvi d'hàbits menys saludables, el risc nutricional augmenta, bé per insuficiència o bé per excés de certs nutrients.

En el I Congrés Mundial de la Nutrició i la Salut Pública, celebrat pel setembre de 2006 a Barcelona, ja es posava de manifest que els inconvenients de la globalització alimentària afecten diversos camps: producció, processament, preparació, envasament, distribució i consum dels aliments. Tots aquests aspectes es relacionaven amb la mala alimentació i els problemes alimentaris que poden aparèixer amb la diferent assimilació de certs productes d'altres cultures (un risc més alt d'al·lèrgies o d'intoleràncies alimentàries) o amb els diversos conservants que s'han d'utilitzar perquè suporten, en bon estat, el llarg viatge fins que arriben a les nostres fronteres, a més del temps que transcorre fins que són consumits.

Cal tenir en compte que els nous productes elaborats que tracten d'imitar el menjar típic d'altres països, com ara farciments per a burritos mexicans, rotllets de primavera, salses i aperitius diversos no sempre són saludables, per això s'ha de llegir amb atenció l'etiquetatge nutricional a fi de conèixer els ingredients que contenen i el procés d'elaboració que han seguit. Convé comprovar, a més, quins tipus de greixos són els més abundants en la seua composició, i si el producte porta greixos hidrogenats, molt perjudicials per a l'aparell circulatori i el cor; quina quantitat de sodi indica l'etiqueta en comparació amb altres productes semblants (es consideren aliments amb una quantitat elevada de sodi els que en tenen més de 500 mg per cada 100 g d'aliment), la quantitat de sucres afegits... Molts d'aquests productes (però també d'altres molt utilitzats en la nostra dieta habitual, com ara en pastisseria, rebosteria, precuinats, aperitius, etc.) contenen una gran densitat energètica i massa greixos, sucres i sal, que descompensen i deterioren la salut si es consumeixen de manera habitual.

Seguretat alimentària

El concepte de globalització alimentària porta implícit el de seguretat alimentària. El gran flux d'aliments entre països amb normatives diferents relatives a la seguretat alimentària és el que ha provocat les crisis dels últims anys. L'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) ha impulsat i reforçat la cooperació amb l'OMS mitjançant la creació d'una xarxa internacional d'autoritats en matèria d'innocuïtat dels aliments (INFOSAN), operativa des de 2004. L'objectiu és proporcionar a les autoritats sanitàries dels diferents països la informació de possibles brots internacionals de malalties de transmissió alimentària. No obstant això, als països desenvolupats del nord el concepte de seguretat alimentària se centra en la sanitat, mentre que per als països pobres, la seguretat alimentària té una altra connotació: la de seguretat en l'abastiment d'aliments.

"Food miles": quilometratge dels aliments

 La globalització alimentària, en gran manera, també té un impacte en el medi ambient. D'acord amb la idea dels molts quilòmetres que han de "recórrer" els aliments abans d'arribar al nostre plat, sorgeix el "food miles". Aquest concepte abraça l'impacte que registra en emissions contaminants de diòxid de carboni (CO2) el transport -en vaixell, camió o avió- dels aliments i el seu efecte en el canvi climàtic. N'hi ha qui pensen en la paradoxa de menjar un aliment ecològic d'un país estranger. Són moltes les veus que demanen la realització d'anàlisis més completes, ja que la que podria denominar-se "empremta de la contaminació" no ha de limitar-se només al transport de l'aliment, sinó que també ha de mesurar la despesa de combustible que en comporta la producció o la conservació. Diversos estudis demostren que el cultiu ecològic és més sostenible. El govern britànic s'ha avançat i ha llançat una iniciativa perquè l'etiquetatge del menjar faça referència al seu impacte ambiental, mitjançant la "Carbon Reduction Label" (etiqueta de reducció de carboni). L'informe, encara en desenvolupament, es publicarà al final de 2008.

Locavores

 Cada vegada més persones -agricultors, ramaders i consumidors- defensen aspectes socials, econòmics, ambientals i, fins i tot, nutricionals de l'agricultura i la ramaderia sostenible. Pel que fa al valor nutritiu, investigacions recents han comprovat que els aliments ecològics contenen una concentració més gran en composts antioxidants que els aliments conreats de forma tradicional. Els investigadors afirmen que aquests aliments són més nutritius, saborosos i segurs i que preserven la biodiversitat i el medi ambient. La qüestió és que, tot i que són molts els consumidors que s'interessen per aquest tipus d'alimentació, són pocs els que la poden portar a terme, atès l'elevat preu d'aliments com les fruites i les hortalisses ecològiques.

Al mateix temps, sorgeixen moviments que advoquen pel concepte de la producció, la distribució i el consum local, és a dir, per l'autoabastiment. Al Regne Unit s'han manifestat els moviments socials anomenats "locavores", que es defineixen com persones que només mengen productes elaborats en un radi d'uns 160 quilòmetres. Aquesta concepció de la producció i el consum alimentari local s'estén a altres regions del món. En termes semblants van sorgir els anomenats "Local Foods", programes que tracten d'ajudar, a través de beques i donacions, aquells projectes que tinguen com a objectiu que els aliments conreats localment siguen més accessibles i assequibles per a les comunitats locals.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto