Residències d'estudiants i col·legis majors: analitzats 86 centres a 18 ciutats espanyoles: El preu d'una residència pot ser fins a set vegades superior segons la ciutat i el model d'allotjament

 Les residències universitàries i els col·legis majors no estan a l'abast ni de tots els universitaris ni de totes les butxaques. Un bon expedient acadèmic, una entrevista personal i la possibilitat de poder desemborsar cada mes una mitjana que voreja els 600 euros en marquen els límits. A aquests requisits se suma la manca d'algun tipus de discapacitat, ja que l'accessibilitat per a persones amb problemes de mobilitat o cegues és, llevat de comptades excepcions, deficient. Així ho ha pogut comprovar CONSUMER EROSKI en l'anàlisi que ha efectuat a 86 residències i col·legis majors (un de cada cinc dels registrats al nostre país) de 18 capitals.

De l'anàlisi s'infereix, això sí, que la diversitat de preus és molt àmplia i està condicionada per la ciutat escollida i el model d'allotjament: el cost més elevat de l'estudi, trobat en una residència barcelonina, és de 1.418 euros mensuals per una habitació individual amb bany i pensió completa. Aquesta quantitat és gairebé set vegades més gran que els 230 euros d'una residència avaluada a Sevilla, que només dóna dret a allotjament, la mensualitat més econòmica de l'estudi.

S'han visitat 86 residències i col·legis majors a 18 ciutats: Alacant, Barcelona, Bilbao, Còrdova, Granada, Madrid, Màlaga, Múrcia, Oviedo, Pamplona, Salamanca, Sant Sebastià, Santiago de Compostel·la, Sevilla, València, Valladolid, Vitòria i Saragossa. El llistat inclou centres públics, privats, concertats, femenins, masculins i mixts. Més de la meitat de les residències i col·legis majors estudiats eren mixts, encara que encara perviu la separació de sexes: gairebé el 38% eren només femenins i l'11%, masculins.

D'una banda, CONSUMER EROSKI va sol·licitar informació als directors i responsables de cada centre. De l'altra, tècnics d'aquesta revista, fent-se passar per clients interessats a allotjar-hi un familiar, van visitar, el juliol d'enguany, cada una de les residències per comprovar sobre el terreny l'estat de les instal·lacions i la seua conservació, la netedat, els serveis oferts, l'accessibilitat, la seguretat i les condicions d'admissió o les normes de cada una.

Les residències i els col·legis majors analitzats aproven amb un poc satisfactori 'acceptable' l'examen proposat per la revista: els de Múrcia i Vitòria aconsegueixen un 'molt bé'; el 'bé' certifica la valoració dels visitats a Alacant, Bilbao, Còrdova, Màlaga i Sant Sebastià; i es queden en un pobre 'acceptable' els centres estudiats a Barcelona, Madrid, Granada, Oviedo, Salamanca, Santiago de Compostel·la, València, Valladolid i Saragossa. Les pitjors qualificacions de l'informe són per a les instal·lacions observades a Pamplona i Sevilla, que suspenen amb un 'regular'.

Per apartats, les 86 residències visitades obtenen valoracions positives en informació, netedat i serveis que ofereixen als residents (l'índex mitjà és d'un 'bé'). Fluixegen, però, en mesures de seguretat davant de casos d'emergència (a penes un 'acceptable') i suspenen en accessibilitat ('regular'). De fet, menys de la meitat dels centres estudiats disposen d'habitacions adaptades per a residents amb discapacitat.

Relacions d'aquest contingut