Educació especial: Formació integradora per a capacitats diferents

 A les portes d'un nou curs escolar, les llàgrimes dels més petits es confonen amb les abraçades i els nervis dels qui ja han experimentat la sensació de compartir per primera vegada un pupitre amb altres xiquets de la seua edat. Tots van a classe el mateix dia, encara que no tots reuneixen les mateixes aptituds o capacitats d'aprenentatge, una diferència que a simple vista pot no apreciar-se, però que determinarà el futur escolar del menor. La seua inclusió en el sistema educatiu ha viscut una evolució en la qual han anat desapareixent els sistemes que fomentaven l'aïllament dels menors amb algun tipus de deficiència física, psíquica, motora o sensorial, i impedia, en la majoria dels casos, que aconseguissen un desenvolupament òptim de les seues capacitats i del seu procés de socialització.

Un alumne requereix ajuda educativa especial quan les seues dificultats són més grans en relació amb la resta dels seus companys en l'aprenentatge que es determina en el currículum corresponent a la seua edat i necessita, per un període de la seua escolarització o al llarg de tota aquesta, suports determinats i atencions educatives específiques per a compensar aquestes dificultats. També s'inclouen en aquest grup els qui, a causa de la seua alta capacitat intel·lectual, necessiten activitats complementàries per a la seua correcta formació.

Ja siga per discapacitat física, motora, psíquica, per trastorns greus de conducta o sobredotació, i segons dades del Ministeri d'Educació, prop de 140.000 alumnes de nivells anteriors a la universitat amb necessitats educatives especials s'atenen a les aules escolars espanyoles, ja siga en centres d'educació especial específica (21%) o en centres educatius ordinaris (79%). Segons dades del Sistema Estatal d'Indicadors de l'Educació 2006, l'últim publicat per l'Institut Nacional de Qualitat i Avaluació (INCE), la deficiència psíquica és el diagnòstic del percentatge més alt d'alumnes amb necessitats educatives especials, un 60%, seguit d'un percentatge molt més reduït d'alumnes diagnosticats per autisme i trastorns greus de personalitat, el 14%. La resta de diagnòstics no superen el 10%.

Relacions d'aquest contingut