Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Tema de portada

^

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Les ciutats giren l'esquena a la bicicleta

Lloguer públic de bicicletes

 Potenciar l'ús de la bicicleta a la ciutat no passa només per tenir una xarxa de carrils bici extensa i compatible, sinó també per instal·lar un servei públic de lloguer de bicicletes disponible per a tots els públics. La pionera al nostre país va ser Còrdova (el va implantar el 2003); la van seguir Vitòria (el 2004) i Madrid (el 2005). Les altres ciutats el van instal·lar a partir del 2006. De totes formes, només 11 de les 18 ciutats analitzades en tenien un, i d'aquestes caldria descartar Madrid: està pensat per a l'oci (només es pot utilitzar al parc Juan Carlos I) i no tant com a servei de transport públic.

En aquest apartat, suspenen la Corunya, Alacant, Granada, Màlaga, Múrcia, Oviedo i València amb un 'molt malament' (Madrid es queda amb un 'regular'), ja que no disposen de cap sistema de lloguer públic. A la banda contrària se situen Sant Sebastià i Sevilla, amb un 'molt bé' cada una.

Aquesta revista va analitzar cinc serveis de lloguer personalitzats (on s'ofereix atenció individualitzada i és un treballador qui proporciona la bicicleta a l'usuari) a Bilbao, Madrid, Santander, Valladolid i Vitòria; i altres sis d'automatitzats (amb un sistema que funciona a través d'una targeta lectora o un codi, i és el mateix usuari qui agafa la bicicleta) a Barcelona, Còrdova, Pamplona, Sant Sebastià, Sevilla i el que s'acaba d'inaugurar a Saragossa. En cada ciutat, es van comprovar en quatre punts de recollida i lliurament tant el tipus i la qualitat de la informació que proporcionaven com l'estat de la bicicleta.

Dels dos sistemes, l'automatitzat va resultar més útil i ràpid per a llogar la bicicleta, els horaris eren en general més amplis i, de vegades, estava disponible tot el dia de forma ininterrompuda. Amb tot i això, excepte a Còrdova i Sevilla, en la resta de ciutats amb aquest sistema (Barcelona, Pamplona, Sant Sebastià i Saragossa) els tècnics de la revista es van veure obligats a realitzar tràmits amb dies o setmanes d'antelació abans de poder gaudir d'aquesta iniciativa sostenible. En la majoria demanaven un número d'identificació (DNI, permís de conduir o document d'empadronament).

Per contra, en totes les ciutats amb sistema personalitzat (Bilbao, Madrid, Santander, Valladolid i Vitòria) es va poder llogar la bicicleta el mateix dia i no es van necessitar tràmits previs. N'hi va haver prou d'acudir als punts de recollida i donar el número del DNI, passaport o permís de conduir. En aquests casos, per a tornar a llogar el vehicle calia esperar un quart d'hora o mitja hora, excepte en el cas de Santander, on era possible utilitzar-la totes les vegades que es volgués al llarg del dia. A Barcelona, Còrdova i Saragossa només permetien tenir la bicicleta dues hores com a màxim, fins a quatre a Pamplona i Sant Sebastià i tot el dia a Sevilla

El preu també va tenir protagonisme en l'examen de CONSUMER EROSKI. A Bilbao, Còrdova, Madrid, Santander, Valladolid i Vitòria el servei era gratuït. En les altres ciutats implicava un cost, ja siga en forma de fiança, de quota anual o de preinscripció: van ser els casos de Barcelona, Pamplona, Sant Sebastià, Sevilla i Saragossa (a la capital catalana i l'aragonesa són 24 euros, 12 a Sant Sebastià i 10 a Sevilla). A la capital sevillana, a més, exigeixen 150 euros en concepte de fiança davant de possibles desperfectes o deterioraments causats a la bicicleta. A més de les despeses esmentades, a Sant Sebastià, Sevilla, Pamplona i Saragossa el servei inclou un cobrament que varia en funció del temps que s'usa la bicicleta. Per exemple, és habitual que la primera mitja hora siga gratis i, a partir de llavors, cada hora es cobre de 50 cèntims a 3 euros.

Els punts de recollida i les hores d'ús són aspectes importants. Així, Barcelona compta amb 400 punts de recollida i el servei de lloguer durant tot el dia. Falla, en canvi, Madrid, on només hi ha dues estacions de lloguer i el vehicle es pot usar una hora com a màxim.

Les onze ciutats amb lloguer de bicicletes han de millorar molt en l'adequació dels seus sistemes a les necessitats de persones amb alguna discapacitat. I és que, segons la informació oferta pels ajuntaments, tan sols Vitòria i Bilbao disposen de bicicletes adaptades a aquest tipus de persones. La capital alabesa disposa de 5 tricicles i 5 tàndems, i a la capital biscaïna s'ofereixen 2 tàndems. Madrid també inclou en la seua dotació de bicicletes alguns tàndems útils perquè hi circulen dues persones.

Malgrat la seua limitació com a sistema de lloguer dirigit a l'oci, a Madrid es facilitava tota mena de dades (raó que explica la seua bona nota en aquest apartat, un 'excel·lent'): horaris, normes d'ús, explicació del sistema, obligacions de circulació i de seguretat del ciclista, possibles sancions, i talla i edat mínimes per a poder participar-hi. A més, juntament amb la bicicleta es lliurava un casc i elements reflectors portàtils per garantir la seguretat dels ciclistes.

El servei acabat d'inaugurar de Saragossa ha de millorar molt en informació a l'usuari (va obtenir en aquest apartat un 'malament'), cosa que també ocorre a Bilbao i Santander. Els de Barcelona, Còrdova (on ni tan sols expliquen el funcionament del sistema de lloguer de bicicletes) i Pamplona són els més pobres en informació (es queden entre el 'regular' i l''acceptable'). Per contra, Sant Sebastià i Madrid ('excel·lent') van ser els que millor valoració van aconseguir en aquest aspecte, seguits de Sevilla i Valladolid (amb un 'molt bé'). Una altra de les mancances generalitzades: l'esment d'un telèfon per a assistències o emergències.

L'estat de les bicicletes a Bilbao, Pamplona i Sevilla era excel·lent. També era bo el de Vitòria, Barcelona, Còrdova, Saragossa i Sant Sebastià. Les que es trobaven en pitjors condicions eren les instal·lades a Santander, Madrid i Valladolid: elements trencats, sense llum del davant, frens desgastats i alguna cistella trencada.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto