Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Tema de portada

^

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Les ciutats giren l'esquena a la bicicleta

Carril bici: molt per millorar

  La dotació de carrils bici a cada ciutat és, en general, insuficient: la mitjana global de l'estudi en aquest apartat és, de nou, un 'regular'. Aquestes vies conformen l'equipament bàsic per a desplaçar-se amb bicicleta per la ciutat amb seguretat, sense haver d'arriscar-se a circular compartint calçada amb vehicles motoritzats. Tanmateix, Oviedo i Alacant (les dues amb un 'molt malament') no disposen ni d'un sol quilòmetre de carril bici.

Múrcia sí que compta amb carrils bici, però només se n'han construït 4,7 quilòmetres per a una capital amb gairebé 423.000 habitants, xifra que representa una proporció d'un quilòmetre per cada 89.970 ciutadans. Pitjor és encara la ràtio de Màlaga, un quilòmetre per cada 102.045 ciutadans (la seua nota: un 'malament'). De pobre es pot qualificar la dotació de la Corunya (9 quilòmetres, un per cada 27.154 habitants) i Santander (10 quilòmetres, un per cada 18.180 ciutadans), destinada més al gaudiment dels turistes que al foment dels desplaçaments sostenibles a la ciutat. En termes relatius, les millors xarxes viàries per a ciclistes es troben a Vitòria (55 quilòmetres, un per cada 4.172 habitants) i Pamplona (41 quilòmetres, un per cada 4.754 ciutadans). Si es té en compte exclusivament el nombre de quilòmetres de carril bici, la xarxa més extensa es localitza a Barcelona: 128 quilòmetres, més del doble dels que hi ha Madrid.

Els tècnics d'aquesta revista també van analitzar in situ 37 carrils bici (un màxim de tres per ciutat) a les 16 ciutats on n'hi havia. La valoració final de l'estat d'aquestes vies es queda en un pobre 'acceptable', condicionada en gran part per la falta d'aparcaments de bicicletes (es va qualificar amb una mitjana global de 'malament') i per una senyalització insuficient (només 'acceptable'). Per contra, l'estat de manteniment de les vies ciclistes era molt bo, igual com les condicions de seguretat.

Senyalització: qüestió de seguretat

La senyalització d'un carril bici influeix en la seguretat del ciclista. Entre les millors: Bilbao, Madrid, Pamplona, Sevilla i Vitòria, amb un 'molt bé'. A la banda contrària, Múrcia, amb un 'molt malament'. Set de cada deu carrils bici estudiats són de doble sentit en la majoria dels trams; en canvi, els triats a València, Màlaga i Múrcia no tenen pintades les línies o marques vials que separen els dos sentits. A més, en matèria de senyalització tan sols en una de cada tres vies es va veure el senyal que recorda als ciclistes la velocitat màxima permesa (les millors van ser les rutes escollides a la Corunya, Madrid i Múrcia).

La senyalització adquireix una rellevància especial en els encreuaments. De les 390 interseccions localitzades durant els recorreguts, el 94% estaven senyalitzades. Per contra, només en el 18% dels casos es van trobar semàfors específics per a ciclistes (a la Corunya, Còrdova, Madrid, Sant Sebastià, València, Valladolid i Vitòria).

El manteniment de les sendes ciclistes recorregudes va ser catalogat com de molt bo. No obstant això, els clots eren freqüents en alguns trams de les vies estudiades a la Corunya, Màlaga, Sant Sebastià, Santander, València i Valladolid. De la mateixa manera, al paviment i a les marques vials de quatre carrils estudiats a Còrdova i Barcelona els faltava una mà de pintura, mentre que alguns rastells que es van travessar als carrils bici estudiats a Granada, Sant Sebastià i Saragossa es trobaven mal rebaixats.

El 37% dels carrils bici analitzats es trobaven dins de la vorera o dins de la calçada en la major part del trajecte o en la totalitat, el 30% eren vies independents i la resta responia a un model mixt.

Seguretat dels ciclistes

El respecte entre els usuaris dels carrers (vianants, conductors i ciclistes) és encara una assignatura pendent, encara que s'hi ha constatat una conscienciació creixent, tal com ho demostra el 'molt bé' amb què s'ha qualificat aquest camp. Alguns inconvenients: es van trobar en el moment de l'anàlisi fins a 65 vianants passejant pels tres carrils de Sevilla sense mirar si hi havia trànsit ciclista, i fins a 8 vehicles estacionats de forma il·legal als carrils de Barcelona. També es van observar altres situacions perilloses: a Sevilla i Valladolid els carrils bici estudiats estaven perillosament prop de la fila d'aparcaments; a Granada, Madrid i Valladolid, els vehicles que circulaven al costat dels ciclistes no respectaven la distància mínima d'1,5 metres en els avançaments a bicicletes; a Bilbao, els usuaris de les tres vies analitzades anaven a una velocitat excessiva; i a Màlaga, Valladolid i Vitòria, ni tan sols utilitzaven aquesta senda i conduïen la bici per la carretera o la vorera.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto