Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Tema de portada

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Les ciutats giren l'esquena a la bicicleta

 La bicicleta és, a les nostres ciutats, un mitjà per fer esport, no una alternativa real de transport. Els parcs, les zones verdes i poc més, són els reductes en què és possible pedalar sense posar en risc la integritat física. Però és que a més es dóna la paradoxa que molts ciutadans han d'utilitzar l'automòbil per a acostar-se a aquests espais, entre altres raons perquè se'ls prohibeix introduir la bicicleta a l'autobús o al metro. Un element clau és la dotació de carrils bici, en què l'escassetat és la norma. Així ho ha constatat CONSUMER EROSKI en l'estudi que ha fet a 18 capitals del nostre país. Dues de les ciutats no disposen d'aquest tipus de vies, en altres tres l'equipament és tan escàs que la proporció d'habitants per quilòmetre de carril bici és superior a 50.000, i només en dues es troba per sota dels 5.000 ciutadans per quilòmetre de carril bici. A això se sumen les mancances d'aparcaments de bicicletes i l'anecdòtica connexió amb el transport públic. Per tant, les dades mostren que, llevat de comptades excepcions, les ciutats continuen girant l'esquena a la bicicleta.

CONSUMER EROSKI ha comprovat fins a quin punt la bicicleta és un mitjà de transport urbà. D'una banda, ha analitzat 37 carrils bici i 11 serveis de lloguer públic de préstec de bicicletes a 18 ciutats del país: la Corunya, Alacant, Barcelona, Bilbao, Còrdova, Granada, Madrid, Màlaga, Múrcia, Oviedo, Pamplona, Sant Sebastià, Santander, Sevilla, València, Valladolid, Vitòria i Saragossa. D'altra banda, ha enviat als ajuntaments un qüestionari per conèixer l'equipament amb què compten per a afavorir l'ús de la bicicleta.

Els resultats mostren que la viabilitat de l'ús de la bicicleta com a vehicle urbà es troba encara lluny de ser real. De fet, la valoració global no passa d'un insatisfactori 'regular'. Per ciutats, les capitals més malament equipades per a desplaçar-se amb bicicleta són Alacant i Oviedo, que van suspendre de manera rotunda l'examen amb un 'molt malament'. La raó: no disposen de carrils bici ni de servei de lloguer públic de bicicletes. Múrcia comparteix aquesta nota perquè tampoc compta amb servei de lloguer i perquè la seua dotació de carrils bici és insuficient. Una cosa semblant ocorre a Màlaga, Granada, València i la Corunya, que van suspendre amb un 'malament'. En l'extrem oposat es troben Barcelona, Bilbao, Còrdova, Sant Sebastià, Sevilla i Vitòria, que van aprovar amb un 'bé'. Pamplona, Valladolid i Saragossa van rebre un 'acceptable', i Madrid i Santander no van superar el 'regular'.

El binomi ideal: ciutat i bicicleta

Perquè la bicicleta siga una alternativa real de transport urbà, les ciutats han d'adaptar-se a aquest vehicle. Heus ací alguns dels requisits bàsics:

  1. Una bona infraestructura en carrils bici. Hi importa la quantitat, però també la qualitat. Han de comunicar el nombre més gran possible de zones de la ciutat (centre, barris limítrofs i petites localitats pròximes) i conservar-se en un bon estat de manteniment. A més, aquestes zones específiques per al pas de bicicletes han d'estar senyalitzades correctament per a garantir la seguretat de ciclistes, vianants i conductors de vehicles.
  2. Localització d'aparcaments de bicicletes. La ubicació d'estacionaments de bicicletes és especialment útil al llarg de carrils bici, davant de poliesportius o zones esportives, centres educatius, espais culturals i institucionals, estacions d'autobusos o de tren i, en general, en la major part dels punts neuràlgics de la ciutat.
  3. Connexió amb el transport urbà. Unió dels carrils bici amb parades o estacions de transport públic, a més de la possibilitat d'accedir i emportar-se la bicicleta a l'interior d'aquests mitjans de transport urbà.
  4. Una oferta més gran de lloguer municipal de bicicletes. Foment del seu ús entre residents i turistes.
  5. Campanyes d'educació viària. Els destinataris han de ser tant els mateixos ciclistes com els conductors d'automòbils i vianants, perquè entre tots siguen capaços de transformar la ciutat cap a un model sostenible i aconseguir un repartiment respectuós del carrer entre tots.
 

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto