Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Anàlisi de productes

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Sucs de taronja envasats

Els de taronges escorregudes costen el doble però fan més bon gust. Encara que siguen més naturals i facen més bon gust, els de taronges escorregudes són nutricionalment semblants als que procedeixen de concentrat

  S'han portat al laboratori i al panell de tast quatre mostres de suc a base de concentrat que es conserven a temperatura ambient (Juver, Don Simón, Kasfruit i Zumosol) i tres de suc de taronges escorregudes (Tropicana, Pascual i Don Simón) que exigeixen refrigeració. El format més comú va ser el d'un litre; Juver (2 litres) i Pascual (0,75 litres) en van ser les excepcions. Els sucs de concentrat es comercialitzen en bric, mentre que dos dels de taronges escorregudes es venen en ampolla de plàstic i un (Tropicana) en bric. Els de taronges escorregudes van costar de mitjana 2,06 euros per litre, més del doble que els de concentrat (0,80 euros per litre).

En què es diferencien

El que diferencia aquests dos tipus de suc no és la composició nutritiva (els dos aporten poca energia, unes 50 calories per cada 100 grams, i prou de sucre i vitamina C), sinó el gust i l'olor, a més del preu. Però el que crea les diferències és com es produeixen els uns i els altres. Per a fabricar un suc de concentrat, es parteix d'un concentrat de suc que s'obté per evaporació de gran part de l'aigua del suc de taronja i que posteriorment es refrigera o congela. Ja després, es reconstitueix el producte afegint al concentrat l'aigua necessària. La legislació permet que en aquesta reconstitució s'afegisquen substàncies aromatitzants i vitamines que provinguen del concentrat del propi suc de fruita o d'un altre suc de fruites de la mateixa espècie. I s'admet l'addició de sucre fins a un màxim de 15 grams per litre. El concentrat pot procedir de diversos països, i fins i tot obtenir-se barrejant concentrats de taronja de diverses procedències. Els sucs concentrats han d'indicar en l'etiqueta "suc a base de concentrat" o una expressió semblant.

 El suc de taronges escorregudes utilitza com a matèria primera el propi suc, i no recorre a concentrats ni se sotmet a cap evaporació.

Depenent del tractament tèrmic a què han sigut sotmesos, els dos tipus de sucs poden ser refrigerats o ambient (no requereixen fred). Els refrigerats només han sofert pasteurització, per la qual cosa s'han de conservar a la nevera fins al consum. Els ambient han rebut un tractament tèrmic més intens, UHT, que en garanteix l'esterilització (absència de microorganismes) i aconsegueix que l'envàs no requerisca fred. Per tant, "refrigerat" no és sinònim de "suc de taronges escorregudes", ja que hi ha sucs de concentrat que són refrigerats. El suc refrigerat s'ha de mantenir a la nevera, mentre que l'ambient només s'hi ha de guardar una vegada obert l'envàs. D'aquesta manera, mantenen les propietats nutritives i les qualitats gustatives entre 2 i 6 dies després d'oberts.

L'aportació d'energia d'un suc de taronja no és elevada, i no difereix d'un tipus de suc a un altre: unes 50 calories per cada 100 mil·lilitres, equivalent al d'una taronja gran de 200 grams. Aquestes calories vénen determinades pel contingut de sucres de la fruita escorreguda o, quan en porta, del sucre afegit. Els sucs contenen, de mitjana, un 10% de sucres (glucosa, fructosa i sacarosa), mentre que proteïnes i greixos amb prou feines representen l'1% del suc. El 89% restant és aigua, amb totes les seues vitamines i els seus minerals.

L'anàlisi

Per avaluar la qualitat dels 7 sucs, a més de la normativa vigent, es va prendre com a referència la guia de recomanacions de l'AIJN (Associació Industrial de Sucs i Nèctars), que és té com a codi de bones pràctiques de fabricació. Entre altres paràmetres, se'n van determinar els graus Brix (que indiquen la quantitat de suc: mesura els sòlids solubles), el pH, l'acidesa, el perfil de sucres, els oligosacàrids i minerals, l'índex de formol (relacionat amb la maduresa de la fruita), la quantitat i el tipus d'aromes i el contingut en vitamina C.

  Els resultats obtinguts en aquests indicadors permeten també la detecció de fraus: ús de sucs de fruites més barates, addició de sucre sense declarar o per sobre del màxim, i ús d'aromes artificials o no provinents de la taronja. La majoria de les anàlisis van proporcionar resultats semblants entre les 7 mostres i conformes al que dicta la legislació. Les diferències més rellevants es van veure en el contingut de vitamina C i en el d'aromes pròpies de la taronja.

També es va estudiar la informació que mostren les etiquetes. Els set incomplien la normativa d'etiquetatge. Un dels incompliments més importants va ser el de Juver: tot i que l'anàlisi va demostrar que contenia una quantitat satisfactòria de vitamina C (44 mg/100 ml, amb la qual cosa compleix la norma, que obliga a un mínim de 20 mg/l), en declarava només 9 mg/100 ml. Quatre sucs feien al·legacions nutricionals no admeses i altres utilitzaven expressions incorrectes. La major irregularitat va ser la de Zumosol "suc de taronja a base de concentrat", que contenia també suc de mandarina (es va comprovar amb tècniques genètiques i perfil de carotenoides), addició prohibida per la norma.

I la vitamina C?

La vitamina C es troba de forma natural en el suc de taronja, però es permet a la indústria afegir àcid ascòrbic (E-300) per a compensar la pèrdua d'aquesta vitamina en el tractament tèrmic. L'èxit comercial d'aquests sucs es deu, en bona mesura, a la seua gran aportació de vitamina C, nutrient essencial d'efecte antioxidant.

Tots els sucs a base de concentrat informen de l'addició de vitamina C, mentre que en els sucs directes tota la vitamina C la contenen de forma natural. Entre els de concentrat, Zumosol (82 mg/100ml) i Don Simón (79 mg/l) són els que tenen més vitamina C, mentre que Juver (44 mg/100ml) va ser el que en tenia menys. En els sucs directes, Pascual (67 mg/100ml) va ser el que més vitamina C tenia i Tropicana (25 mg/100ml) el que menys. Cent mil·lilitres de suc de taronja acabat d'escórrer aporten uns 50 mg de vitamina C i una taronja de 150 grams, uns 78 mg.

Quantitat d'aromes i addició de sucre, indicadors de qualitat

En cap suc no es van detectar aromes artificials, fet que demostra que les aromes afegides als sucs de concentrat són naturals. Res no diuen la normativa ni la guia AIJN sobre la quantitat d'aromes exigibles a un suc, però s'hi van observar grans diferències: la concentració d'aromes de Don Simón a base de concentrat (26 ppm) va ser quatre vegades més baixa que la mitjana dels sucs directes (111 ppm), i en dos dels altres tres sucs de concentrat (Kasfruit: 37 ppm, i Juver: 38 ppm) va ser igualment molt inferior. La de Zumosol (74 ppm) també va ser menor, però s'acostava més a la dels sucs directes. I si es posa el focus d'atenció en el limonè, aroma característica i majoritària del suc de taronja, les diferències són igualment notables: en els de concentrat, la quantitat mitjana de limonè (36 ppm) va ser molt inferior a la dels sucs directes (88 ppm). L'aroma és un dels components més cars dels que s'afegeixen al suc, fet que potser explica aquestes diferències.

Els sucs de taronja contenen de forma natural 0,17mg/100 ml de vitamina E. Kasfruit és l'únic dels sucs analitzats que afegeix vitamina E: en té 2,8 mg/100ml, per la qual cosa un got de 200 ml d'aquest suc representa més de la meitat de la QDR (quantitat diària recomanada) de vitamina E, que és de 10 mg.

La fabricació dels sucs comporta pèrdues dels sucres de les taronges, raó per la qual es permet a la indústria l'addició de sucre si no se superen els 15 grams de sucre afegit per cada litre de suc i es declara en l'etiquetatge. L'addició de sucre ajuda a imitar la composició del suc i el seu característic sabor dolç. Però aquesta addició de sucre també pot servir per a corregir l'acidesa excessiva del suc, per a ocultar l'ús de suc d'altres fruites o per a abaratir el cost del producte incorporant-hi més sucre i menys concentrat de suc. Els resultats d'alguna anàlisi (isotòpics, perfil de sucres i oligosacàrids) serveixen per a detectar l'addició de sucre. Don Simón a base de concentrat va ser l'únic que afegia sucre, i n'informava adequadament.

Suc de mandarina

Mitjançant tècniques genètiques i perfil de carotenoides, es va descobrir en Zumosol presència (no quantificable: la tècnica no ho permet) de suc de mandarina, no permesa per la norma.

D'altra banda, la possible addició excessiva d'aigua es podria haver detectat amb els resultats del perfil de minerals( quantitat de fòsfor, magnesi, potassi i calci) i l'extracte lliure de sucre, però en les 7 mostres els valors van ser correctes, per la qual cosa cap no afegia massa aigua. Zumosol de concentrat va presentar un problema particular, la quantitat excessiva de sodi: 91 mg/l, quan el màxim aconsellat per AIJN és de 30 mg/l.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto