Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Anàlisi de productes

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Els refrescs, millor light: no aporten calories i fan un gust semblant

L'única diferència significativa entre els refrescs convencionals i els light és que en comptes de sucre contenen edulcorants, que no tenen calories. Fins i tot en el tast van obtenir resultats equiparables als convencionals

 Les begudes refrescants més consumides comparteixen, en essència, una fórmula ben senzilla: aigua carbonatada, "amb bombolles", i sucre o, en els refrescs light o baixos en calories, edulcorants. El que distingeix uns refrescs dels altres quant al sabor, l'olor, el color i l'aparença és el que s'afegeix a aquesta aigua dolça: sucs de fruita (taronja, llimona...) o extractes vegetals (cola, quinina...), a més d'additius molt diversos (conservants, acidulants o colorants).

CONSUMER EROSKI ha portat a laboratori i ha sotmès a tast 17 begudes refrescants, entre les quals 5 coles (de les marques Coca-Cola i Pepsi), 6 refrescs de taronja (Kas, Fanta i Schweppes), 3 tòniques (Schweppes i Nordic Mist), dos bíters (els dos, de Kas) i una gasosa (La Casera). Nou mostres són baixes en calories, ja que substitueixen els sucres per edulcorants amb cap aportació calòrica.

Les versions light costen només una mica més que les ensucrades: 1,47 euros el litre de mitjana, enfront dels 1,45 de les normals. Coca-Cola és un 13% més cara que Pepsi i entre els sis refrescs de taronja hi ha poca diferència de preu. En les tòniques, Nordic Mist (surt a 2 euros el litre) és un 20% més cara que Schweppes normal. El bíter surt a gairebé 2,5 euros el litre.

En les begudes amb bombolles (les 17 analitzades ho són), el gas carbònic o CO2 (representa entre un mínim del 0,4% -en els refrescs de taronja- i un màxim del 0,8% en la gasosa) alleugereix i suavitza la percepció dels sabors -dolços en les coles i refrescs de taronja, amarg en els bíters i les tòniques- en les papil·les gustatives, de manera que al final del glop predomina una sensació fresca i agradable. A més, les bombolles potencien les aromes del refresc i la seua acidesa. De totes maneres, la beguda que calma millor la set i d'una manera més saludable és l'aigua.

Què es va mirar en l'anàlisi

  L'única irregularitat important va afectar el Bíter Kas, perquè l'etiqueta no declarava el benzoat sòdic en la llista d'ingredients, quan és un additiu que l'anàlisi va descobrir en aquesta mostra. Però també es van anotar més incompliments de norma: en l'etiquetatge de Pepsi light, Tònica Schweppes i Tònica Schweppes light no figura en el mateix camp visual tota la informació obligatòria, i Kas de taronja light indica la composició nutricional en forma lineal i no en taula, quan pot fer-ho per disposar d'espai.

El laboratori va efectuar nombrosos mesuraments: volum real enfront del declarat, quantitat de sucres o, si correspon, d'edulcorants, graus Brix, CO2, conservants, colorants artificials, acidulant àcid fosfòric i benzè (un cancerigen que pot sorgir per la reacció d'un conservant amb la vitamina C), quinina en la tònica i cafeïna en les coles. Els resultats van ser variats però sempre correctes en tant que estaven d'acord amb el que estableix la norma.

Optar per les versions light dels refrescs és intel·ligent: aporten zero calories, mentre que els tradicionals contenen entre les 30 calories per cada 100 mil·lilitres del bíter i les 45 de Fanta de taronja i Pepsi. Una llauna de Coca-Cola (33 centilitres de beguda) aporta 126 calories, mentre que una Zero o una light de la mateixa marca aporten zero calories.

L'aspartam E-951 i altres edulcorants d'aquests refrescs (E-954 sacarina, E-952 àcid ciclàmic i E-950 acesulfam), segons el criteri científic actual, no perjudiquen la nostra salut; a més, les quantitats que en contenen aquests refrescs (es va mesurar l'aspartam) són raonables. Per a superar la ingesta diària que les autoritats sanitàries entenen excessiva d'aspartam, un adult hauria de consumir en un dia 8 litres del refresc que en contenia en una proporció més gran.

El tast o anàlisi sensorial, efectuat per 30 consumidors, es va fer de forma separada, per famílies de producte. Coca-Cola i Pepsi light van ser més ben valorades que Coca-Cola light i Coca-Cola Zero, mentre que Pepsi normal va ocupar una posició intermèdia en les preferències dels tastadors. En els refrescs de taronja, els millors van ser Fanta i Schweppes i els menys apreciats, les versions light d'aquestes dues marques. Les dues mostres de Kas van aconseguir valoracions intermèdies. Dins dels bíters, els dos de Kas, va quedar millor la versió light. I entre les tòniques, no es van percebre diferències ressenyables, si bé Schweppes va obtenir una puntuació millor que les altres dues mostres. La gasosa va obtenir una puntuació mediocre.

Cafeïna i quinina

La tònica està composta per aigua i gas carbònic o aigua gasificada, sucres o edulcorants, additius i extracte vegetal de quinina, alcaloide amarg -s'extreu de l'escorça d'un arbre de l'espècie de les cincones- amb efectes tonificants sobre el sistema nerviós. Es permet un màxim de 100 mil·ligrams de quinina per litre, i l'anàlisi va donar valors de 27 mg/l en les dues tòniques Schweppes i de 60mg/litre en Nordic Mist.

La cafeïna dels refrescs de cola procedeix de l'extracte de nou de cola, fruit tropical que en conté de forma natural. La cafeïna és una substància estimulant que en dosis moderades (no més de 200 mil·ligrams al dia) afavoreix el treball intel·lectual i l'activitat muscular.

Quantitats més elevades poden provocar ansietat i insomni. En els xiquets, els efectes de la cafeïna són pitjors. En els cinc refrescs de cola, la mitjana ha sigut d'11 mil·ligrams de cafeïna per cada 100 mil·lilitres; el te negre en conté el doble, un refresc energètic com ara Red Bull, el triple; i el cafè filtrat, set vegades més.

Es van registrar diferències en el contingut en cafeïna: Coca-Cola light té 12,2 mg/100 ml i Pepsi light 11,4 mg/100 ml, mentre que la normal de Coca-Cola i la Zero es queden en 9,3 mg/100 ml, i Pepsi normal arriba a 10,6 mg/100 ml. Així, Coca-Cola light té un 35% més cafeïna que les altres dues coles de la mateixa marca. També s'ha comprovat que aquesta és l'única diferència significativa en la fórmula entre els tres refrescs de Coca-Cola no calòrics (la light i la Zero), llevat d'alguns additius.

Les coles tenen, a més, àcid fosfòric, additiu acidulant i antioxidant. La ingesta excessiva de fòsfor es relaciona amb la descalcificació dels ossos. La quantitat admesa en refrescs és de 700 mil·ligrams per litre. La dels cinc estudiats es troba en l'interval de 478-546 mg/l, dins del permès.

Suc de taronja en els refrescs

Les begudes refrescants de suc de taronja han de contenir un mínim d'un 8% de suc de taronja a base de concentrat. No és possible determinar al laboratori la quantitat de suc en aquests refrescs, però sí la de sucre. El suc de taronja aporta pocs sucres al producte: en els refrescs de taronja light la proporció de sucre és d'entre 7 i 8 grams per litre, quan en els convencionals és d'entre 83 i 116 grams per litre. Un refresc de taronja aporta unes 42 calories per cada 100 mil·lilitres, la mateixa aportació que la del suc de taronja, però el suc conté vitamines i minerals dels quals manquen els refrescs.

Conservants i colorants

L'anàlisi es va centrar en la recerca de colorants artificials, els més controvertits. Se n'han detectat quatre. Kas de taronja i Kas de taronja light utilitzen tartrazina E-102 i groc ocàs E-110, mentre que Bíter Kas i Bíter Kas light opten per carmoisina E-122 i Ponceau 4R E-124. Les quantitats estan per sota del límit establert, però en comptes d'aquests colorants artificials podrien utilitzar-se els naturals, com fan les altres mostres analitzades.

Nou dels 17 refrescs afegeixen conservants: àcid sòrbic (se'n permet 300 mg/l) i àcid benzoic (fins a 150 mg/l), en tots els casos, en quantitats dins del que estableix la legislació.

Els refrescs i la salut

Acidulants i ossos. Els refrescs de cola contenen àcid fosfòric. El seu consum habitual representa una aportació extra de fòsfor, quan quantitats elevades de fòsfor tenen un efecte desmineralitzant de l'os. L'excés de fòsfor es relaciona amb la descalcificació dels ossos.

Sucre i càries. L'acidesa i l'alt contingut en sucres simples dels refrescs deterioren l'esmalt, fet que afavoreix l'aparició de càries.

Sucre i obesitat. Beure una llauna de refresc equival a ingerir tres sobres de sucre, entre 100 i 130 calories.

Bombolles i aerofàgia. Els refrescs amb gas poden produir aerofàgia, acumulació de gasos a l'estómac i a l'intestí, la qual cosa dificulta la digestió. Millor els refrescs sense gas.

La cafeïna excita. Quantitats superiors a 200 mg/dia poden causar o accentuar l'ansietat i l'insomni. Una llauna de cola conté 30-40 mg de cafeïna. El cafè i el te també tenen cafeïna. En els xiquets, les dosis que no convé superar són inferiors.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto