Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

Λ

Fitoestrògens: Compostos amb nom de dona

El consum de fitoestrògens, substàncies naturals d'origen vegetal, a través de la dieta o en forma de preparats, adquireix un gran protagonisme pels seus efectes beneficiosos per a la salut, en particular, la de la dona

 Els avanços en l'alimentació han generat els últims anys una pluja de termes amb uns noms tan complexos com beneficiós és el seu consum. Entre aquests es troben els fitoestrògens, compostos naturals d'origen vegetal amb nombrosos efectes positius sobre la menopausa, pel seu efecte protector potencial en aquest cicle de la dona, en la prevenció de càncers dependents d'hormones -en especial de mama- i, fins i tot, de malalties coronàries. Entre els diversos tipus de fitoestrògens que es pot trobar en la naturalesa, els més estudiats, sens dubte, són les isoflavones, abundants en la soja i els seus productes derivats.

La divulgació de les seues propietats ha augmentat l'interès, sobretot entre les dones, pel consum de productes alimentaris, complements dietètics i aliments amb un alt contingut en fitoestrògens o en isoflavones de la soja. Tot i l'innegable interès, la mitjana de consum de fitoestrògens entre la població europea no supera el mil·ligram diari, enfront dels 60 mg diaris de la dieta oriental. Aquesta és precisament la quantitat a partir de la qual els experts estimen que els fitoestrògens generen efectes fisiològics.

Dieta rica en fitoestrògens

  A més de les isoflavones abundants en la soja (com la genisteïna i la daidzeïna), alguns vegetals contenen altres fitoestrògens amb diversos efectes sobre la salut. És el cas dels lignans (en les llavors de lli i de sègol, el pa de sègol, els cereals integrals i els llegums), els cumestans (en l'alfals, les llentilles i els fesols) i els indols (en les verdures de la família de la col).

Són dues les principals accions dels fitoestrògens de la dieta que centren la majoria de les investigacions: la potència estrogènica i el poder antioxidant que tenen. En l'organisme humà, una vegada ingerits, els fitoestrògens mimetitzen i modulen les accions dels principals estrògens endògens (estradiol i estrona), les hormones sexuals femenines. La principal causa d'aquesta influència positiva resideix en la sorprenent semblança de la seua estructura química.

No obstant això, l'excés de fitoestrògens també pot resultar contraproduent. De fet, s'estima que el seu consum abusiu pot tenir conseqüències adverses en determinats grups de població, com ara xiquets i homes en edat fèrtil. No sembla ocórrer de la mateixa manera en la dona, on s'han concentrat la majoria d'estudis, encara que molt pocs d'aquests amb resultats concloents.

Salut femenina

Des de la Unió Europea es va crear l'any 2003 Phytohealth, una xarxa paneuropea d'institucions encarregades d'avaluar, de forma científica, biològica i toxicològica, els efectes i la seguretat dels fitoestrògens. L'objectiu era establir les dosis i les fonts dietètiques òptimes per al seu consum.

De les isoflavones més freqüents, la genisteïna és la que mostra una afinitat més gran per als receptors dels estrògens. Aquests predominen en el sistema nerviós central, l'os, la paret vascular i el tracte genital. Diversos estudis epidemiològics han posat en relleu que el seu consum (com a complement o per consum de soja i derivats) s'associa a menys sufocacions, més massa òssia, un risc més baix de patir malalties coronàries i menys sequedat vaginal.

Ossos i osteoporosi

Tot i que ara per ara es tendeix a considerar que una densitat òssia superior podria associar-se a un consum més gran de fitoestrògens, el nombre d'estudis que avalen aquesta hipòtesi és limitada. De tots, el projecte VENUS (Vegetal Estrogens in NUtrition and Skeleton) és el que millor reflecteix l'associació consum-benefici.

D'aquest estudi es conclou que, de moment, no es compta amb proves concloents que les isoflavones (proteïna de soja, extracte pur d'isoflavona de soja o genisteïna) tinguen un efecte beneficiós sobre la densitat mineral òssia, encara que les perspectives en aquest sentit són bones. Si aquestes previsions es confirmen, els fitoestrògens podrien ser una alternativa o un complement sense efectes secundaris de la teràpia hormonal substitutiva (THS), el tractament d'elecció per a frenar l'osteoporosi en les dones després de la menopausa.

Símptomes de la menopausa

S'ha suggerit que les dones asiàtiques, grans consumidores de soja i derivats, registren una incidència notablement menor de símptomes associats al climateri en comparació amb les dones occidentals, poc habituades al seu consum. Encara que l'evidència científica és molt limitada, moltes dones occidentals han començat a prendre extracte d'isoflavona com a complement durant la menopausa i s'han registrat millores en les molèsties associades a aquesta. Els resultats, però, són diversos excepte en un cas: la reducció de les sufocacions.

Càncer de mama

En opinió dels experts, s'ha aconseguit una «certa evidència científica» que associa la ingesta de les isoflavones de la soja i la reducció del risc de càncer de mama en dones, abans i després de la menopausa. En la mateixa línia, els estudis efectuats en dones asiàtiques premenopàusiques i postmenopàusiques suggereixen una associació inversa entre l'alt consum d'aliments a base de soja i el càncer de mama. Les dades apunten fins a una reducció d'una tercera part (33%) de possibilitats de desenvolupar càncer de mama després de la menopausa.

Pel que fa al cicle menstrual, les isoflavones han demostrat clínicament el seu potencial per a incrementar la duració de la fase fol·licular i retardar el pic de progesterona. Així, actuen com a reguladores del cicle, aspecte considerat protector en la prevenció del càncer de mama.

Substituts

Com que la dieta occidental no preveu la soja com a aliment habitual, des de diversos països europeus s'estan impulsant investigacions per a identificar altres fitoestrògens que poguessen incorporar-se en la dieta de les dones occidentals. Els més estudiats són els lignans i els seus metabolits bioactius, els enterolignans. D'acord amb resultats preliminars, una alta ingesta diària de lignans s'associa amb un risc relatiu menor de desenvolupar càncer de mama. Per aquest motiu, se'ls enquadra en el grup de nutrients preventius. Amb tot, no hi ha cap dada concloent sobre la dosi i la duració aconsellable del seu consum. Caldrà esperar els resultats de les noves investigacions.

Fertilitat masculina

D'altra banda, els homes inclouen, cada vegada més, aliments rics en fitoestrògens en la dieta diària, sobretot soja i derivats. La llet de soja s'utilitza sovint com una alternativa a la llet de vaca per a xiquets amb al·lèrgia o intolerància a aquest aliment, per la qual cosa consumixen a diari alts nivells d'isoflavones. Però per l'efecte que tenen sobre la funció endocrina normal, diversos investigadors suggereixen que un excés de fitoestrògens pot tenir efectes hormonals en xiquets mascles que podria afectar la seua salut reproductiva. El motiu sembla trobar-se en l'efecte mimètic de les hormones femenines.

Phytohealth

Phytohealth és una xarxa temàtica europea centrada en l'estudi exhaustiu de l'associació entre els fitoestrògens de la dieta i la salut a través de tres projectes diferents: Phytos (efectes de les dietes riques en fitoestrògens sobre el recanvi ossi en dones postmenopàusiques), Phytoprevent (prevenció de càncer de pròstata i càncer de mama) i Isoheart (isoflavones per a reduir el risc de malalties coronàries entre les dones postmenopàusiques).

L'equip multidisciplinar d'experts que integra la xarxa, a més d'avaluar els efectes d'aquests compostos en l'organisme, n'ha identificat les fonts dietètiques. El resultat és la publicació d'una base de dades amb el contingut estimat en fitoestrògens dels aliments vegetals en què més abunden. Igualment, s'han estudiat les tècniques de processament òptimes i les millors matèries primeres per a la producció de fitoestrògens com a ingredients extres en aliments o en complements dietètics.

La finalitat última és arribar a un consens sobre la dosi, les fonts dietètiques i la duració òptima per a promoure el consum d'una dieta rica en fitoestrògens i que l'efecte del seu consum siga saludable.

TAULA COMPARATIVA

Aliments rics en fitoestrògens
Aliment Isoflavones (mcg/100 g)
Soja en gra 79.220
Batut de soja 8.800 - 25.200
Tofu 30.800
Farina de soja 133.800
Proteïna de soja 17.800
Salsa de soja 2.300 - 7.700
Tempeh 59.300
Miso 126.503
Brots d'alfals 67
Fesols cuits 6,3
Pèsol (congelat) i cuit 4,2
Llentilles cuites 5,1
Cacauet 122

Taula adaptada de la base de dades de Phytohealth.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto