Motos i ciclomotors: Els més vulnerables de la carretera

 La fragilitat en la carretera viatja amb moto. Les estadístiques no deixen lloc a dubte. Els últims anys, la sinistralitat d'aquest tipus de vehicles és l'única que ha augmentat enfront del descens general. Els últims cinc anys, les motocicletes s'han vist implicades en gairebé 60.000 accidents. Els més greus s'han produït per sortida de via, ja que encara que només representen el 13% dels accidents, suposen gairebé el 40% dels morts. El 2007, aquest tipus d'accidents va augmentar un 46%, amb un percentatge de morts quatre vegades superior als accidents per col·lisió.

El casc...

• El 71% de les persones que moren en un accident de moto han sofert ferides irreversibles al cap.
• Els estudis mèdics afirmen que el crani humà no pot resistir un cop per sobre dels 17 km/h sense sofrir danys seriosos, per la qual cosa una caiguda a tan sols 30 km/h pot significar la mort si no portem el casc i el nostre cap xoca contra un objecte contundent com un rastell o el para-xocs d'un cotxe.
• El casc sempre ha de portar-se posat i cordat. No el portem penjat del braç quan circulem amb moto. Si ens caiem, ens podem trencar el braç i el cap.
• És millor que utilitzem un casc integral que un de tipus jet -deixen al descobert la cara-, perquè eviten lesions al rostre i els ulls.
• A l'hora de cordar-nos el tancament del casc, aquest ha de quedar subjecte a la perfecció, ja que en cas contrari seria el primer a saltar en cas de caiguda.
• Recordem que ha d'estar molt ajustat, però sense estrènyer cap zona del cap. Tampoc ha de moure's si girem el cap amb rapidesa.
• La vida útil d'un casc és de cinc anys, però en cas de caiguda s'ha de substituir per un de nou, encara que els danys externs no semblen importants.

? i la resta de peces de protecció

• L'ús de roba adequada (pantalons, caçadores, granotes) és una garantia en cas d'accidents.
• El cuir ofereix una gran resistència a l'abrasió, però és un pèssim aïllant de la pluja i el fred. Les peces de materials sintètics, a més de ser impermeables i més barates, tenen més reforços i facilitats d'ajustament.
• Per veure i ser vistos en la carretera (el 64% dels accidents de motos els causen vehicles de quatre rodes en encreuaments, interseccions i sortides, i en la majoria dels casos el conductor addueix no haver vist el motorista) usem un casc i roba de colors clars, i amb materials reflectors.
• Les botes que més protegeixen són les de cuir, folrades amb capes impermeables i poroses, i reforçades per a protegir els peus en cas d'accident. El sistema de tancament ha de garantir l'estanquitat.
• Els guants han de protegir del fred i de la pluja i, al mateix temps, han de ser prou flexibles per a permetre una bona pressió dels comandaments, i rígids per a protegir les mans en cas de caiguda.
• Les proteccions, ja siguen de cuir o sintètiques, han de respondre a les normes europees 1621-1 en el cas d'espatlles i colzes, i 1621-2 en la protecció dorsal.

Passatger a bord

• Quan portem "de paquet" algú que mai haja viatjat abans amb moto, procurem reduir al mínim els sobresalts al nostre acompanyant i extremem la precaució. Evitem les frenades i les acceleracions brusques i els nombrosos canvis de velocitat, ja que tot això repercutirà en el confort del nostre passatger.
• Si viatgem acompanyats comprovem amb antelació si les pressions dels pneumàtics són les adequades per a portar un passatger, perquè en viatges per autopista es recomana moure's amb, almenys, mig quilo de càrrega extra en el pneumàtic del darrere. De la mateixa manera es pot augmentar la precàrrega del moll de l'amortidor entre un i dos punts per a evitar els perillosos límits de suspensió i els fregaments del vehicle amb el terra.
• Igual com el conductor, l'acompanyant ha de portar posat en tot moment el casc i la indumentària adequada.
• Abans de començar el viatge, establim una sèrie de gestos o senyals mínims per a saber en tot moment si el nostre passatger es troba còmode o té algun problema.
• Si és la primera vegada que el nostre acompanyant viatja "de paquet" en una moto, assessorem-lo sobre com s'ha de moure en cada cas. Informem-lo que ha d'estar-se assegut, sense moure el cap contínuament de banda a banda; no fer moviments bruscos ni agafar-se a la moto, ni inclinar-se en les corbes. Tampoc ha de posar els peus al terra quan ens aturem davant d'un semàfor.

Els més dèbils de la carretera

• Guardem la distància de seguretat adequada, sobretot darrere dels camions.
• Respectem la mitjana. Acostumem-nos a traçar utilitzant només el nostre propi carril, encara que creguem que no ve ningú. Ens estalviarem més d'una sorpresa i conduirem molt més segurs.
• Girem lleugerament el cap quan vulguem canviar de carril encara que no vegem ningú al retrovisor. Els angles morts també afecten els conductors de motos.
• Fem-nos veure a tothora. Circulem amb els fars encesos.
• No oblidem usar els intermitents abans de fer qualsevol maniobra.
• Anticipem-nos a l'acció d'altres conductors i obrem en conseqüència: reduïm la velocitat, frenem o accelerem segons com es produïsca cada situació.
• Quan avancem diversos cotxes tinguem en compte que algun pot sortir cap al carril esquerre. La majoria dels conductors d'automòbils mesuren les reaccions amb la seua experiència amb els cotxes, i sempre creuen que els donarà temps.
• A les zones on hi haja molta circulació i/o estacionament de vehicles de transport pesant, posem molta atenció a l'estat de l'asfalt, i intentem detectar amb antelació taques i ombres que delaten pèrdues de gasoil o oli sobre la calçada.
• A les gasolineres, procurem passar lluny dels assortidors de dièsel. Tarda més a evaporar-se i si els usuaris anteriors n'han vessat a terra s'embrutarà el pneumàtic, la qual cosa pot causar-nos un ensurt en la pròxima frenada.
• Si viatgem en grup, amb altres motos, circulem al nostre propi ritme. No intentem seguir o imitar ningú ni picar-nos'hi. Totes les motos no són iguals, i encara que trobem a la via una que s'assemble molt a la nostra, tinguem en compte que pot portar suspensions, pneumàtics i accessoris que desconeixem.

Per ciutat tota precaució és poca

• Extremem la precaució davant dels cotxes aparcats, sobretot si hi viatgen xiquets, ja que es pot obrir una porta en qualsevol moment.
• No oblidem que una moto requereix doble anticipació, és sempre el vehicle més dèbil.
• Anem alerta amb els passos a nivell i les línies de tramvia. Travessem-los de la manera més perpendicular possible.
• Circulem pel centre del carril, evitarem que ens avancen de manera incorrecta.

Si circulem en cotxe...

• Respectem les motos, no oblidem que el mínim fregament pot causar danys irreparables.
• Mantinguem-nos sempre alerta. Una moto és un vehicle àgil que pot "colar-se" per qualsevol lloc.
• Cal saber que en dos de cada tres sinistres on està implicat una moto o ciclomotor el culpable és un altre vehicle (turismes, camions, etc.).

Relacions d'aquest contingut