• INVESTIGACIÓ

  • Seguretat en les escoles: analitzades 208 a tot el país
  • Formatges mozzarella
  • Planxes allisadores dels cabells
  • Guarderia o cangur

• ACTUALITAT I OCI

  • En imatges: El vol de l'AVE
  • Comprar per Internet a l'estranger
  • Francisco Ibáñez, Autor de Mortadel·lo i Filemó

• BENESTAR

  • Menús laborales saludables
  • Altres informacions sobre Alimentació
  • Síndrome metabòlica
  • Prevenir un segon infart
  • Enfrontar-se als problemes i situacions imprevistos
  • Compensació voluntària d'emissions de CO2

• EL MÈS PRÁCTIC

  • Què pot sol·licitar un banc en la contractació d'un préstec
  • Contractes a domicili sense riscos
  • Fre als accidents
  • CONSULTORI LEGAL
    • Una parella no pot empadronar-se perquè el propietari del pis de lloguer es nega a firmar un justificant
    • Desitja instal'lar un sistema individual de gas i deixar de pagar les quotes de calefacció central i d'aigua calenta
  • SENTÈNCIES
    • Accident domèstic. Responsabilitat civil extracontractual
    • Transport aeri, retard i dany moral
    • Terminis de les asseguradores per a abonar indemnitzacions i interessos de demora

 Els frens són el sistema de seguretat activa més important d'un cotxe i una de les seues peces clau. No obstant això, molts conductors no semblen entendre-ho així. Segons les estadístiques, al voltant del 40% dels defectes detectats per les ITV corresponen als frens. No n'hi ha prou de portar el cotxe al taller quan alguna cosa falla. Davant d'un element de seguretat tan important, tota atenció i precaució és poca.

Elements externs que influeixen en la frenada

• Mantinguem en perfecte estat els amortidors del cotxe. Un sistema d'amortiment en mal estat és responsable d'un increment del 10% en la distància necessària per a frenar.
• Vigilem l'estat i la pressió dels pneumàtics perquè condicionen l'eficàcia de la frenada, ja que una de les seues missions és transmetre la força motriu i la de frenada.
• Tinguem en compte l'estat de la carretera, hi ha asfalts en què l'adherència és millor que en d'altres, i el clima també influeix en l'eficàcia i la capacitat de la frenada. Extremem la precaució en cas de neu i gel (l'adherència hi és pràcticament nul·la) i amb les primeres gotes de pluja que, barrejades amb la pols i la brutícia de la calçada, converteixen el ferm en lliscant.
• En els trajectes llargs hem d'aturar-nos i descansar cada dues hores, ja que a partir d'aquest moment el temps de reacció en cas de veure'ns obligat a frenar es duplica. A 120 km/h, la distància que es recorre abans de començar a frenar passa de 33 a 66,5 metres, i la distància total recorreguda abans d'aturar el vehicle augmenta de 162 a 195,6 metres.

Manteniment del sistema de frenada

•  Verifiquem sempre que puguem, amb un frenòmetre, el poder de frenada de cadascuna de les quatre rodes. No oblidem comprovar l'eficàcia del circuit.
• Mantinguem el nivell indicat del líquid de frens. Revisem-ho amb freqüència i substituïm-lo cada dos anys o 50.000 quilòmetres.
• No oblidem revisar cada cert temps l'estat de les pastilles. Tenen una vida mitjana de 25.000 quilòmetres, però poden desgastar-se abans en funció de la duresa i de la forma de conduir.
• Cal canviar els discos de fre cada quatre canvis de pastilles, aproximadament.
• No modifiquem el sistema original de frens. Respectem els temps indicats pel fabricant.

Símptomes que alguna cosa va malament

• Si el cotxe frena poc pot ser perquè li queda poc de líquid de frens, perquè les pastilles estan desgastades (en aquest cas sentirem un grinyol) o perquè els discos estan desgastats.
• Si notem el fre dur potser tenim un problema amb el servofrè.
• Si el cotxe frena malament i perd líquid és possible que la bomba de fre estiga en mal estat.
• Si en la frenada el cotxe tendeix a "decantar-se" comprovem la pressió, el desgast i l'alineació dels pneumàtics. Si aquests es mantenen en correcte estat, potser les pastilles de fre estan mal assentades o l'ajust dels frens és desigual. També pot ocórrer que s'haja colat greix entre la pastilla i el disc, o una fuga de líquid o un amortiment excessivament tou.
• Si notem el pedal de fre tou és possible que s'haja introduït aire al circuit o que el líquid de fre siga escàs.

Com cal frenar

Amb frens convencionals

• No trepitgem el fre a fons. Bloquejarem les rodes i allargarem la frenada, amb el risc de perdre el control de la direcció del cotxe.
• No efectuem frenades brusques. Per a frenar de forma adequada exercim sempre la mateixa pressió sobre el pedal sense arribar al fons per a evitar que les rodes es bloquegen. Si això ocorre, alcem una miqueta la pressió exercida sobre el pedal del fre fins a sentir que les rodes giren, i tornem a pressionar suaument.

Amb ABS

• L'ABS (Anti-lock Braking System ) és un sistema de frenada que permet que quan es frena les rodes no es bloquegen, i per tant continuen girant, la qual cosa permet que obeïsquen al gir que se li marque des del volant.
• Només actua quan es trepitja el fre amb força.
• Per a obtenir una frenada eficaç amb aquest sistema hem de trepitjar el pedal del fre amb força des d'un primer moment, al mateix temps que trepitgem el pedal de l'embragatge. Si fem aquesta maniobra aconseguirem que el cotxe responga a la maniobra i aconseguirem que s'ature en un espai més curt.

Amb el canvi

• Usar la caixa del canvi per a frenar és una maniobra que pot resultar de gran utilitat en descensos prolongats, com poden ser els ports de muntanya.
• Mai fem el descens en punt mort per estalviar combustible.
• Abans de reduir a una marxa més curta, el vehicle ha d'haver disminuït de velocitat, ja que en cas contrari, quan soltem l'embragatge el motor pot passar-se de revolucions.

Sistemes que ajuden a frenar

•  En les maniobres crítiques, com la frenada en corbes o amb la calçada mullada o glaçada, s'han dissenyat sistemes electrònics de control de tracció (ASR/TMC) que detecten el moment en què una roda s'accelerarà respecte de les altres i redueixen la força transmesa, la frenen o combinen les dues accions.
• El sistema de control dinàmic (ESP/FDR) evita el lliscament del vehicle en sentit transversal, la qual cosa permet conservar la trajectòria en corba i evita derrapatges.
• El control de frenada en corbes (CBC), relacionat amb l'ABS, compensa qualsevol moviment desestabilitzador del recorregut normal de l'eix quan es frena en una corba, amb una regulació sensitiva de la pressió de frenada en cadascuna de les rodes.

Altres sistemes

• BAS (Brake Assistance System), DBC (Dynamic Brake Control), NBA (Nissan Brake Assistance). Amb aquestes sigles s'identifiquen sistemes d'assistència a la frenada desenvolupats per diferents empreses automobilístiques. En essència, es basen a reforçar la pressió sobre el pedal del fre quan detecten una trepitjada violenta. Augmenten l'eficàcia del sistema ABS i acurten la distància de frenada.
• EBD (Electronic Brake Control). Distribució electrònica de la força de frenada. És un sistema de seguretat activa que distribueix la força de frenada entre cada eix en funció de la càrrega del vehicle o l'estat de la calçada.
• EBV (Electronic Brake-force Variable). Sistema de repartiment de frenada variable. El seu funcionament és equivalent a l'EBD.
• HDL (Hill Descend Control). Control de descens de pendents. Actua conjuntament amb l'ABS per evitar pèrdues de tracció en descensos pronunciats en vehicles tot terreny.

Relacions d'aquest contingut