Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Salut

Λ

Problemes mentals en l'Assistència Primària

La depressió, l'ansietat i les demències s'han convertit en trastorns de tracte habitual en les consultes d'Atenció Primària

 L'envelliment de la població, els estils de vida i una sensibilitat més gran dels sistemes sanitaris en els processos de diagnòstic i de tractament han contribuït que els trastorns englobats en l'expressió problemes mentals hagen entrat de ple en les consultes d'Atenció Primària, el primer nivell sanitari. No és gens estrany, ja que, segons estudis recents, una de cada quatre persones de la Unió Europea ha sofert o patirà una malaltia d'aquest tipus al llarg de la seua vida i, almenys, una de cada deu necessitarà, en algun moment, suport professional.

Això no vol dir que en tots els casos es tracte d'una malaltia greu que requerisca d'hospitalització o de tractaments prolongats, ni tampoc que siguen trastorns irreversibles. En una gran majoria dels supòsits, n'hi ha prou amb una atenció específica per a resoldre una alteració passatgera de la conducta, de l'estat d'ànim o de l'equilibri emocional. No en va, les afeccions més freqüents, almenys a Espanya, són depressions de caràcter reactiu i trastorns d'ansietat. Les demències, clarament associades a l'edat, les psicosis, l'esquizofrènia o les fòbies, completen el quadre de patologies que requereixen suport professional.

A causa del perfil de les alteracions més freqüents, el suport del metge de família hauria de ser suficient per al correcte control dels problemes mentals més comuns i menys greus. No obstant això, segons l'estudi ESEMeD/MEDEA, que avalua la incidència i l'abordatge d'aquest tipus de trastorns en diversos països d'Europa, la proporció de persones que requereixen atenció per algun trastorn mental en l'assistència primària a Espanya (el 17%) és molt inferior a l'observada en altres països com Bèlgica o Dinamarca, on gairebé la meitat dels pacients atesos pel metge de família compleix els criteris establerts en la Classificació Internacional de Malalties sobre salut mental. Inclouen l'abúlia (amb descens notable en la capacitat d'iniciativa), l'astènia (amb minva de rendiment en qualsevol activitat, ja siga laboral o domèstica), l'apatia (falta d'interès i motivació per tot el que l'envolta), l'autisme i l'aïllament social (pèrdua o negació de companyia) o associalitat, que s'acompanya de pèrdua d'autonomia i habilitats socials.

La combinació d'aquests signes, amb independència de l'edat, identifiquen un possible trastorn mental, al qual l'estigmatització i l'ocultament familiar poden sumar gravetat, a més d'un risc de recaiguda o retard en la recuperació. Aquests dos factors són citats pel 83% dels afectats de trastorns mentals com el principal obstacle per a superar la malaltia.

Deteriorament emocional i físic

 Els problemes mentals, fins i tot si són lleus, poden ocasionar un important deteriorament als afectats i el seu entorn: disfunció psíquica, alteració de l'equilibri emocional, disminució del rendiment intel·lectual, problemes d'adaptació social i patiment per a ell i per als seus familiars. Per a l'Organització Mundial de la Salut és una de les principals malalties que causen incapacitat. Tot i això, la resposta dels sistemes públics de salut, com ara l'espanyol, continua sent insuficient. El Ministeri de Sanitat i Consum, en el seu informe «Estratègia en Salut Mental del Sistema Nacional de Salut», reconeix la falta de dades sobre la càrrega dels trastorns mentals a Espanya.

Segons diversos estudis, els pacients amb problemes mentals tenen una taxa de consultes molt superior. D'altra banda, l'atenció a aquests pacients requereix més dedicació per part del metge, fet que suposa en conjunt un consum elevat de recursos professionals. Els trastorns ansiosodepressius i els somatomorfs són els que més es donen entre els pacients hiperfreqüentadors (hi van més de 12 vegades per any). La majoria refereixen símptomes físics que suggereixen malaltia o trastorn orgànic, sense que les diferents exploracions aporten dades objectives que ho confirmen. Són quadres crònics amb alta prevalència que, segons l'American Psychiatric Association, inclouen somatització, trastorns de dolor, hipocondria i trastorn dissociatiu.

Els estudis estimen que el 5% dels pacients en atenció primària van a la consulta amb queixes recurrents com ara cefalees inespecífiques, dolors d'esquena, dolor rectal, dolor durant la micció, símptomes de l'esfera sexual (dispaurènia o impotència sexual) o símptomes pseudoneurològics (visió borrosa, vertígens o marejos, afonia, dificultats per a engolir), a més d'una major morbiditat associada. En concret, més probabilitat de presentar algunes malalties com ara hipertensió arterial, obesitat, dislipèmia, cardiopatia isquèmica i neoplàsies malignes


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto