Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

Λ

Aliments que fan de medicaments

Els coneixements de la relació entre nutrició i gens obren la porta a aliments amb una composició química adaptada a les particularitats genètiques de cada individu

  Nutracèutic, alicament o funcional. Aquestes són les diverses denominacions per a referir-se a un mateix concepte. Són termes creats per designar un grup d'aliments o alguns dels seus components amb unes propietats i uns efectes sobre l'organisme fins ara referides gairebé exclusivament als medicaments. Es vénen als mercats, però hi ha qui defensa que el seu lloc és la farmàcia. Són, entre d'altres, els aliments que ajuden a reduir el colesterol, els enriquits en antioxidants que prevenen trastorns degeneratius o aquells a què s'afegeix calci que enforteix els ossos per reduir, així, el risc de descalcificació òssia. La diferència principal amb els medicaments és que no tenen, en teoria, efectes secundaris i que no porten prospecte. Però sí que necessiten acompanyar-se d'un manual d'ús que indique la quantitat que se n'ha de consumir perquè resulte real l'efecte saludable al qual fan al·lusió.

La veritat és que no tots els aliments que incorporen un "valor afegit" produeixen els beneficis que promulguen. Això depèn del tipus d'ingredient agregat, de la forma química, de com responen a l'absorció i al metabolisme en l'organisme, i també dels altres nutrients que formen part de la composició natural de l'aliment (poden afavorir l'absorció o anul·lar-la). Això ho sap la indústria. El consumidor, no.

Ni tan sols els experts en nutrició i els científics es posen d'acord amb els termes utilitzats per a denominar aquests aliments, i tampoc no es disposa d'una definició acceptada sense matisos. S'admet sota el paraigua d'"aliment funcional" els aliments que contenen certs components afegits (anomenats nutracèutics) -àcid fòlic, omega 3, isoflavones, calci, fibra...-la ingesta dels quals, en una quantitat determinada, reporta un benefici per a l'organisme que va més enllà del tradicional valor nutritiu propi de l'aliment.

Aquests productes solen comercialitzar-se acompanyats de missatges que inciten la compra, com ara "amb (...)", "(...) afegit", "enriquit amb (...)". La majoria de les vegades el consumidor no cau en el fet de si necessita consumir aquest aliment perquè ni tan sols en coneix les qualitats nutritives. Però la preocupació per una alimentació i per una vida sana, i la bona percepció que té dels missatges que acompanyen els productes, igual com la publicitat aclaparadora que rep a diari, l'encoratgen a comprar-los i a consumir-los.

Segons l'Observatori del consum i la distribució alimentària del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, quan apareixen nous productes al mercat, la meitat dels consumidors reconeixen que, si bé en un principi no els adquireixen, amb el temps acaben tastant-los. Un 17% manifesta provar-los tot just quan apareixen a l'establiment. Els consumidors principals són homes i dones d'entre 30 i 40 anys i de poder adquisitiu notable.

Encara que la majoria d'aquests aliments ofereixen garanties per al consumidor, es manté una certa desconfiança derivada del desconeixement sobre els ingredients i els efectes directes que prometen.

No tots són efectius

 Els aliments funcionals, per la seua naturalesa, col·laboren en la prevenció i en el tractament de malalties, com, per exemple, els que ajuden a reduir els nivells de colesterol. Serveixen per a donar suport nutricional i, sense necessitat de recórrer als fàrmacs, disminueixen els factors de risc de certes malalties. La diferència és que en el cas de l'aliment funcional, el benefici, en la majoria dels casos, és petit i a llarg termini si es compara amb un medicament que actua de manera eficaç a curt termini.

Per a qui no té clara la diferència, el consum d'aquests aliments pot resultar decebedor. És el cas dels qui hi centren tota la confiança per millorar la seua malaltia o el seu malestar. La persona fins i tot retarda la visita mèdica o el tractament que podria haver sigut crucial si s'hagués començat a temps. Recorre als aliments enriquits perquè entén que tenen més quantitat del que necessita per la seua situació particular.

Però no tots els efectes saludables promocionats en aquests aliments són fàcilment mesurables. Per exemple, és fàcil comprovar si l'aliment que serveix per a abaixar el colesterol ho aconsegueix. N'hi ha prou amb una anàlisi de sang abans i després de consumir-lo. Però no és senzill mesurar l'efecte sobre la massa òssia de les llets enriquides en calci, per exemple. Encara més, fins i tot aquests últims aliments no tenen l'efecte esperat quan qui en pren és una persona amb osteoporosi o amb descalcificació òssia, generalment dones. Res no pot fer en aquesta circumstància l'aliment enriquit per a esmenar el mal. Però sí que podria frenar-se el trastorn amb dosis més altes de calci i de vitamina D, totes dues receptades pel metge i de venda en farmàcies.

Innovació en aliments funcionals

Les posicions científiques i tecnològiques més innovadores sobre l'ús dels aliments funcionals van més enllà de defensar el possible benefici per a la salut. Amb el desxiframent del genoma humà i els nous coneixements de la relació entre nutrició i gens, s'anirà sabent quins individus estan predisposats a determinades malalties i quins són els seus requisits nutricionals concrets. Es pretén dissenyar, per mitjà de l'aplicació de la biotecnologia al sector agroalimentari, nous productes i ingredients. L'objectiu és obtenir aliments amb una composició química que responga a les particularitats genètiques de l'individu malalt, o potencialment malalt, a fi de garantir l'efecte que anuncia.

Fins al moment, als anomenats aliments funcionals no se'ls ha exigit tants controls sanitaris sobre els seus efectes fisiològics com als medicaments. En l'etiquetatge actual de diversos aliments apareixen una sèrie de declaracions (missatges, representacions pictòriques, gràfiques i simbòliques) relatives a substàncies que donen a entendre que l'aliment conté unes característiques específiques, però que no han demostrat que són beneficioses o sobre les quals no hi ha de moment un consens científic suficient.

La nova normativa europea, aprovada al juliol del 2007, pretén evitar aquesta confusió. Amb aquest objectiu, disposarà d'un llistat de declaracions nutricionals i de propietats saludables consensuades que els fabricants hauran d'adaptar als seus missatges com a màxim pel gener del 2010.

Ingredientes afegits

 El fabricant hauria d'anunciar el component que afegeix a un aliment, les seues formes químiques assimilables per l'organisme i la quantitat suficient perquè el consum d'una ració normal tinga l'efecte esperat. Per la seua banda, el consumidor hauria de saber quin és el component afegit, quin efecte té sobre el seu organisme i quina quantitat d'aliment ha de prendre perquè li produïsca l'efecte nutricional o fisiològic declarat.

TAULA COMPARATIVA

Calci Efecte perseguit Com ha de ser l'aportació extra perquè siga efectiva
Reforçar la mineralització d'ossos i dents. El nostre organisme és més eficient absorbint calci orgànic (quelat de calci, acetat de calci) que calci inorgànic (fosfat càlcic, carbonat de calci). Aquests últims permeten una major concentració de calci en el producte final, però la seua absorció és pitjor. Dins dels orgànics també s'observen diferències d'assimilació (60% per al quelat de calci enfront del 32% de l'acetat de calci).
Aliments als quals s'afegeix
Llet, sucs, galetes....
Hierro Efecte perseguit La forma química del ferro influeix sobre la seua biodisponibilitat. En la naturalesa apareix en dues formes: ferro no hemo (propi dels vegetals) i hemo (carns, peixos i, en menor mesura, lactis), forma que és, aquesta última, la que té una millor biodisponibilitat. Nutrients com els àcids (làctic, cítric, ascòrbic), sucres i certs aminoàcids (components de les proteïnes) afavoreixen la solubilitat i l'absorció del ferro no hemo. El calci, per contra, limita l'absorció d'aquest mineral. Així, seria interessant conèixer quin efecte tenen per a l'organisme els cereals del desdejuni o les galetes enriquides en ferro si aquests aliments es prenen conjuntament amb llet (rica en calci).
Reforçar l'aportació en situacions vitals de major requeriment: infància, adolescència, embaràs
Aliments als quals s'afegeix
Cereals del desdejuni, galetes, begudes...
Omega 3 Efecte perseguit Dins els àcids grassos omega 3, hi ha l'EPA (àcid eicosapentanoic) i el DHA (àcid docosahexanoic), abundants en el peix blau. També l'àcid gras alfa linolènic, que és precursor en l'organisme dels EPA i DHA, i que una vegada absorbit es transforma en aquests compostos. S'estima que només un 5% de l'àcid alfa linolènic que s'ingereix es transforma en EPA i DHA. Per tant, l'efecte no serà l'esperat si els aliments s'enriqueixen en aquest compost. Els experts recomanen una ingesta de 650 mg d'EPA i DHA al dia en l'adult son. Aquesta quantitat es cobreix si es consumeixen uns 150 grams de peix blau de 2 a 3 vegades a la setmana.
Redueixen el risc cardiovascular (augmenten colesterol bo o HDL-c, redueixen el roín o LDL-c i els triglicèrids en sang). Redueixen els símptomes de malalties inflamatòries (artritis, reuma....) i de la pell. Intervenen en el desenvolupament nerviós i la visió del bebè durant l'embaràs.
Aliments als quals s'afegeix
Llet, galetes, ous, margarines.
Fitosteroles (estanoles i esteroles) Efecte perseguit Els fitoesterols són substàncies vegetals semblants al colesterol humà. Els avanços científics i tecnològics han aconseguit modificar l'estructura natural dels estanols i esterols vegetals per formar el que s'anomena "esters d'estanols i esterols vegetals" amb el mateix efecte hipocolesterolemiant. S'ha demostrat que consumir d'1 a 3 grams al dia d'esterols i estanols constitueix un factor protector cardiovascular.
Interfereixen en l'absorció intestinal del colesterol dels aliments i de l'endogen (el que produeix el fetge).
Aliments als quals s'afegeix
margarina, llet, galetes...
Prote'na de soja Efecte perseguit El 1999, la FDA (Food and Drug Administration) dels EUA va autoritzar el següent consell de salut en les etiquetes dels aliments que complien els requisits: "25 grams de proteïna de soja al dia, dins d'un pla d'alimentació baix en greixos saturats i colesterol, poden reduir el risc de malaltia coronària". Al nostre país, en els productes als quals s'afegeix, la quantitat és molt petita i s'usa amb fins més tecnològics (millorar la textura, augmentar el volum, retenir l'emulsió de greix i agua...) que no nutricionals.
Proteïnes amb nivells baixos d'aminoàcids ensoframents, com la de soja, redueixen la síntesi de colesterol i disminueixen la colesterolèmia.
Aliments als quals s'afegeix
Com a additiu en productes elaborats; derivats carnis principalment (xarcuteria, patés, salsitxes...) i de peix (surimi).

Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto