Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Tema de portada

^

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Zones blaves: analitzades les zones d'estacionament regulat en 18 capitals de tot el país: Aparcar en zona blava: cada ciutat és un món

En algunes ciutats, la zona blava és molt més cara que en d'altres, i en algunes es va tardar a aparcar cinc minuts de mitjana quan en d'altres s'hi van invertir més de 15 minuts

Ciutat per ciutat

  • La Corunya: una de les zones blaves més barates. Per 0,50 euros es pot aparcar 55 minuts i per un euro, una hora i quaranta minuts. També el servei de grua és dels més econòmics (82 euros, inclòs el primer dia de retenció). Els parquímetres corunyesos són dels pocs que no permeten anul·lar multes. I no accepten monedes de dos euros.
  • Prova pràctica: vuit minuts de mitjana es va tardar a aparcar en dies laborables (quasi com la mitjana nacional, de 10 minuts), i només un minut de mitjana els dissabtes (molt per sota dels 9 minuts de la mitjana nacional). El 60% dels vehicles que sobrepassaven el temps no havien sigut multats.
  • Alacant: una de les zones blaves més barates. Per 0,50 euros es pot aparcar 50 minuts i per un euro, una hora i vint minuts. Però la tarifa mínima és 0,30 euros, una mica més cara que la mitjana nacional. Les tarifes s'han encarit els últims set anys el 43%, molt per sobre de la pujada de l'IPC (25%). El servei de la grua per retirada del vehicle és dels més cars (120 euros). Els parquímetres són dels pocs que no accepten monedes de dos euros.
  • Prova pràctica: aparcar va requerir 13 minuts de mitjana els dies laborables (un 30% més que la mitjana a escala nacional) i el dissabte 9 minuts (igual que la mitjana nacional). És una de les capitals en què més vehicles sobrepassaven el temps, tres de cada deu, i a més només el 5% d'aquests tenien multa (mitjana nacional: el 28%, multats).
  • Barcelona: la zona blava més cara, amb molta diferència. Tarifes lineals, com a Pamplona i Oviedo; per 0,50 euros només s'aparca 14 minuts. I per un euro, 27 minuts. L'única ciutat sense tarifa mínima, el sistema funciona per fraccions de cinc cèntims d'euro. On més car surt la grua (160 euros). Les tarifes de la zona blava s'han encarit el 72% els últims set anys, molt per sobre de l'increment de l'IPC (25%). Els diumenges cal pagar en alguns carrers. El temps màxim d'estacionament és el més curt, només una hora.
  • Prova pràctica: trobar-hi aparcament costa menys temps que en altres ciutats. Els dies laborables, 8 minuts de mitjana, quan la mitjana nacional és de 10 minuts; i els dissabtes, 5 minuts, gairebé la meitat que la mitjana del país. El 85% dels vehicles que superaven el temps no tenien multa.
  • Bilbao: una de les zones blaves més cares. Per 0,50 euros només s'aparca 35 minuts i per un euro, una hora. La tarifa mínima (0,40 euros) és de les més altes. La tarifa de la grua (88 euros) és més barata que la mitjana. Més hores de pagament en un dia laborable (9,5 hores) que en altres ciutats. Els parquímetres més nets i més ben conservats i, sens dubte, els més peculiars: els únics que obliguen a introduir la matrícula en el parquímetre; els únics en què, si es retira el cotxe abans d'hora, es pot recuperar la part proporcional dels diners; i també els únics que admeten el pagament mitjançant telèfon mòbil.
  • Prova pràctica: per a trobar aparcament només es van necessitar 5 minuts de mitjana (igual els laborables que el dissabte), quan la mitjana a escala nacional és molt pitjor: costa el doble de temps. Nou de cada deu vehicles que superaven el temps indicat en el resguard no lluïen la multa.
  • Còrdova: les seues tarifes són semblants a la mitjana: per 0,50 euros es pot deixar el vehicle tres quarts d'hora i per un euro, una hora i 23 minuts. La tarifa mínima (0,20 euros) és més barata que la mitjana. Còrdova és la cinquena ciutat en què més car surt el servei de la grua (105 euros). És on més tard finalitza l'ORA, a les nou de la nit. En els resguards, la informació més rellevant no apareix duplicada. Tampoc és possible anul·lar multes, després de pagar, a les màquines expenedores.
  • Prova pràctica: de les ciutats en què més temps costa aparcar els dies laborables, 15 minuts de mitjana enfront dels 10 minuts a nivell nacional. Els dissabtes la situació a penes varia; costa 14 minuts, un 55% més de temps que la mitjana de l'estudi (9 minuts).
  • Granada: les tarifes són molt semblants: 0,50 euros per aparcar mitja hora i per un euro, hora i quart, és a dir, el preu per minut s'abarateix i surt més econòmic com més temps s'estaciona, en contra del que passa en la majoria de ciutats. La tarifa mínima és la més alta de l'estudi, 0,50 euros. El cost de la grua per retirada del vehicle és dels més econòmics, 90 euros. Els parquímetres de la ciutat són dels pocs que no permeten, després de pagar, anul·lar multes.
  • Prova pràctica: la ciutat en què més es tarda a aparcar els dies laborables, 26 minuts de mitjana (10 a escala nacional). De les poques capitals en què costa més estacionar els dissabtes que entre setmana, 27 minuts de mitjana (la mitjana són 9 minuts). Quatre de cada deu vehicles estacionats en zona blava sobrepassaven el temps permès (el doble que la mitjana nacional), i d'aquests el 56% tenien multa (la mitjana nacional era encara pitjor: només el 28%).
  • Logronyo: les tarifes són semblants a les d'altres ciutats: per 0,50 euros es pot aparcar 42 minuts i per un euro, una hora i tretze minuts. La tarifa mínima (0,20 euros) és una mica més barata que la mitjana. Els preus de la zona blava s'han encarit els últims set anys el 5%, cinc vegades menys que la pujada de l'IPC. Logronyo és l'única ciutat, juntament amb Barcelona i València, en la qual es paga els dissabtes a la tarda per aparcar en zona blava. A més, els seus parquímetres se situen entre els més deficients i menys accessibles.
  • Prova pràctica: aparcar-hi els dies laborables costa 10 minuts, igual que la mitjana nacional. De les poques en què costa més temps aparcar els dissabtes: 13 minuts. Només el 12% dels vehicles que sobrepassaven el temps d'estacionament permès en el resguard tenien multa.
  • Madrid: de les ciutats més cares: per 0,50 euros es pot aparcar 35 minuts i per un euro, només una hora. La tarifa mínima (0,25 euros) és semblant a la mitjana. L'increment dels preus de la zona blava de Madrid respecte els de fa set anys (el 108%) és el més alt de l'estudi, més de quatre vegades superior a l'IPC. El segon servei de grua més car, amb 153 euros. L'horari del SER és ininterromput i el més ampli: de nou del matí a vuit del vespre. Els parquímetres, mostren mancances importants en accessibilitat.
  • Prova pràctica: aparcar a la zona blava els laborables costa una mica més que en la majoria de ciutats, tretze minuts de mitjana. El dissabte resulta una mica més senzill, 11 minuts de mitjana. Gairebé dos de cada tres vehicles que sobrepassaven el temps d'estacionament permès en el resguard expedit pel parquímetre no tenien la multa corresponent.
  • Màlaga: una de les zones blaves més cares: per 0,50 euros s'aparca només 36 minuts i per un euro, 55 minuts. Només 8 hores de pagament en zona blava els laborables (la mitjana són 9 hores). Temps màxim d'aparcament: hora i mitja (moltes ciutats admeten dues hores). Els parquímetres malaguenys, dels pitjors, a causa de la mala conservació i netedat. El preu de la grua per retirada del cotxe és el més barat: 69 euros (mitjana nacional: 99 euros).
  • Prova pràctica: aparcar a la zona blava va costar nou minuts de mitjana en un dia laborable i vuit minuts el dissabte. Els dos temps són semblants als de moltes ciutats. Un de cada set vehicles sobrepassava el temps d'estacionament (semblant a la mitjana de tot l'estudi) i el 60% d'aquests no lluïen multa (la mitjana nacional va ser encara pitjor, el 75%).
  • Múrcia: una de les zones blaves més econòmiques. Per 0,50 euros es pot estacionar una hora i per un euro, només hora i 35 minuts. El preu del servei de la grua també és dels més barats (80 euros). L'horari del servei d'estacionament regulat són vuit hores i mitja de pagament, mentre que la mitjana nacional se situa gairebé en les nou. El temps màxim permès és el més ampli del país, dues hores i mitja, mentre que la tarifa mínima és la més reduïda, 0,15 euros. Els parquímetres de la capital murciana estan en bon estat i ofereixen un bon servei a l'usuari.
  • Prova pràctica: aparcar a la zona blava va costar onze minuts de mitjana els dies laborables i els dissabtes es va reduir a nou, en els dos casos més temps que en moltes ciutats. Tres de cada quatre cotxes que sobrepassaven el temps d'aparcament establert en el tiquet no tenien cap sanció.
  • Oviedo: les tarifes són semblants a la mitjana. Per 0,50 euros es pot aparcar 42 minuts i per un euro, el doble, 84 minuts. El preu per minut és sempre el mateix independentment de la duració de l'aparcament. El servei de grua per la retirada del cotxe és un dels més econòmics (74 euros). El nombre d'hores de pagament de la zona blava és de vuit hores i mitja. El temps màxim permès és un dels més amplis del país, dues hores i cinc minuts, mentre que la tarifa mínima és (juntament amb Múrcia) la més reduïda, 0,15 euros. Els parquímetres ofereixen prou informació a l'usuari i estan en bon estat de conservació.
  • Prova pràctica: aparcar a la zona blava va costar nou minuts de mitjana els dies laborables i els dissabtes es va reduir a vuit. Entre els 200 vehicles observats a la capital asturiana, només el 8% sobrepassaven el temps establert en el resguard, i entre aquests més de vuit de cada deu no tenien multa.
  • Pamplona: la seua zona blava és de les més cares del país. Per 0,50 euros es pot aparcar mitja hora i per un euro, una hora. El preu per minut és sempre el mateix. Els seus preus s'han encarit els últims set anys un 39%, és a dir, per sobre de l'IPC (25%). El servei de grua (75 euros) continua sent un dels més econòmics, però s'ha encarit un 45% des del 2000. Un dels horaris (nou hores i mitja) més amplis del país. Els parquímetres ofereixen un bon servei.
  • Prova pràctica: trobar aparcament els dies laborables va ser més fàcil que en la majoria de les ciutats, tan sols va costar cinc minuts. A més, els dissabtes es va reduir a un minut enfront dels nou de la mitjana del país. Només el 6% dels cotxes que sobrepassaven el temps d'estacionament establert en el resguard estaven multats.
  • Sant Sebastià: la seua zona blava és de les més cares. Per 0,50 euros es pot aparcar només un quart d'hora i per un euro, només 35 minuts al centre de la ciutat; hi ha una altra tarifa de zona blava però també és més cara que la de moltes altres ciutats. L'increment de les tarifes els últims set anys (un 15%) ha sigut inferior a la de l'IPC (25%). El servei de grua en aquest període s'ha encarit un 63%, tot i que el seu preu (88 euros) encara està per sota de la mitjana. Els dissabtes a la tarda sí que hi ha OTA als carrers del centre. El temps màxim permès és d'una hora i mitja, un dels més reduïts. En els resguards, la informació més rellevant no apareix duplicada.
  • Prova pràctica: trobar aparcament a la zona blava de la capital donostiarra els dies laborables va ser més difícil que en la resta de les ciutats: va costar setze minuts, només superat per Granada, i els dissabtes es va reduir a dotze minuts. Dels 200 vehicles observats, només sis sobrepassaven el temps d'estacionament indicat en el comprovant i dos d'aquests tenien multa.
  • Sevilla: la seua zona blava és de les més econòmiques: per 0,50 euros es pot aparcar 52 minuts i per un euro, poc més d'hora i mitja. El nombre d'hores de funcionament de la zona blava són vuit enfront de les gairebé nou de la mitjana del país. La tarifa mínima duplica la mitjana i arriba als 0,30 euros. Els parquímetres presenten serioses deficiències en l'estat de conservació i netedat. El preu del servei de grua és un dels més costosos (107 euros).
  • Prova pràctica: és la ciutat en què més fàcil resulta trobar aparcament a la zona blava els dies laborables, tan sols dos minuts, temps que es va reduir a un els dissabtes. Gairebé un de cada quatre vehicles observats sobrepassava el temps d'estacionament indicat en el comprovant i només el 12% d'aquests tenia multa.
  • València: una de les zones blaves més econòmiques del país: per 0,50 euros es pot aparcar 50 minuts i per un euro, una hora i 35 minuts. Els dissabtes a la tarda també es manté l'ORA. Els parquímetres valencians són els únics que dispensen canvi. El preu del servei de grua (146 euros, un dels més cars del país), s'ha encarit un 38%, enfront del 25% que ho ha fet l'IPC. Prova pràctica: trobar aparcament els dies laborables va ser més fàcil que en la majoria de les ciutats, tan sols va costar cinc minuts i els dissabtes es va reduir a dos minuts. Sis de cada deu cotxes que sobrepassaven el temps d'estacionament establert en el resguard estaven multats, la millor proporció de les 18 ciutats estudiades.
  • Valladolid: per 0,50 euros es pot aparcar 50 minuts i per un euro, una hora i 18. El servei de grua costa 86 euros. El temps màxim permès és de dues hores, igual que altres deu ciutats de l'estudi, i la tarifa mínima és una de les més econòmiques del país, 0,20 euros. A més, els parquímetres de la capital castellana es caracteritzen per oferir una informació a l'usuari que es pot qualificar d'"excel·lent".
  • Prova pràctica: aconseguir aparcament a la zona blava va costar nou minuts de mitjana els dies laborables, i els dissabtes la cerca d'aparcament es va reduir a quatre minuts. Dels 200 vehicles estacionats en zona blava, el 9% sobrepassaven el temps establert en el resguard del parquímetre, encara que únicament dos de cada deu estaven multats.
  • Vitòria: compta amb una de les zones blaves més econòmiques: per 0,50 euros es pot aparcar 55 minuts i per 0,95 euros, una hora i mitja, però s'ha encarit un 53% els últims set anys, molt per sobre del 25% de l'IPC. El temps regulat són només vuit hores enfront de les gairebé nou hores de la mitjana del país. El temps màxim d'aparcament en zona blava és de només una hora i mitja. Els parquímetres són els únics que no admeten monedes d'un euro (la quantitat més alta que es pot pagar són 0,95 euros per una hora i mitja d'estacionament). El servei de grua (88 euros) s'ha encarit un 48%.
  • Prova pràctica: trobar aparcament va costar deu minuts de mitjana els dies laborables, termini que els dissabtes es va reduir a nou minuts (exactament els mateixos temps mitjans registrats a escala nacional). Entre els 200 vehicles observats a la capital alabesa, el 15% sobrepassava el temps establert en el resguard facilitat pel parquímetre, encara que, entre aquests, tan sols un cotxe tenia la multa corresponent.
  • Saragossa: la seua zona blava és de les més econòmiques: per 0,50 euros es pot aparcar 54 minuts i per un euro, una hora i 49 minuts. El preu per minut surt més econòmic com més alta és la duració de l'aparcament, cosa inusual. El servei de grua costa 88 euros. El temps regulat són vuit hores enfront de les gairebé nou de la mitjana del país. Els dissabtes no funciona el servei de l'ORA, ni tan sols al matí. El temps màxim permès és de dues hores, i la tarifa mínima és de les més econòmiques (0,20 euros). Els parquímetres destaquen per oferir una informació excel·lent i per estar adaptats a persones amb discapacitat.
  • Prova pràctica: trobar-hi aparcament els dies laborables va costar el mateix que en la mitjana nacional: deu minuts de mitjana, mentre que els dissabtes, que no hi ha ORA, es va allargar fins als divuit minuts. El 28% dels 250 vehicles sobrepassaven el temps i dos de cada tres mancaven de la sanció corresponent.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto