Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Anàlisi de productes

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Ambientadors elèctrics i amb piles: Ambientadors a preu de perfum

Tenir un ambientador elèctric a casa funcionant nit i dia pot ser un luxe: la meitat costarien més de 70 euros a l'any

 Els sistemes per a aconseguir que una estança faça bona olor són ben variades: ciris aromàtics, encens, esprais... Un dels mètodes més nous i, que per la seua senzillesa més s'ha estès, són els ambientadors elèctrics, que mitjançant una petita resistència elèctrica que s'escalfa fan evaporar un líquid. Els ambientadors amb piles no disposen de resistència, sinó que és un sistema mecànic el que actua sobre la botella amb líquid com ho faria un dit en pressionar un esprai.

Per comprovar-ne l'eficàcia, s'han analitzat al laboratori quatre ambientadors elèctrics i tres amb piles, que costen des dels 4,30 euros de Brise Soplo fins als 8,54 euros d'Air Wick Freshmatic Lavanda, però el preu de l'aparell amb el primer recanvi poc indica sobre el cost que suposa a la llarga aromatitzar una llar. Per això, també es va tenir en compte la duració i el preu dels recanvis per esbrinar quant costen realment si s'usen amb plena potència (no es va incloure el preu de l'electricitat o de les piles per les múltiples opcions que té l'usuari: salines, alcalines, recarregables...). Els més cars són Oust Frescor Verde (mantenir-lo un any encès costa 86,30 euros), seguit de Brise Vainilla y Magnolia (85,90 euros/any), Ambi Pur Puresse (84 euros/any) i Air Wick Freshmatic Lavanda (73,70 euros/any). Són cars perquè cap no dura més de tres setmanes. El més barat és, amb diferència, Brise Soplo Pétalos Exóticos, que surt a 10,60 euros/any (sobretot per l'extraordinària duració: 141 dies), seguit d'Ambi Pur Elegance (41,20 euros/any) i Air Wick White Bouquet (64 euros/any).

Com que els set ambientadors analitzats són segurs i ofereixen una bona qualitat, la millor relació qualitat-preu (deixant al marge criteris subjectius com els gustos personals) és Brise Soplo Pétalos Exóticos, el més barat.

Els set incorporen els marcatges i els etiquetatges a què obliga la norma. Fins i tot els que funcionen amb piles inclouen la informació necessària sobre l'ús de piles recarregables. A més, tots els ambientadors van reconèixer en els etiquetatges les substàncies al·lergògenes que el laboratori hi va detectar. Era previsible trobar aquests al·lergògens, perquè se sap que diverses substàncies aromàtiques poden provocar al·lèrgies.

El consum elèctric d'aquests aparells és poc rellevant, però com que han d'estar tant de temps connectats, convé que siga el menor possible. Es va mesurar el seu consum cada mitja hora durant tot un dia: Ambi Pur Puresse, amb piles, només necessita 0,1 watts per a funcionar, seguit d'Airwick Rosas Blancas, elèctric, amb 0,5 watts. Oust Frescor Verde, elèctric, amb 2,4 watts i Airwick Freshmatic Lavanda, amb 3,2 watts, amb piles, són els que més gasten.

L'aire que respirem

  Diverses vegades s'ha posat en dubte l'ús d'ambientadors i altres productes aromàtics a la llar, davant la possibilitat que expulsen substàncies tòxiques volàtils. Si bé això està en estudi, actualment ni Espanya ni Europa disposen d'una legislació que regule els nivells màxims permesos per a aquests compostos orgànics volàtils tòxics en ambients tancats (com ara una habitació). Això sí, la Comissió Europea i l'Organització Mundial de la Salut han establert valors-guia d'exposició saludable per a la majoria d'aquestes substàncies. Per això, el laboratori va posar una insistència especial en la prova analítica que descobreix i quantifica les substàncies volàtils que emeten aquests aparells i que el consumidor acabarà respirant.

Es va simular l'ús habitual d'aquests productes, posant cada ambientador al centre d'una sala tancada de 25,5m3 en la qual és possible controlar les condicions d'humitat i temperatura, i que compta amb un sistema de climatització autònom que controla l'entrada i sortida d'aire. Dins de la sala es van situar tres tubs que aspiren els compostos orgànics volàtils i els porten fins a tres bombes de captació: una d'específica per al formaldehid, una altra per als ftalats i una tercera per als compostos orgànics en general. Abans de cada prova es va aturar durant trenta minuts el sistema de climatització perquè la sala quedés aïllada de l'exterior. Es va aspirar i es va analitzar aquest aire encara sense aromatitzar per esbrinar quins compostos hi havia prèviament i quins van ser originats pels ambientadors. Després d'això, cada ambientador es va deixar funcionant durant dues hores i trenta minuts a potència mitjana. Durant l'última mitja hora els extractors van aspirar l'aire ja perfumat que contenia els diferents compostos químics que haguessen sigut inhalats per una persona present a l'habitació. Després de cada prova l'aire de l'habitació es va renovar per poder repetir l'assaig.

Les anàlisis van detectar un gran nombre de compostos orgànics volàtils que es corresponen amb la fragància i, en menor mesura, amb substàncies dissolvents, gelificants i, en el cas dels aerosols, continguts provinents del gas de propulsió. També es van buscar substàncies tòxiques, com ara toluè, benzè, formaldehid, xilè o ftalats entre moltes altres, amb resultats negatius en tots els casos. Per tant, es pot asseverar que els set ambientadors són segurs i no emeten cap component perillós per a la salut.

No hi ha risc d'inflamació

Molts consumidors prefereixen no deixar els ambientadors elèctrics permanentment encesos per si poguessen sofrir un curtcircuit que provoqués un incendi. Per això, les proves de seguretat a què van ser sotmesos al laboratori van ser exhaustives. El punt d'inflamació indica la temperatura màxima a què els líquids dels ambientadors cremen, i només té sentit en els ambientadors elèctrics, perquè els que funcionen amb piles no corren aquest risc (llevat que funcionen també amb un líquid, i no un aerosol, com Brise Soplo). Es mesura introduint el líquid dels ambientadors en una copa d'assaig tancada hermèticament que s'escalfa progressivament, al mateix temps que s'agita el líquid, per assegurar que la calor es reparteix uniformement. Una resistència dins del líquid actua com a punt d'ignició, i si la concentració de compostos volàtils acumulats a l'interior de la copa és suficient per a provocar la inflamació, una sonda indica a quina temperatura s'ha produït aquesta. Com que la ignició es va produir a temperatures molt altes (des dels 77,5ºC d'Oust fins als 105,5 ºC d'Ambi Pur Elegance) els ambientadors van demostrar que són segurs.

Proves de resistència

Els ambientadors que pesaven menys de 250 grams (tots menys Air Wick Freshmatic i Ambi Pur Puresse) es van sotmetre a 50 caigudes des de mig metre d'altura sobre una superfície llisa i rígida d'acer en un barril de volteig. Els altres dos es van sotmetre a 100 caigudes. Cap mostra no va sofrir danys que en comprometessen la seguretat. Una altra assaig va ser el de la resistència a l'impacte, que comprova si suporten tres cops de 0,5 joules en cada part més dèbil de l'aparell. Tampoc van sofrir desperfectes ressenyables.

Als ambientadors elèctrics, se'ls va fer un assaig per comprovar si durant un funcionament anormal que escalfe l'equip (com ara un curtcircuit), una pressió externa (com la que pot exercir una cadira que caiga sobre l'ambientador) pot danyar-lo. Es va fer amb una bola d'acer de 5 mil·límetres de diàmetre que exerceix una pressió de 2 kg sobre l'ambientador quan aquest es troba a 75ºC i a 125ºC. Si la bola deixa una empremta superior a 2 mil·límetres de profunditat suspenen, però tots van aprovar. Un altre test rigorós és el del fil incandescent, que estableix que les diferents parts de l'ambientador (especialment les que transporten corrent) han de suportar un mínim de 550ºC sense incendiar-se o que, en el cas que es produïsca la ignició, s'extingisca per si sola en menys de trenta segons. No va fer falta comprovar si s'apaguen per si mateixos, perquè cap no va arribar a incendiar-se tot i l'altíssima temperatura.

Quant duren?

Els set ambientadors analitzats difereixen de forma notable en la duració. Per poder comparar-los de forma homogènia, es van provar amb la màxima potència durant dues setmanes seguides per extrapolar, a partir de la despesa de perfum de cada un, el nombre de dies que estarien funcionant fins a esgotar-ne el contingut. Brise Soplo és, amb diferència, el que més dura: arriba als 141 dies gràcies a un líquid d'evaporació lenta que n'allarga la duració. Ambi Pur elèctric Elegance, amb 32 dies, és el segon millor. Els dos Air Wick duren tres setmanes i els que menys duren són Brise elèctric (16 dies), Oust elèctric (17 dies) i Ambi Pur Puresse amb piles (18 dies). Els dos que menys duren són els més pobres en l'etiquetatge sobre aquesta qüestió: Oust elèctric és l'únic que no informa de la duració (tot i que tampoc hi està obligat) i Brise es limita a un lacònic "setmanes de frescor", que la prova pràctica ha confirmat: en són dues amb la màxima potència. La resta d'etiquetatges són més precisos, però cada un ofereix una forma diferent de mesurar la duració (fan referència a diferents posicions d'aroma o a un nombre d'hores al dia encesos), de manera que dificulten al consumidor conèixer quin és el que aromatitza durant més temps.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto