Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

Λ

Alimentació infantil: Massa proteïnes en la dieta infantil

Menjar proteïna en excés pot comportar greus problemes de salut, sobretot per la seua associació amb els múltiples nutrients de la carn i altres aliments dels quals, erròniament, es tendeix a abusar

 L'energia que aporten les proteïnes en l'edat infantil hauria de representar entre el 10% i el 15% de les calories totals de la dieta. Una mica més de la meitat d'aquestes, al voltant del 65%, haurien de ser d'origen animal, mentre que el 35% restants les haurien d'aportar el consum de vegetals. Però les dietes infantils actuals tendeixen a allunyar-se d'aquesta pauta general i, normalment, els xiquets mengen una quantitat superior d'aliments proteics (lactis i carns, principalment) de la que seria recomanable. Cal tenir en compte que ingerir proteïnes animals en excés implica una aportació més gran de calories, greixos saturats, colesterol i sodi. No és casualitat que aquests nutrients siguen els que, en excés, s'associen al desenvolupament de les malalties cròniques de major incidència en l'edat adulta: obesitat, trastorns cardiovasculars, hipertensió arterial i problemes renals.

Tots aquests motius són més que suficients perquè, des d'edats primerenques, es tinga en compte la quantitat justa d'aliments proteics d'origen animal que fan falta, en especial les que aporten els lactis, les carns i derivats, els peixos i els ous. A aquestes cal sumar els grams de proteïna vegetal aportades pels cereals, els llegums i els fruits secs, tenint en compte que moltes d'elles es complementen si es consumeixen diversos vegetals de forma conjunta.

Proteïna per al creixement

El primer any de vida és crític des del punt de vista nutricional, perquè és en aquesta etapa quan el creixement i el desenvolupament són els més ràpids del cicle vital. En tan sols dotze mesos el bebé triplica el pes que tenia en el moment de néixer i quasi duplica la talla.

Complit un any, el xiquet entra en una etapa de transició entre la fase de creixement ràpid, pròpia del lactant, i el període de creixement estable, que s'estén des de quasi els tres anys fins al començament de la pubertat. Però ja és en el primer any de vida quan s'evidencia l'efecte fisiològic dels nutrients: els sucres i el greix de la llet i dels aliments complementaris que menja el xiquet en aquest temps li proporcionen l'energia necessària per a guanyar pes. Les proteïnes que pren han de ser les suficients per al creixement i el desenvolupament sa de tots els teixits del cos.

En termes generals, el pediatre només té una fórmula per a mesurar la bona nutrició: comparar el pes i la talla del xiquet amb els percentils establerts per a la població infantil segons la zona i l'edat. Si el pes, la talla o els dos són insuficients per a la seua edat, el pediatre examinarà la salut del xiquet i serà qui estimarà si cal complementar la dieta. Si, per contra, el pes és desproporcionat, l'especialista donarà les instruccions precises per a moderar la quantitat d'aliments de la dieta infantil.

Xiquets sobrealimentats

 Són encara molts els progenitors que es preocupen perquè els seus fills rebutgen el bistec que els han preparat. El conflicte potser seria menor si les racions fossen les raonables i no es transmetés el concepte equivocat que la gana se sacia amb proteïnes.

Moltes persones no conceben no prendre carn, peix o ou tant al dinar com al sopar. Tenen la sensació que el menú basat en un primer plat d'amanida i un segon a base d'arròs, pasta o llegums, no sacia ni la seua gana ni la dels xiquets. Res més lluny de la realitat. No és sa, per exemple, que un xiquet de dos anys prenga dos petit suisse per berenar, que menge dos talls de llom o dos formatgets de postres perquè estos aliments se sumen al mig litre de llet diària que pren el xiquet, i a l'ou o al tall de peix del sopar. El resultat és una aportació de proteïnes superior als 40 grams i a les 1.200-1.300 calories diàries recomanades per a la seua edat.

Oferir al xiquet quantitats d'aliments proteics superiors de les que necessita és un hàbit tan insà com ho és no insistir que menge fruites, verdures o peix. Des del punt de vista nutritiu, es descompensa l'aportació de proteïnes i calories, i està demostrat que influeix en la gènesi de l'excés de pes i fins i tot de la incipient obesitat infantil.

L'hàbit de consumir com a postres o entre hores aliments proteics (iogurt, formatge, petit suisse, pernil, embotits) desplaça altres aliments igualment saludables i amb tota seguretat més apropiats per a aquest moment. En aquells àpats haurien de tenir cabuda la fruita i els fruits secs, generalment absents.

La quantitat justa

Les proteïnes proporcionen els aminoàcids essencials per al creixement i el desenvolupament de teixits i òrgans. En els xiquets menuts, els requeriments de proteïna disminueixen progressivament durant els tres primers anys. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que en el primer semestre de vida, el bebè necessita uns 2,2 grams per quilo de pes i dia, quantitat que disminueix a 1,6 g/kg/dia entre el segon semestre i l'any, i a 1,2 g/kg/dia durant els tres primers anys. Aquesta etapa, juntament amb l'adolescència, són els dos moments de la vida en què les necessitats proteiques són superiors a les de les persones adultes, que l'OMS estima en 0,8 g/kg/ i dia.

Proteïnes, les justes per a l'edat

Un xiquet de dos o tres anys necessita, a diari, 1200-1300 kcal. Les proteïnes han d'aportar el 10-15% del total de calories, percentatge que equival a 130-195 calories. Si un gram de proteïnes aporta 4 calories, el xiquet requereix de mitjana uns 40 g de proteïnes diàries (entre 32,5 i 48,75 g).

La taula mostra els grams de proteïnes que aporten els principals aliments proteics d'origen animal per ració de consum. També s'inclouen dos exemples de menús, un menú equilibrat en proteïna animal i un menú (relativament habitual) que proporciona una quantitat de proteïna animal exagerada per a les necessitats diàries del petit.

TAULA COMPARATIVA

Alimentos proteicos Grams de proteïna per ració de consum
Un got de llet sencera o semidesnatada (220 ml) 3,2
Un iogurt (125 g) 5,5
Un petit suisse (60 g) 4,2
Natilla (130 g) / Flan d'ou (110 g) 4,8 / 5,3
Dos formatgets o dues tallades de formatge de fondre (20 g) 2,4
Una tallada de pernil dolç, indiot... (25 g) 4,5
Un ou mitjà 8
100 g de filet de carn (porc, vedella, pollastre...) 22
100 g de peix 20
Menú infantil equilibrat i menú infantil hiperproteic
Menú infantil equilibrat Menú infantil hiperproteic
Grams de proteïna Grams de proteïna
Desdejuni Desdejuni
  • Un got de llet
  • Cereals
3,2
  • Un got de llet
  • Cereals
3,2
Esmorzar Esmorzar
Mandarina Iogurt líquid (100 ml) 4,4
Dinar (plat combinat) Dinar (plat combinat)
  • Arròs amb tomata
  • pit de pollastre (50 g)
  • una mica d'amanida
  • Fruita
11
  • Arròs amb tomata
  • pit de pollastre (70 g)
  • Fruita
  • 15,4
  • 2,4
Berenar Berenar
  • Iogurt líquid
  • 2 galetes
4,4
  • 2 petit suisse
8,4
Sopar Sopar
Puré de verdures Puré de verdures
  • Ou remenat
  • Pa i got de llet
  • 8
  • 3,2
  • Ou remenat
  • Pa i 2 formatgets
  • 8
  • 2,4
TOTAL PROTEÍNA (g) TOTAL PROTEÍNA (g)
29,8 g (62% del total de proteïnes, respecte del valor màxim) 44,2 g (90% del total de proteïnes, respecte del valor màxim)

Al total de proteïna animal de la dieta caldria sumar els grams de proteïna vegetal aportades pels cereals, els llegums i els fruits secs, que no es preveuen en l'exemple. Quan es consumeixen conjuntament llegums, arròs i verdures, les proteïnes vegetals es complementen i són de gran qualitat, equivalents a les d'origen animal. Les proteïnes d'origen animal han d'aportar el 65% de les proteïnes de la dieta infantil, i el 35% haurien de ser d'origen vegetal.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto