- Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Informe
Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.
La immigració és cosa de tots
TweetEl conjunt de la societat també pot col.laborar en la disminució de les dificultats que afronten els qui arriben d'altres països a la recerca d'un futur millor
El pitjor ja ha passat! Aquesta expressió, tan comuna entre els immigrants que arriben a Espanya, té poc a veure amb la realitat. Les dificultats, ben lluny d'acabar, es transformen. Una vegada 'instal·lats', els principals problemes de les persones que vénen al nostre país a la recerca d'un futur millor (superen ja els 3,7 milions, el 8,4% de la població) són cinc: aconseguir un habitatge i un treball, obtenir la targeta sanitària, escolaritzar els fills i reconèixer el reagrupament familiar.
Habitatge
A les dificultats generals (preus astronòmics de compra i lloguer de pisos, hipoteques eternes i interessos pels núvols), s'hi suma de vegades el recel, quan no el rebuig, per part dels propietaris d'aquests immobles i els problemes, en especial idiomàtics, per a disposar d'una informació adequada sobre el mercat immobiliari. Comptar amb una residència fixa i estable és un requisit bàsic perquè els immigrants inicien el seu camí al nou país. Cal no oblidar que, fins i tot des d'un punt de vista jurídic, és un element imprescindible per a accedir a les garanties d'un estat de dret.
Apressats per la urgència de buscar un allotjament, molts immigrants es veuen obligats a desemborsar grans sumes de diners per un habitacle que, amb freqüència, és insalubre i, a més, està situat en barris marginals. No obstant això, i segons un estudi de la Universitat de Barcelona, un de cada quatre immigrants té casa pròpia a Espanya i els titulars del 33% dels préstecs per a l'adquisició d'un habitatge que es formalitzen al nostre país són estrangers, en la majoria immigrants llatinoamericans.
La desconfiança i les reticències dels propietaris de les cases es manifesten en el temor al mal ús i el deteriorament de l'habitatge, problemes amb els eïns, desvalorització de l'immoble si la zona arriba a ser catalogada socialment com "d'immigrants", etc. Això es tradueix, principalment, en dues actituds: el ebuig a llogar a immigrants sense conèixer-los, o bé arrendar-los un habitatge però aplicant-hi un sobrepreu que compense els riscos mitjançant fórmules com cobrar pel nombre de persones que habiten o fraccionar el temps de cobrament de forma inusual.
Com hi podem col·laborar?
El primer pas per a desterrar aquest tipus de creences i actituds és no eneralitzar i tractar d'ajudar en la mesura que puguem. Heus ací algunes fórmules:
- Facilitar a la persona immigrant el telèfon de l'Ajuntament de la localitat de residència. Allí l'informaran dels diversos programes d'ajuda per a l'habitatge i, si no estan encara en vigor, el desviaran a altres departaments on sí que el podran ajudar.
- Acompanyar a una immobiliària el company de treball immigrant, el conegut o la persona contractada o que ajuda a casa o cuida familiars malalts per traduir-li' aspectes tan importants com la comissió que es queda l'agència immobiliària i els termes del contracte.
- Moltes ONG poden facilitar habitatge als immigrants durant els primers dies fins que troben un treball i puguen llogar-lo pels seus propis mitjans.
Relacions d'aquest contingut
També t'interessa
Recursos d'aquesta pàgina
Menús de navegació
Seccions d'aquest web
Altres serveis
Altres serveis secundaris
Informació de Copyright i avís legal
A EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI