Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > El mès práctic > Consells

Λ

Pla de pensions i habitatge, la senda de la desgravació

Els plans de pensions, els comptes habitatge i les hipoteques ocupen els primers llocs per a deduir impostos malgrat les novetats fiscals que acompanyen la nova llei de l'IRPF

 Víctimes de la síndrome del "tot per a l'últim dia", molts estalviadors interessats a aconseguir les millors desgravacions només es recorden al final de l'any de consultar les opcions financeres. L'ús d'aquests instruments adquireix un interès especial perquè la fiscalitat ha canviat respecte d'exercicis anteriors, a causa de l'entrada en vigor l'1 de gener del 2007 de la nova llei de l'IRPF. Tot i les modificacions, els plans de pensions, les hipoteques i els comptes habitatge encara són els millors instruments que poden ajudar l'estalviador a retallar la factura fiscal. No obstant això, convé tenir en compte les novetats que s'han introduït aquest exercici i que tindran efectes pràctics, per primera vegada, en la declaració de la renda que presenten els contribuents a partir del mes de maig.

Plans de pensions

 Si una persona té la sort i la capacitat d'estalviar, és molt aconsellable fer aportacions anuals al seu pla de pensions. Aquesta continua sent una pràctica amb un benefici fiscal innegable. Les aportacions efectuades a un pla de pensions disminueixen la base imposable de l'impost de la renda, és a dir, es resten dels ingressos. Per tant, redueixen la quantitat d'impostos que un contribuent ha de pagar, en el cas que això passe, o permeten incrementar la devolució d'Hisenda, en cas contrari. Això sí, cal tenir en compte que es fixa un límit a les aportacions que es poden fer a un producte d'aquest tipus per a reduir la base imposable de l'IRPF.

Precisament, la reforma fiscal que va entrar en vigor l'1 de gener del 2007 va augmentar al territori general de l'Estat el límit d'aportacions que poden fer els estalviadors amb menys de 56 anys. Fins l'any 2006, el límit general d'aportacions se situava en 8.000 euros anuals i s'incrementava en 1.250 euros per cada any addicional a partir dels 53 anys, fins a arribar a un màxim de 24.250 euros. Des de l'1 de gener del 2007, les aportacions poden arribar als 10.000 euros fins als 50 anys i se situen en 12.500 euros a partir d'aquesta edat.

Aportacions límit a plans de pensions per a preducir la base imposable de l'IRPF
Edat del partícip (anys) Límit (fins a 2006) Límit (fins a 2007)
Hasta 50 8000 10000
51 8000 12500
52 8000 12500
53 9500 12500
54 10500 12500
55 11750 12500
Més de 65 0(1) 12500

(1) Fins al 31 de desembre de 2006 no es pot aportar la pròpia jubilació o dependència

Una altra de les novetats incloses en l'última reforma de l'IPPF és que es permet que els partícips de més de 65 anys, inclosos els jubilats, puguen fer aportacions (de fins a 12.500 euros anuals) per a la seua pròpia jubilació o dependència, sempre que no hagen iniciat el cobrament de la prestació. Fins l'any passat, els jubilats només podien efectuar les aportacions a favor dels seus hereus, però no per a gaudi personal, tal com ocorre ara.

Convé saber, en qualsevol cas, que el límit de 10.000 euros no podrà superar el 30% dels rendiments del treball i d'activitats econòmiques, ni l'import incrementat de 12.500 euros (per a majors de 50 anys) podrà superar el 50%.

També cal tenir en compte les diferències normatives que es donen a la Comunitat Autònoma Basca i a Navarra. A Guipúscoa, Biscaia i Àlaba el límit màxim d'aportacions és de 8.000 euros fins als 52 anys i de 1.250 euros més per cada any que excedisca dels 52, fins als 24.250. A Navarra, el límit màxim d'aportacions és de 8.000 euros (sempre que aquesta quantitat no supere el 30% dels ingressos obtinguts per treball) i de 12.500 euros (o el 50% dels rendiments del treball) per a majors de 50 anys. Com més altes siguen les aportacions fetes anualment al pla de pensions, més alta serà la quantitat desgravada. L'esforç que faça un contribuent en aquest sentit, tindrà, per tant, "recompensa" en la seua pròxima declaració de la renda.

Consells que cal tenir en compte en els plans de pensions:

  • Convé aportar tot el que es puga a un pla de pensions, tenint en compte que és un producte a llarg termini i que no podrem recuperar els diners si els necessitem. Fem les aportacions màximes sempre que tinguem un excés de liquiditat i no haguem de necessitar aquests diners a curt o mitjà termini.
  • Vigilem la rendibilitat del nostre pla de pensions: si no hi estem d'acord, podem canviar de producte, fins i tot a un altre d'una altra entitat, sense haver de pagar a Hisenda pel traspàs.
  • Abans de firmar un pla de pensions comparem les comissions de gestió, perquè les diferències entre entitats equivalen, en 30 anys, a quantitats importants de diners.
  • El capital acumulat en un pla de pensions només es pot rescatar una vegada jubilat el titular o en situacions extraordinàries com ara desocupació, invalidesa o mort (en aquest últim cas, disposarien del capital els hereus).

Comptes habitatge

 El compte d'estalvi és, un any més, el producte que més interessa als joves amb nòmina i plans de comprar-se un habitatge a curt o mitjà termini. L'objectiu d'aquests comptes és anar acumulant diners que després es destinaran a la compra del primer immoble del contribuent o a la primera rehabilitació de l'habitatge habitual. En principi, qualsevol compte o dipòsit pot utilitzar-se com a compte habitatge si així s'expressa en l'entitat en què es contracta i si així queda reflectit en Hisenda.

Sens dubte, l'atractiu principal d'aquests comptes és la fiscalitat, que també varia entre el territori general, el País Basc i Navarra. Al territori comú (és a dir, sense tenir en compte les comunitats forals de Navarra i País Basc), Hisenda permet deduir el 15% de les quantitats que dipositem en el compte, fins a un límit de 9.015 euros anuals. Ara bé, per a poder beneficiar-se d'aquesta característica, el titular del compte s'ha de comprometre a comprar un pis en un termini màxim de quatre anys. Per a poder gaudir d'aquesta tributació, que permet desgravacions en la declaració de la renda, l'única condició necessària és que en un termini màxim de quatre anys els diners ingressats en el compte es destinen a la compra d'un habitatge o a la rehabilitació de l'habitatge actual.

A Navarra, la deducció fiscal també és del 15% de les quantitats aportades amb caràcter general (fins al límit dels 9.015 euros), encara que hi ha excepcions: les unitats familiars amb dos fills o més es dedueixen el 18% i les famílies nombroses, el 30%. Les quantitats dipositades s'hauran de destinar a la primera adquisició o rehabilitació de l'habitatge habitual abans que transcórreguen vuit anys des de la finalització del període impositiu d'obertura del compte.

D'altra banda, a Navarra, per a declaracions conjuntes el límit de l'aportació deduïble anualment és de 21.035 euros. A més, la deducció en habitatge al llarg de tots els exercicis en què s'aplique la deducció no podrà superar els 90.150 euros si la declaració és individual i 210.350 euros si és conjunta.

Al País Basc, aquest instrument és, encara, més atractiu fiscalment que al territori comú del país, ja que les deduccions fiscals que poden aconseguir-se són més altes. L'import màxim sobre el qual s'aplica la deducció anual és del 18% de l'estalvi aportat i la deducció anual màxima és de 2.160 euros. Aquest límit s'aplica per a cada declaració (individual o conjunta), i és un límit que abraça les quantitats invertides en l'adquisició/rehabilitació d'habitatge habitual (no només les quantitats invertides en compte habitatge). En aquesta comunitat, les quantitats d'estalvi en compte habitatge que donen dret a deducció també hauran de destinar-se a l'adquisició o la rehabilitació de l'habitatge habitual exclusivament, en el termini de sis anys a partir de l'obertura del compte. En cas d'incompliment del termini, s'hauran d'incloure les quantitats deduïdes més els interessos de demora en la declaració de l'IRPF de l'any de l'incompliment.

Ara bé, en aquesta comunitat autònoma, si es destinen les quantitats deduïdes aconseguides per a l'estalvi d'un compte habitatge a altres finalitats no es perd el dret a deduir, sempre que es repose la xifra disposada abans de fi d'any. Si l'import es destina parcialment a altres fins i no es reposa, es considera que les quantitats destinades seran les primeres dipositades.

Consells en els comptes d'estalvi habitatge:

  • Si tenim la intenció de comprar-nos un pis en breu, és millor estalviar en un compte d'estalvi habitatge que no en un compte o un dipòsit normal. La rendibilitat d'aquests productes és molt semblant, però el benefici fiscal és molt més gran en els comptes d'estalvi habitatge.
  • Podem utilitzar un compte d'alta rendibilitat (com ara els que s'ofereixen per Internet, amb rendibilitats superiors al 4%) com a compte habitatge si així ho comuniquem a la nostra entitat. Serà la millor forma de treure partit al nostre estalvi des del punt de vista fiscal i de rendibilitat.

Hipoteques

 L'únic aspecte positiu de contractar un crèdit hipotecari és, precisament, que serveix com a instrument per a retallar la factura fiscal (sempre que es tracte d'una hipoteca sobre l'habitatge habitual, no sobre segons habitatges). La quantitat de les quotes que s'hagen pagat al llarg de tot l'any (generalment mensuals) per a pagar la hipoteca també es redueixen directament de la base imposable de l'IRPF. Amortitzar capital d'una hipoteca també desgrava.

En la declaració de l'IRPF, cada contribuent pot deduir-se el 15% d'un màxim de 9.015 euros aportats, és a dir, 1.352 euros. En aquest cas, amb l'entrada en vigor de la llei de l'IRPF del 2007, les deduccions per hipoteques han disminuït ja que han desaparegut els percentatges majors vigents fins ara en els dos primers anys després de la compra d'una casa amb finançament alié (fins al 2006, es podien deduir fins a 1.803 euros, mentre que ara la quantitat màxima deduïble és de 1.352 euros).

Com sol ser habitual, el País Basc té una fiscalitat diferent. A la Comunitat Autònoma Basca, els contribuents que tinguen una hipoteca podran deduir-se fins a 12.000 euros anuals. A Navarra, en canvi, es manté el mateix límit que al territori comú, de 9.015 euros.

Però, què es pot fer per a gaudir de la màxima deducció mitjançant una hipoteca? Les persones que paguen lletres mensuals superiors als 751 euros tindran coberta la quota dels 9.015 euros màxims deduïbles de l'IRPF, amb la qual cosa no hauran de fer res més perquè podran aprofitar els límits màxims per a afavorir-se de la millor fiscalitat. En canvi, si la hipoteca es paga entre dues persones o si les quotes mensuals són inferiors als 751 euros, hi ha la possibilitat d'amortitzar capital de forma anticipada per a aconseguir una desgravació més gran. Per exemple, si la hipoteca es paga entre dos, es poden amortitzar fins a uns altres 9.015 euros o 12.000 euros al País Basc, ja que cada contribuent podrà deduir-se individualment la seua part.

Els partícips que paguen sols l'hipoteca i que tinguen una quota inferior als 751 euros poden fer el càlcul del que han pagat durant l'any (comptant dotze quotes) i el que els resta fins a arribar a aquests 9.015 euros (o 12.000 euros al País Basc). La diferència pot abonar-se al banc mitjançant una amortització parcial, per a gaudir així del major retall possible d'impostos.

Consells per a treure el màxim partit fiscal de la hipoteca:

  • Amortitzar capital de forma anticipada, sempre que amb el pagament de les quotes mensuals al llarg de tot un any no s'arribe a la xifra de 9.015 euros o 12.000 euros (per cada titular del préstec).
  • Cal tenir en compte que els límits de 9.015 euros o 12.000 euros (al País Basc) deduïbles de la base imposable és per a cada titular del préstec.
  • Si es tracta del primer any en què s'ha contractat la hipoteca, convé saber que són deduïbles en l'IRPF totes les despeses relacionades amb l'adquisició del pis, com ara les pagades al notari, les escriptures, les assegurances...

TAULA COMPARATIVA

Deduccions fiscals per inversió en habitatge al territori general:
2006 2007
Límit anual 9.015,18 euros 9.015.18 euros
Dos primers anys
  • 25% de 4.507,59 euros
  • 15% de la resta, fins a 9.015,18 euros
  • Màxim deduïble: 1.803 euros.
  • 15% de 9.015,18 euros.
  • Màxim deduïble: 1.352 euros.
Resta del termini
  • 20% de 4.507,59 euros
  • 15% de la resta, fins a 9.015,18 euros
  • Màxim deduïble: 1.577,65 euros.
  • 15% de 9.015,18 euros.
  • Màxim deduïble: 1.352 euros.

Font: Elaboració pròpia.

Fiscalitat per inversió en habitatge habitual: diferències entre territoris
CAB Navarra Estado
Menors 35 anys Majors 35 anys
Deducció i inversió i interessos 23% 18% 15% 15%
Límit per a la deducció anual 12.000euros 12.000euros 9015euros 9015euros(1)
Límit de la deducció per contribuent des del 1999 36.000euros 36.000euros

Fuente: Caja Laboral


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto