Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

Λ

Iniciatives saludables: El pitjor greix per al cor

La ingesta diària de cinc grams de greixos trans és suficient per a augmentar un 25% el risc de malalties cardiovasculars

 D'un temps ençà són molts els estudis que s'han fet ressò dels efectes nocius dels anomenats greixos trans, olis parcialment hidrogenats que s'empren en la indústria alimentària amb l'objectiu de conferir una estabilitat i una durabilitat superiors als aliments de gran consum. Encara que hi ha aliments com la carn de vedella o de be, o fins i tot la llet, que contenen de forma natural petites quantitats de greixos trans, la percepció del seu consum com un problema de salut pública no s'ha produït fins a dates recents. A la major conscienciació sobre els riscos que tenen, hi han contribuït dos fets: d'una banda, la seua presència com a ingredient en un nombre més gran de productes; i de l'altra, la constatació de la capacitat que tenen per a causar alteracions greus en el sistema cardiovascular.

Els greixos trans es defineixen com a olis grassos insaturats, principalment d'origen vegetal, que se sotmeten a un procés fisicoquímic d'hidrogenació parcial amb l'objectiu de conferir-los un estat semisòlid. Gràcies a aquest procediment, es poden utilitzar com a ingredient que dota d'estabilitat i consistència multitud de productes de gran consum. Aquest és el cas d'algunes margarines, galetes i productes de pastisseria, rosetes de microones, pastisseria industrial, caramels, aperitius salats i dolços, gelats, precuinats, salses i bona part dels productes englobats en la família dels fast-food.

D'acord amb un ampli estudi publicat recentment en la revista The New England Journal of Medicine, el consum continuat de greixos trans es tradueix en un augment del nivell de colesterol dolent (LDL) i la disminució del bo (HDL). Els seus efectes són pitjors que els derivats del greix saturat o del colesterol de la dieta. L'excés de greixos trans afavoreix l'aterosclerosi (estretiment de les artèries que dificulta el pas de la sang), per la qual cosa resulta perillós per a la salut del cor i les artèries.

Energia i cor

 L'aportació de greixos a través de la dieta resulta imprescindible per a obtenir recursos energètics per a l'organisme. Però ni tots els greixos són saludables de la mateixa manera ni aporten la mateixa energia. De fet, s'estima que, del 35% de les calories totals procedents dels greixos, els trans proporcionen entre un 2% i un 4%, enfront del 12% dels greixos saturats, reconeguts també pel seu efecte negatiu sobre la salut cardiovascular.

I com revela el Nurses Health Study, la major anàlisi epidemiològica publicada fins a la data als Estats Units, la substitució del 5% de l'energia procedent d'àcids grassos saturats per energia provinent d'insaturats redueix el risc coronari un 42%. Quan es parla d'àcids grassos trans, el reemplaçament de només un 2% de l'energia procedent d'aquests per energia extreta de greixos insaturats representa una reducció del 53% del risc.

Per això, l'objectiu de les investigacions actuals i futures és determinar quin és el límit màxim de consum de greixos trans perquè la dieta siga adequada des del punt de vista nutricional. L'Associació Americana del Cor (AHA), la societat mèdica més gran del món, s'ha posicionat en aquest sentit. Des del 2006 aconsella que la ingesta diària de greixos trans es limite a l'1% del total de calories, xifra que equival, en una dieta mitjana de 2.000 a 2.500 calories, a un consum de 2 a 2,5 grams de greixos trans per dia.

Colesterol i etiquetes

 Més de la meitat de la població espanyola que té entre 35 i 64 anys (58%) presenta uns índexs de colesterolèmia (concentració de colesterol) pròxims a 200 mg/dl, xifra considerada com el límit sa. Un 16% el supera amb escreix i se situa per damunt dels 250 mg/dl, valor que es pren com a indicador diagnòstic d'hipercolesterolèmia, un dels principals factors de risc de malaltia cardiovascular. Les xifres no varien molt als països del nostre entorn.

La clara associació entre greixos trans i hipercolesterolèmia, i d'aquesta amb les malalties cardiovasculars, ha portat les autoritats sanitàries a aconsellar-ne la reducció del consum a l'espera que normatives específiques determinen els límits màxims d'ingesta diària i la indústria alimentària incorpore aquesta informació en l'etiquetatge. De moment, alguns països han posat en marxa campanyes informatives per facilitar un coneixement més gran sobre aquest tipus de greixos i els seus efectes sobre la salut.

Als Estats Units, des del 2006 és obligatori declarar en l'etiqueta nutricional la quantitat de greixos trans per porció de producte si aquest conté més de 0,5 grams. Aquesta valuosa informació se suma a l'obligació, vigent des del 1990, d'informar sobre el contingut total de greix total, greix saturat i colesterol. El Canadà també exigeix que es detallen els greixos trans en l'etiqueta nutricional de qualsevol producte. A escala europea, Dinamarca és l'únic país que compta, des del juny del 2003, amb una normativa que obliga a incloure'ls en les etiquetes alimentàries. A més, l'Administració danesa exigeix als productors que no superen el 2% de greixos trans en els seus productes, ja siguen propis o importats.

A Espanya no n'hi ha una normativa específica. Tot i això, des de l'Estratègia NAOS (Nutrició, Activitat Física i prevenció de l'Obesitat), impulsada pel Ministeri de Sanitat i Consum, s'al·ludeix la indústria alimentària i les empreses de restauració perquè disminuïsquen de forma progressiva els nivells d'àcids grassos trans en els seus productes. Per la seua banda, diverses empreses han començat a publicar voluntàriament el contingut de greixos trans en les seues etiquetes nutricionals i d'altres tenen previst eliminar, en un futur pròxim, el contingut dels olis parcialment hidrogenats dels seus productes.

Dubtes dels consumidors

Tot i les recomanacions, els ciutadans continuen tenint molts dubtes sobre els greixos trans. Així s'ha reflectit en una investigació que ha efectuat recentment la Fundació del Consell Internacional d'Informació Alimentària (IFIC). Els resultats han confirmat la visió negativa que es té dels productes amb olis hidrogenats, encara que els consumidors no identifiquen necessàriament els olis parcialment hidrogenats amb els greixos trans. Com a conclusió, l'informe destaca que els consumidors, en general, no coneixen clarament què són els greixos trans, quins aliments en contenen, i encara menys, en quina quantitat.

Tot sobre els greixos trans

  1. Què són els greixos trans? Els greixos trans apareixen com a resultat d'afegir hidrogen als àcids grassos insaturats dels olis vegetals (soja, gira-sol), en un procés fisicoquímic anomenat hidrogenació. S'obté així un greix semisòlid més estable gràcies al fet que conté més àcids grassos saturats (que li donen la consistència).
  2. Per què es fan servir? La hidrogenació genera greixos amb millors propietats funcionals de sabor, textura i estabilitat, més resistents a l'oxidació i l'enranciment, i més econòmics que altres olis. Els aliments als quals s'afegeixen es conserven més temps i adquireixen una textura i una cremositat que no s'aconsegueix, de moment, de cap altra manera.
  3. Per què sorgeixen els greixos trans? Fa uns anys, la indústria alimentària usava greix animal (sagí, sèu, mantega) per elaborar els seus productes. Quan els científics van determinar que aquests greixos, per la seua riquesa en greixos saturats i colesterol, augmentaven el colesterol LDL (el dolent), les empreses van buscar alternatives més sanes. Van començar a utilitzar olis parcialment hidrogenats (greixos trans) pel seu menor contingut de greixos saturats. En aquell moment, però, no es coneixien els efectes negatius derivats del consum de greixos trans.
  4. Hi ha alguna cap entre oli o greix hidrogenat o parcialment hidrogenat? Els olis parcialment hidrogenats contenen greixos trans. Els olis totalment hidrogenats, en canvi, contenen predominantment greixos saturats, però no trans, perquè la hidrogenació completa converteix els greixos insaturats en saturats.
  5. Es pot calcular quina quantitat de greixos trans conté un producte que porta oli parcialment hidrogenat? La quantitat de greixos trans d'un producte depèn del grau d'hidrogenació, i aquesta informació només la coneix l'empresa productora. A Espanya caldrà esperar que s'implemente una normativa que obligue els fabricants a incloure aquesta dada en l'etiqueta nutricional (encara que hi ha empreses que voluntàriament ja inclouen aquesta dada).
  6. Quina quantitat de greixos trans mengem al dia? No és possible conèixer la xifra exacta perquè desconeixem la quantitat de greixos trans que contenen els aliments. Segons dades d'anàlisis comparatives de Consumer EROSKI, algunes marques de sobaos contenen fins a un 1,42% de greixos trans, els croissant fins a un 1,58%, els aperitius entre un 0,2% i un 0,5%, les magdalenes entre un 0,05% i un 0,20%, i moltes margarines no arriben a un 0,5% de greixos trans (enfront del 17% de fa dècades). De moment, per a reduir el consum de greixos trans hem d'escollir els productes que no incloguen el terme "parcialment hidrogenat" entre els seus ingredients.

Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto