Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Entrevista

Λ

Miguel Ángel Gutiérrez, Director del Departament de Patents de l'Oficina Espanyola de Patents i Marques: "Unamuno ja no diria allò de "que inventen ells""

 Espanya ha sigut tradicionalment planter de genis de la pintura, de la literatura, de l'arquitectura... Tot i això, la nòmina de grans científics és més aviat magra. Allò de "que inventen ells" de Miguel d'Unamuno és la millor metàfora d'una realitat que, amb tot, està evolucionant. Així ho creu Miguel Ángel Gutiérrez, director del Departament de Patents de l'Oficina Espanyola de Patents i Marques. De fet, defensa que l'escriptor i assagista, si visqués en l'actualitat, ja no afirmaria això. La millor mostra, la imponent i acabada d'estrenar seu d'aquesta institució a Madrid, una de les 12 al món que pot tramitar patents internacionals i que acull una gran part del saber tècnic del nostre país.

Supose que Miguel Unamuno, a qui s'atribueix allò de "que inventen ells", no serà no dels seus autors favorits

Bé, jo crec que aquestes coses es van dir en un context en què Espanya era un país molt diferent. Segurament avui Unamuno diria "ja estem inventant també nosaltres".

Fins a quin punt creu que aquesta expressió reflecteix la realitat espanyola?

 En l'actualitat no la reflecteix en absolut. Hi ha consciència de la necessitat d'innovar, no només d'inventar, sinó d'innovar, perquè la innovació no és només tècnica, sinó que hi ha innovació comercial, empresarial, etc. i avui el teixit empresarial espanyol és molt conscient de la necessitat d'innovar i de moure's. Si un es queda aturat, a mitjà termini desapareix.

Quant donaria vostè perquè hi hagués a Espanya uns quants inventors com Thomas Alva Edison?

En l'actualitat és molt complicat parlar d'inventors individuals, avui cal parlar d'un esforç empresarial ben organitzat. En aquella època, en la de Bell per exemple, es lloaven els esforços d'una persona... Avui no sabem qui ha sigut l'inventor del telèfon mòbil. Si s'hagués inventat al segle XVII diríem tal, però avui no es pot dir perquè en aquest esforç d'avanç han participat molts investigadors, molts científics, moltes empreses.

Comentava abans el nom d'Edison, que deia que el geni és un 90% de transpiració i un 10% d'inspiració. No creu que a Espanya hem optat per invertir la proporció, que el geni és un 90% d'inspiració i només un 10% de transpiració?

Sí, podria ser. Així ha sigut, encara que tot està canviant.

Fent memòria dels invents espanyols de les últimes dècades, els més coneguts són el pal de fregar, el caramel de pal i el futbolí. No és una mica descoratjador?

I les gules (rialla). A Espanya hi ha moltes altres invencions, per exemple és una bona potència en patents en energia eòlica. Ara, si veiem un generador d'energia eòlica o una instal·lació, comprovem que pot haver-hi 30 patents entremig.

No creu que frena el desenvolupament científic el fet que des del punt de vista social es relaciona l'inventor amb algú com el professor Bacteri de Mortadel·lo i Filemó?

Sí, això és veritat. Jo crec que la valoració social dels invents i dels científics en general, d'aquestes persones que treballen en laboratoris i hi estan tancades gran part de la seua vida no és bona. Estaria bé que els ciutadans els veiessen com a persones normals, integrades en la societat perfectament i que fan un esforç enorme a intentar que la humanitat millore en aspectes concrets que incideixen en la seua qualitat de vida.

Albert Einstein va treballar a l'oficina de patents de Berna. Coincidirà amb mi que el llistó està molt alt.

Bé, si haguéssem de guiar-nos per aquesta experiència, per descomptat. Einstein va ser una persona excepcional. Per a tots els examinadors de patents representa un orgull saber que ell també ho va ser, però he de dir que per a ser un examinador normal no cal ser un geni.

Quina formació es requereix?

Ser titulat superior, en general, de ciències. Tenim biòlegs, químics, veterinaris, enginyers... i és important que tinguen un bon domini de l'anglès i algun idioma més, com l'alemany, perquè són les llengües que més es manegen a Europa.

Definisca'm per favor el concepte de patent.

És un dret que concedeix l'Estat a algú que inventa alguna cosa perquè, durant un cert període de temps, en l'actualitat 20 anys, siga l'únic que puga explotar aquesta invenció, encara que altres també ho podrien fer si ell ho autoritza. Amb això es possibilita que durant aquest període de temps, si posa al mercat alguna cosa relacionada amb la invenció, puga fer-ho a uns preus més elevats -per a recuperar el que ha invertit a aconseguir aquesta invenció-.

Quan sorgeix?

Bé, ja hi havia privilegis reals fa molt de temps, als segles XVII i XVIII. Una anècdota molt curiosa és que, ja al 1848, l'emperador japonès va observar en la flota americana fondejada davant les seues costes la gran superioritat tecnològica. La seua reacció va ser demanar permís als EUA per a esbrinar les raons d'aquesta superioritat tecnològica al món. La raó era que als Estats Units no es penalitzava la innovació, sinó que s'afavoria, es premiava els inventors donant-los un monopoli sobre la invenció que ells anomenaven patents.

Estaria, per tant, molt vinculat amb el desenvolupament del mercat i del capital.

Sí, amb el comerç, el desenvolupament industrial, la producció industrial en massa...

Quant costa patentar una invenció?

invenció al llarg del món, sí. Per exemple, això a Europa pot costar, de mitjana, 40.000 euros.

Per tant, cal estar molt segur que l'invent que es té és bo.

No immediatament. Es tendeix a donar un termini als innovadors perquè consideren fins a quin punt poden fer aquestes inversions que, lògicament, són més importants com més abast vulguem donar a la protecció de la patent.

Es poden patentar les idees?

Sí, però han de complir diverses condicions: que siga una idea que resolga en la pràctica un problema tècnic, que siga nova, que supose una activitat inventiva i que tinga aplicació industrial.

I qui s'encarrega de valorar-ho?

Les oficines de patents. Només hi ha 12 oficines al món que estan autoritzades a tramitar les sol·licituds internacionals, entre les quals hi ha l'espanyola. Dins de les opcions, hi ha els examinadors de patents, que són persones molt especialitzades. Nosaltres tenim en aquest moment 150 examinadors molt especialitzats, cadascú en el seu sector tècnic, que són els que estudien si la sol·licitud compleix els requisits per a ser obtinguda...

Es pot donar el cas -el que va ocórrer amb el submarí en pot ser un exemple- que hi haja inventors diferents que en un termini molt curt de temps ideen una aplicació tècnica en distints països. En cas de conflicte, qui es queda amb la patent?

Bé, amb les regles establertes no hi ha conflicte. Hi ha dos sistemes en general: el sistema a Europa i en la major part dels països del món s'anomena "first to file", és a dir, el primer que ho sol·licita té el dret a l'esment. I com que en el moment que algú diposita una sol·licitud no només s'acredita el dia, sinó l'hora i el minut, no hi ha problema. Hi ha un altre sistema que s'utilitza als EUA, que és el "first to invent", és a dir, el primer que inventa és el que té dret. El registre és secundari. I aquest sí que és més complex, perquè hi ha més possibilitats de tenir un conflicte.

Però, amb la quantitat de patents que hi ha al món, com es pot saber?

Perquè les oficines de tot el món estan relacionades les unes amb les altres i així se sap quina és la primera de totes en cas de conflicte

Què indica el nombre de patents d'un país?

Sempre és un indicador del sistema de ciència i tecnologia d'un país. Com més alt siga aquest nombre en relació amb la grandària o l'economia o indústria d'un país, indica un bon desenvolupament del sistema de ciència i tecnologia i una eficàcia en aquest desenvolupament.

És a dir, que hi ha una relació entre investigació, innovació i producció.

No necessàriament. Si l'economia d'un país es basa en sectors de noves tecnologies, no podria desenvolupar-se si no tingués patents. Però un país pot tenir el seu motor econòmic en altres sectors que no siguen dependents de patents, com ara serveis bancaris, turístics...

I estem parlant d'Espanya.

És clar, Espanya és líder mundial en molts sectors molt importants per a l'economia perquè produeixen riquesa, però no són intensius en la investigació i el desenvolupament i per tant tampoc donen lloc a moltes patents.

I a vostè li preocupa.

Home, no és dolent estar aquí perquè és important per a l'economia espanyola, però no podem descuidar la inversió en investigació i en desenvolupament en sectors de tecnologia punta perquè, si es perd, és difícil estar als països de major renda per càpita en el futur.

I a Espanya, això està canviant?

I tant, sense innovació és gairebé impossible competir. I jo crec que hi ha símptomes en les patents que estem millorant

En quin sentit?

Els últims cinc anys el nombre de patents europees d'origen espanyol ha pujat un 88%, i el de patents internacionals més del 90%. Són xifres per sobre de la mitjana. Estem millorant i sobretot està canviant el gran problema que teníem, que encara que hi havia sol·licituds de patents d'origen espanyol nacionals no se sortia a fora amb aquestes, i és molt important competir al món, no només a Espanya.

Però aquestes dades que esmenta què signifiquen, que s'ha millorat molt o que s'estava molt malament abans?

Bé, una mica de les dues coses. S'ha millorat molt, encara que estic parlant dels últims cinc anys. Hem fet estudis i abans estàvem malament en el sentit que no estàvem al lloc que ens corresponia. Ara em sembla que estem al lloc 16 del món en sol·licituds d'origen en cada lloc, i a Europa hauríem d'estar entre el lloc 5 i 8 si tinguéssem ben desenvolupats els sectors moderns. I estem al lloc 11. Bé, tan malament tan malament tampoc estem, perquè ens trobem en xifres d'augment i no en el lloc 100 o 60 de l'escala. Sempre estem per davant dels 20 primers al món.

Crida l'atenció que les universitats que, en teoria, haurien de ser un dels principals motors de la investigació, estan molt per sota de les empreses en sol·licituds de patents. No és estrany?

Estem en xifres al voltant del 12% de les sol·licituds d'origen espanyol que vénen de les universitats públiques. El percentatge del nombre de sol·licituds no és superior en països europeus com Anglaterra. La diferència es troba en com gestionen les patents, com ho fan perquè donen resultats econòmics, com les transfereixen a les empreses.

Llavors, el problema està en la transmissió o en la connexió de la universitat amb l'empresa.

Jo crec que sí.

Per cert, hem parlat de sol·licituds de patents. Quina proporció de patents es concedeixen de les sol·licituds que es presenten?

A Espanya, a causa del nostre sistema de concessió, el nombre de patents que es concedeixen en relació amb les sol·licituds és al voltant del 70%, perquè nosaltres tenim un procediment de concessió doble, pel qual el sol·licitant pot escollir entre que la patent se li concedisca amb l'examen de fons o no, i així la major part escull el camí sense examen de fons i aquestes, sempre que complisquen uns requisits formals, es concedeixen sempre.

De què serveix una patent si no hi ha sector productiu que la desenvolupe?

De poc. Si no es posa al mercat, al cap de tres o quatre anys aquesta patent pot ser nul·la de dret.

En els anys que vostè porta a l'oficina de patents supose que s'haurà trobat amb tot tipus de propostes. Recorda alguna que li haja cridat l'atenció?

En el sector químic farmacèutic és on les patents compleixen d'una forma més eficaç la seua missió, hi ha patents que han donat moltíssims diners i que han servit per a amortitzar les abundants despeses del sector com la del Prozac i moltes altres que proporcionen uns beneficis tremends a les empreses propietàries.

I alguna que gairebé li provoqués la rialla?

Jo sóc molt respectuós. Més que rialla, diria curiositat. Per exemple, hi havia una que era dissenyar les pistes d'aterratge amb dues rampes i una zona plana. D'aquesta manera, s'aterrava cap amunt i es frenava abans. I de la rampa se sortia amb embranzida per enlairar-se i estalviar així espai i diners.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto