Saltar el menú de navegació i anar al contingut
Són els mil·ligrams de sodi que poden tenir 100 grams d'aperitius com ara els cacauets o el moresc salat. L'OMS recomana que els xiquets no consumisquen més de 4 grams de sal diaris (que equival a 1,4 grams de sodi = 1.400 mil·ligrams). Amb una porció de cacauets (50 grams), el xiquet ha ingerit pràcticament la meitat del sodi que necessita. Els xiquets que acostumen a menjar aperitius salats superen fàcilment la quantitat recomanada de sodi, amb els efectes negatius per a la salut que això comporta.
El fumatge és un mètode de conservació antiquíssim que ja s'aplicava amb aquest fi a les carns, els formatges i els peixos. Ara es fa servir més pel canvi en el sabor i l'aroma que dóna als aliments que no per les seues qualitats purament conservants.
El salmó continua copant la representació dels peixos fumats, encara que el mercat ofereix altres espècies fumades com el bacallà, la tonyina, la truita i les sardines.
El procés tecnològic del fumatge ha canviat molt els últims anys. Antigament, amb el fumatge tradicional només es controlava la quantitat de fusta que es cremava i el temps que el peix romania en contacte amb el fum.
En l'actualitat, el fumatge industrial controla la direcció del fum, la temperatura i la humitat del producte que es tracta. El control tèrmic és essencial per a evitar la càrrega en l'aliment de compostos cancerígens com el benzopirè, produïts inevitablement per la combustió de la fusta a més de 400ºC. El fumatge més tècnic s'aconsegueix aplicant sobre l'aliment preparats de fum. L'avantatge d'aquesta nova tecnologia és que aquests preparats mantenen les aromes pròpies de la fusta cremada, alhora que se n'eliminen artificialment els compostos nocius. Per aquesta raó, menjar peix fumat ara és més sa que abans. Igualment, com que en general no és un aliment de consum quotidià, no cal preocupar-se més del compte pels compostos cancerígens que pogués contenir.
El fumatge influeix en el valor nutritiu del peix, més pel que aporta que no per les pèrdues que pogués causar. Els nutrients naturals del peix romanen pràcticament invariables. L'excepció es dóna en les proteïnes, i no n'afecta tant el contingut com la digestibilitat i la consistència final del producte. Els mateixos enzims del peix degraden les proteïnes de la carn, aquesta s'estova i s'obté així la textura suau típica del peix fumat. L'altre canvi nutritiu és prou més substancial, i afecta el contingut en sodi. Com que es fa servir la sal com a conservant, el peix fumat conté entre 15 i 25 vegades més sodi que el mateix peix fresc. És l'única qüestió nutricional que han de considerar els qui hagen de controlar el sodi de la dieta, les persones hipertenses o les que tinguen trastorns coronaris o de retenció de líquids, principalment.
Sempre que afegisc vi o una altra beguda alcohòlica a un guisat em queda el dubte de saber què ocorre amb l'alcohol. És cert que l'alcohol desapareix en bullir? És aconsellable servir aquests guisats a xiquets o a exalcohòlics?
L'etanol o alcohol etílic és un líquid incolor i inflamable amb un punt d'ebullició de 78ºC. Per tant, per a eliminar per complet l'alcohol de qualsevol beguda (els licors o els vins solen ser les més usades a la cuina) afegida a un guisat, aquest haurà de ser cuinat a temperatures superiors a les d'ebullició de l'etanol. Normalment, els guisats bullen a 100ºC, la temperatura d'ebullició de l'aigua. A aquesta temperatura està garantida l'evaporació de l'etanol, però cal prendre la precaució de mantenir-la durant el temps suficient per a assegurar-ne l'eliminació completa. Per a assegurar-se que el guisat ha perdut tot l'alcohol, es pot flamejar encenent foc directament al guisat. Si continua sortint la flama hi haurà alcohol; en el moment en què no n'hi haja, tot l'etanol s'haurà evaporat. Cal tenir en compte, però, que si el guisat té molt de suc part de l'alcohol estarà diluït, per la qual cosa no sortirà flama. Això no impedirà que s'evapore aquest alcohol diluït si el guisat bull.
Professionals d'un centre d'aprimament m'han proposat substituir el desdejuni per un batut multivitamínic amb, suposadament, totes les substàncies que jo necessite per a aquest àpat. El mateix em proposen per al sopar, mentre que per al dinar puc continuar amb la dieta habitual. Durant el dia em recomanen alguns complements. Són correctes aquestes indicacions?
Qualsevol diagnòstic nutricional ha de ser elaborat per un metge o un dietista-nutricionista. La formació dels dos professionals és la garantia que el tractament estarà fonamentat mèdicament i nutricionalment. En tot cas, i tal com s'aconsella en la investigació que ha elaborat recentment CONSUMER EROSKI sobre aquest tipus d'establiments, convé evitar els tractaments basats en productes estrella.
Aquest concepte defineix productes o tractaments propis (generalment de venda a domicili) que s'ofereixen sense que es faça prèviament una avaluació minuciosa del problema i sense considerar aspectes com l'estil de vida, la salut personal i els hàbits alimentaris del pacient. Indiquen batuts o productes que substitueixen àpats per a mantenir-se o per a aconseguir el que en aquella casa comercial entenen com a pes saludable. Aquest tipus de tractament dietètic difereix del que consideren saludable i eficaç els especialistes en salut i alimentació en cas d'excés de pes, que recomanen una modificació dels hàbits d'alimentació i de vida d'acord amb les particularitats individuals.
A EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI